Religió Cívica Grega: Politeisme, Costums i el Món d'ultratomba

Religió Cívica a Grècia

El politeisme grec no es fonamentava en cap revelació ni llibre sagrat, sinó que es basava en el seu ús social, en els costums ancestrals, en la llengua i la manera de vida.

• Transmissió oral de la tradició (rapsodes) i a partir dels poemes èpics d’Homer i d’Hesíode.
• Els déus no eren considerats entitats transcendents que vivien més enllà del món. El món diví i el món humà no estaven radicalment separats. El natural i el sobrenatural estaven intrínsecament lligats.
• No es practicava un culte per a salvar l'ànima més enllà de la mort.
• El culte era, en realitat, l'expressió d'una col·lectivitat, i la seva funció era salvaguardar la ciutat, per mitjà del manteniment dels costums.

Ulisses visita Aquil·les a l’Estança dels Morts

«Mentre nosaltres estàvem afligits, canviant-nos paraules tristes, vingué l’ombra del Pelíada Aquil·les i [...], lamentant-se, digué aquestes paraules alades:

Aquil·les:

«Nissaga de Zeus, Laertíada, Ulisses tan enginyós, aferrissat! Quina obra millor duus encara de cap? I com has gosat a baixar a l’Hades [les estances infernals], estatge on els morts habiten privats de sentits i són purs fantasmes dels homes que finaren?» Així feia ell i jo a mon torn li diguí:

Ulisses:

«Aquil·les, fill de Peleu, oh de molt el més brau dels aqueus! He vingut per l’oracle de Tirèsies, per si em donaria algun consell per tornar a Ítaca esgalabrosa. Doncs, encara no he arribat a l’Acaia, ni he entrat a la meva terra, sinó que vaig patint mals constantment. I, en canvi, cap home fins ara fou més feliç que tu, Aquil·les, ni ho serà d’ara enllà. Perquè, abans, quan vivies, els argius [grecs] t’honraven igual que un déu, i ara que ets aquí, com un gran príncep, regnes sobre els morts; per això no et sàpiga greu haver mort, Aquil·les.» Així feia jo, i tot seguit ell em va respondre dient:

Aquil·les:

«No em vulguis consolar de la mort, Ulisses esplèndit! Molt més m’estimaria de ser damunt la terra un llogat d’un altre home sense heretatge, que no tingui gaire per viure, que no pas regnar sobre tots els difunts.»