Les Relacions Públiques: Escoles, Models i Estratègia

Definició i Escoles de les Relacions Públiques

Les Relacions Públiques (RP) són una funció de comunicació del management que lidera el procés d’establir i mantenir la confiança entre una organització i els seus públics. Les RP ajuden la direcció a prendre decisions comunicatives estratègiques, basades en la investigació i l’anàlisi del context social. A més, permeten gestionar relacions, anticipar conflictes i actuar de manera responsable davant la societat.

L'Escola Clàssica

Es defineix com una eina per exercir un lideratge inspirador dins la societat. El factor clau de competitivitat de les RP és la capacitat d’influir positivament en les persones i motivar-les col·lectivament cap a un futur compartit. Aquesta escola prioritza la confiança entre les organitzacions i els seus públics i posa el focus en els valors, l’ètica i la responsabilitat social. Les RP no només serveixen per comunicar, sinó per inspirar la ciutadania i reforçar la cohesió social.

L'Escola Funcionalista

Entesa com una funció estratègica al servei de l’organització. El seu factor clau de competitivitat és l’eficiència estratègica, entesa com la capacitat de planificar, gestionar i mesurar les accions de comunicació per assolir objectius corporatius. Aquesta escola està estretament vinculada a la Teoria de l’Excel·lència, que defensa que les RP són més eficaces quan són estratègiques, bidireccionals i integrades en la presa de decisions. Les RP serveixen per donar suport a la rendibilitat, a la presa de decisions i a l’assoliment de resultats.

L'Escola Crítica

Sosté que la comunicació no és neutra, sinó que està relacionada amb relacions de poder, conflictes socials i activisme. Posa el focus en el diàleg social, la diversitat de veus i l’activisme dels públics. Les RP no han de servir només als interessos de l’empresa, sinó que han de fomentar relacions més justes i equilibrades entre organització i societat. La comunicació és compartida, i els públics tenen capacitat real d’influència.

L'Enfocament de la Comunicació Corporativa

La comunicació corporativa no és pròpiament una escola de RP, sinó un enfocament integrador. El seu factor clau de competitivitat és la integració estratègica de totes les disciplines de comunicació (RP, màrqueting, comunicació interna, gestió, etc.). Aquest enfocament posa l’accent en la gestió dels actius intangibles de l’organització, com la identitat, la imatge i la reputació, dins del que s’anomena l’economia dels intangibles. L’objectiu és construir una narrativa coherent i global que reforci la marca i la confiança a llarg termini.

Evolució Històrica dels Models de RP

• Publicity (1850–1900), P. T. Barnum: L'objectiu és fer soroll i guanyar notorietat.
• Informació pública (1900–1914), Ivy Ledbetter Lee: Es basa en informar bé i en la transparència.
• Bidireccional asimètric (1914–1960), Edward Bernays: L'objectiu és persuadir; s'escolta per convèncer.
• Bidireccional simètric (1960–actualitat), James Grunig: Es basa en el diàleg, la confiança i la comprensió mútua.

El Procés Estratègic: El Mètode RACE

1. Research (Investigació)

Inclou el briefing, la investigació i informació (empresa, competència, sector), la investigació de l'entorn (percepcions, comunicació, factors socials), l'anàlisi DAFO, el diagnòstic i el contrabrief.

2. Action (Acció)

Definició de públics estratègics, meta i objectius (generals i específics), contingut (idea força, eix comunicatiu, missatge, línia argumental, promesa), accions, tècniques i canals.

3. Communication (Comunicació)

Avaluació executiva (pressupost, persones i tasques, calendari i recursos, gestió d'eines, instal·lacions i tecnologia, qualitat i monitorització) i control de qualitat mitjançant l'avaluació formativa.

4. Evaluation (Avaluació)

Mesura de dades, anàlisi (interpretar), avaluació (comparar) i avaluació sumativa (input, internal output, external output, direct outcome, indirect outcome i outflow).