La relació entre el mal i el pensament segons Arendt i Sebastiao

PIERCE: el fotògraf que captura la realitat

El fotògraf ha nutrit tot el seu coneixement mitjançant l’empirisme. Aquest ha conegut la realitat palpable de l'Amèrica Llatina, l'Àfrica o el Brasil a partir d'anar-hi en primera persona i experimentar el dia a dia d'aquestes societats. El coneixement sorgeix mitjançant experiències. Al llarg del documental veiem com experimenta el triangle de Pierce: ell diu: un fotògraf és algú que escriu i reescriu el món amb llum i ombres. S’encarrega de plasmar en les seves fotografies el primer vèrtex del triangle: la realitat. Sebastiao, quan emprèn els viatges, ho fa en busca de la realitat d'una societat determinada i per tant intenta captar els signes que mostren la realitat. Aquí topem amb el segon vèrtex: el signe. Per a ell és allò que fotografiar o com veiem al documental, allò apte per ser fotografiat. Si la realitat d'una cultura és pobresa, ell no pot fotografiar-la perquè són elements abstractes i per tant són els signes o conseqüències el que veuen els nostres ulls. A l'Àfrica volia retratar misèria i anava en busca dels signes: mort o infelicitat als rostres de la gent. Trobem per acabar l'interpretant. Aquest és el públic al qual Sebastiao es dirigeix. Aquests hauran d'entendre i fer la reflexió davant del que el fotògraf ensenya. La interpretació pot estar condicionada per la cultura d'una societat però les fotos poden ajudar, com deia Pierce, a treure l'antifaç.

Arendt: la relació entre el mal i el pensament

La gent deixa la feina en busca d'or sense saber al 100% si en trobaran, ho fan perquè els altres ho fan. No escolta el seu JO// Sebastiao renuncia a la seva prestigiosa carrera i va fer el que el seu interior li demanava, ser fotògraf. No es va deixar portar pel exterior sinó que va establir diàleg amb el jo interior// Comunitat mixes. El posen en habitació de ciment freda i ell no diu res, prefereix que els altres dubtin a que ell dubti de si mateix, aguanta perquè vol quedar-se (segona premissa) // estada a Etiòpia, s'observa una de les premisses d'Arendt: diu que la població de Sahel, on la regió estava al camp de refugiats més gran de la història, vivia en misèria però encara i així eren humils.// L'estat no complia la primera premissa d'Hannah amb els refugiats, retenien aliments per interessos polítics i la gent moria de gana. L'estat exercia el mal i segons Hannah tenia manca de pensament// Sebastiao realitza molts viatges canviant de cultures i aprenent però sempre segueix sent ell mateix, no es deixa arrossegar per fenòmens i mantenia la seva postura i afirma que no creia en la salvació de la espècie humana: Arendt vol saber la relació que hi ha entre el mal i el pensament, en quina mesura el mal és producte d'algun error del pensament: recorre als clàssics de Sòcrates i utilitza premisses: 1: millor patir injustícies que fer-les. El que la comet és més infeliç. 2: preferible que els homes discrepin en mi que jo de mi mateix i em contradigui.

El mal va relacionat amb una mancança de pensament, de no estar a casa i establir diàleg amb nosaltres mateixos. Mitjançant el pensament obrem, fem. Hi ha algo en el fet de pensar que impedeix fer el mal.