Relació Laboral: Característiques, Tipus i Fonts Formals

Clasificado en Formación y Orientación Laboral

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,07 KB

Relació Laboral: Concepte i Característiques

Relació laboral: És la que existeix entre un treballador i un empresari, per la qual el primer es compromet personalment i voluntàriament a prestar els seus serveis professionals al segon, que dirigeix el treball, se n'apropia dels resultats i, a canvi, abona un salari al treballador.

Característiques Essencials de la Relació Laboral

  • Voluntària: El treballador signa un contracte lliurement. Els treballs forçosos estan prohibits per la CE.
  • Per compte d'altri (Cd'A): Els fruits directes del treball pertanyen, des de l'instant en què es produeixen, a l'empresari.
  • Remunerada: El treballador presta uns serveis a canvi d'un salari, que rep independentment de la bona marxa de l'empresa.
  • Personalíssima: El treball s'ha de realitzar personalment pel treballador, no per una altra persona en el seu nom.
  • Dependent: L'empresari organitza i dirigeix l'activitat laboral i el treballador està sotmès a les seves ordres.

Relacions Laborals Especials

Compleixen totes les característiques de les relacions laborals ordinàries, però per les seves característiques peculiars, es consideren especials.

  • Personal d'alta direcció
  • Presos o penats
  • Esportistes professionals
  • Artistes en espectacles públics
  • Treballadors al servei de la llar familiar
  • Treballadors discapacitats
  • Els que intervinguin en operacions mercantils
  • Estibadors portuaris

Relacions Excloses de la Relació Laboral

  • Funcionaris públics
  • Prestacions personals obligatòries
  • Conseller o membre del Consell d'Administració (Cd'A) d'una societat
  • Treballs realitzats a títol d'amistat, benevolència i bon veïnatge
  • Representant de comerç o comissionista mercantil
  • Transportistes amb autorització administrativa pròpia
  • Autònoms

Fonts Formals del Dret Laboral: Tipus de Normes

1. Constitució Espanyola

Norma espanyola de major rang a l'estat espanyol. La resta de normes no poden contradir-la i s'han d'ajustar a les seves disposicions i principis.

2. Lleis i Normes amb Rang de Llei

Les Corts Generals aproven les lleis. N'hi ha 2 tipus:

  • Llei orgànica: Per modificar-la o aprovar-la s'exigeix la majoria absoluta del Congrés en una votació final sobre el conjunt del projecte.
  • Llei ordinària: Per aprovar-la només es necessita majoria simple. Regula la resta de matèries que no estan reservades al desplegament per llei orgànica.
  • Decret legislatiu: Norma dictada pel Govern amb delegació expressa de les Corts Generals (CG). En delegar, aquestes especifiquen la matèria que cal tractar, que no podrà ser cap de les reservades a llei orgànica.
  • Decret llei: Norma dictada pel Govern sense necessitat de delegació prèvia de les Corts. Només es redacten en cas de necessitat extraordinària i urgent, i són normes provisionals que han de ser sotmeses a debat i votació al Congrés.

3. Reglament

Normes elaborades pel Govern en virtut de la seva potestat reglamentària. En molts casos, els reglaments despleguen una llei anterior, de les prescripcions de la qual no es poden desviar perquè són jeràrquicament inferiors.

4. Conveni Col·lectiu

Pacte escrit i negociat entre els representants dels treballadors i els empresaris per regular les condicions de treball d'un sector professional concret.

5. Contracte de Treball

Acord entre empresari i treballador signants, pel qual es comprometen voluntàriament a intercanviar una prestació de serveis per una remuneració.

6. Usos i Costums Locals i Professionals

Normes creades i imposades, de manera espontània, per l'esdevenir diari dels empresaris i els treballadors d'una localitat i d'una determinada branca de la producció, professió i ofici.

Entradas relacionadas: