Relació entre textos filosòfics i Matrix

Relació entre textos filosòfics i Matrix

Sobre Rupert de Ventós

Aquest text el relaciono amb l'autor Rupert de Ventós, especialment amb el text que va escriure el 1983 amb el títol No veure les coses clares. Ho identifico amb aquest text perquè, en certa manera, tenen una relació, ja que el text de Rupert de Ventós explica que no fa falta interpretar i aclarir-ho tot, i això té a veure amb per què hem d'aclarir els nostres pensaments i saber exactament què és real i què no, i què hauríem de fer en cada cas.

Sobre Bertrand Russell

També el podria relacionar amb el text Una objecció a la idea de la veritat com a coherència, escrit el 1912 per Russell. Ho relaciono també amb aquest text perquè explica que molts filòsofs han hagut de trobar una definició de la veritat que no consisteix en la relació amb alguna cosa totalment exterior a la creença.

Sobre William James

Un altre text seria La veritat és allò avantatjós, escrit el 1909 per W. James, on explica que qualsevol idea que ens ajudi a tractar pràcticament o intel·lectualment la realitat o les seves connexions, que no compliqui el nostre progrés amb frustracions, mantindrà la veritat d'aquella realitat.

Sobre el llibre de classe (Plató)

Per últim, el podria relacionar també amb un fragment que hi ha al llibre de classe que parla sobre la realitat, on es pregunta què és el temps i si totes les persones que existim som només objectes materials i prou.

Comparació entre Matrix i l'Al·legoria de la Caverna

Les dues històries tenen coses en comú, ja que parlen de dos mons paral·lels on els personatges principals creuen viure en el que sempre s'ha vist, però no és així.

A la pel·lícula Matrix, Neo creu viure en un món ideal fins que apareix Morfeu i li mostra la veritable realitat, comparant-li el món on actualment viu amb una situació totalment contrària. En canvi, a l'Al·legoria de la Caverna de Plató, són presoners, lligats amb cadenes mirant cap a la paret, on l'únic que poden veure són les seves ombres, la qual cosa fa que sigui l'únic que coneixen del món on viuen.

Tant a Matrix com a l'Al·legoria de la Caverna, els personatges que hi viuen són persones que, a causa de la seva limitada capacitat per poder viure, han creat una espècie de món paral·lel que no precisament és un món ideal. A part, cal dir que aquestes persones han sigut esclaves d'alguna manera en les dues situacions i no se n'han adonat.

A Matrix, a Neo se li presenten dues píndoles, una blava i una altra vermella, de manera que si es pren la vermella, es queda en el món real, però si pren la blava, la seva història acaba, es despertarà al llit i creurà en tot allò que ell vulgui creure. En canvi, a l'Al·legoria de la Caverna, es tracta d'uns presos que veuen ombres a la paret projectades per una foguera que tenen al darrere. A més, pensen que l'eco que produeix el parlar i el cantar de les persones és emès per les ombres.

Plató parla de dos mons: un que es troba dins de la caverna (el món sensible, el món de les ombres) i l'altre que es troba a les afores (el món intel·ligible, el món de les coses reals). Mentre que a Matrix hi ha dos mons: un que és el real i l'altre, l'informàtic.