Relacions d'ocupació i unitats productives en el capitalisme

Què són les relacions d'ocupació i la seva similitud amb les laborals?

Les relacions d'ocupació s'han de regular i normalitzar, sovint a través del poder discrecional de l'empresari o empleador.

La relació d'ocupació és un tret fonamental de les unitats productives en el capitalisme. Aquesta comporta que els ocupats entrin en una relació contínua amb els compradors de la seva força de treball, ja que només a través del temps poden realitzar la tasca per la qual són pagats.

Similituds i diferències en el mercat laboral

És perceptible que:

• En la majoria dels països s'accepta que el mercat laboral ha de ser regulat socialment.
• Les negociacions col·lectives són un dispositiu desitjable per donar «veu» als patrons i a les organitzacions dels treballadors.
• Les entitats de representació col·lectiva (sindicats i associacions d'empresaris) són institucions legítimes que compten amb reconeixement públic.

Definició de les unitats productives en les economies capitalistes

L'economia capitalista té com a objectiu principal l'acumulació de capital. És a dir, expandir la unitat inicial de capital en un entorn caracteritzat per la competència en el mercat de productes i en el mercat laboral. Aquesta és la funció particular de l'empresa capitalista, la qual està sotmesa a pressions específiques:

• Produir eficaçment.
• Vendre els seus productes.
• Atraure i conservar alhora accionistes i assalariats.

En aquest context, les unitats productives poden ser percebudes com a construccions i (re)construccions socials contínues, fruit de les accions i interaccions dels treballadors, dels seus grups i de les seves organitzacions. Aquests busquen satisfer les seves aspiracions i interessos, tot i que la seva posició en l'estructura empresarial és desigual. Això tradueix els processos continus de conflicte, negociació, acords i resolució de les diferències existents al voltant de les prestacions de les parts.

El principi motor de l'economia capitalista

L'empresa capitalista es recolza en una separació fonamental: la que té lloc entre els productors (assalariats obligats a vendre la seva força de treball) i els mitjans de producció (posseïts privadament pels capitalistes). Aquesta estructura de propietat indueix una profunda asimetria de poder entre el capital i el treball.