Relacions Institucionals i Separació de Poders a l'Estat Modern

Relacions entre Institucions i Formes de Govern

Aquesta independència de les majories polítiques i la tasca que tenen encomanada confereix als tribunals constitucionals una posició eminent. Les seves resolucions són efectivament polítiques, perquè fixen orientacions que marquen l'acció futura del parlament i del govern.

L'estat s'ha anat estructurant al voltant d'un conjunt d'institucions que exerceixen funcions diverses. A mesura que les societats es van fer més complexes, van anar sorgint noves institucions. A més de la diversificació de l'especialització funcional, es van donar factors pròpiament polítics que van conduir a aquesta diferenciació.

En el mateix origen de l'estat liberal es va manifestar una prevenció contra la concentració de funcions polítiques en poques mans, en contra de l'estat absolut. Locke i Montesquieu van posar en circulació la doctrina de l'anomenada divisió de poders. Una comunitat havia d’atribuir l'exercici del poder a més d'una institució.

Aquesta recerca de separació i equilibris entre institucions o poders de l'estat ha passat per etapes diferents:

• En una primera fase, l'afirmació liberal de la divisió de poders tenia com a objecte contrarestar el poder absolut dels monarques hereditaris. Es buscava una separació equilibrada de poders i funcions entre el rei i un parlament amb capacitat legislativa, en què només estaven representats els grups socials dominants.
• Però aquest model liberal original es va veure alterat amb la gradual expansió del dret al vot. Un parlament elegit per sufragi universal expressava la voluntat de tot el poble, al qual es reconeixia el poder polític originari. Una tradició democràtica radical reclamava la supremacia parlamentària, difícil de conciliar amb el principi de separació de poders i el seu equilibri.
• Una nova revisió ha tingut lloc com a efecte de transformacions polítiques i econòmiques desenvolupades en la segona meitat del segle XX. Cal assenyalar la consolidació dels partits com a organitzacions que van adquirir el protagonisme en la vida política.

Les relacions entre institucions estatals s'han anat modificant al compàs de canvis en el context social, econòmic i cultural. No es pot parlar pròpiament de separació de poders, ja que les seves activitats es troben en permanent relació. El que subsisteix és una tensió permanent entre elles, en la qual es combinen cooperació i conflicte. La tensió principal entre institucions té lloc entre l'executiu i els tribunals per una banda, i amb els mitjans de comunicació per una altra.