Religió Romana Antiga: Deïtats, Culte i Sacerdots

Religió Romana Antiga: Deïtats i Culte

Les Deïtats Romanes Primitives

Els romans primitius adoraven una sèrie indefinida de forces naturals, anomenades numina. Aquests eren poders misteriosos continguts en coses que podien beneficiar o perjudicar l'home, i per això calia donar-los el culte degut perquè fossin propicis.

Els Déus Indígenes (Indigetes)

Els Indigetes van ser els primers déus autènticament romans. Alguns exemples inclouen:

• Tellus: deessa de la terra.
• Liber: déu de la vinya.
• Pales: deessa de les pastures i ramats.
• Flora: deessa de les flors.

Les Triades Divines

• Primera Triada: Júpiter, Mart, Quirí.
• Triada Capitolina: Júpiter, Juno, Minerva.

Déus Menors

• Lars: protectors de la llar, símbol de la unió familiar.
• Penats: protectors del rebost, vetllaven per la prosperitat de la família.
• Manes: les ànimes dels familiars difunts. Es trobaven al costat de l'altar que hi havia a l'atri de la casa, on els romans acostumaven a penjar les imatges.

Déus Majors

• Júpiter: sobirania sobre tot l'univers. Símbols: corona, àguila, llamp o tro, ceptre.
• Vesta: protectora de la família, la llar i l'estat. Símbols: flama de foc, altar, vel, ase.
• Diana: protectora de la fecunditat, la caça i la lluna. Símbols: arc, fletxes, nimfes, gos.
• Vulcà: protector de la metal·lúrgia i els artesans. Símbols: enclusa, martell, tenalles.
• Neptú: sobirania sobre les aigües del mar. Símbols: corona, trident, carro.

El Culte Romà: Pràctiques i Sacerdots

El Culte

El culte romà comprenia els procediments que utilitzaven els romans per obtenir els beneficis de la divinitat.

Tipus de Culte

• Culte Domèstic

  Ofrena diària que cada pater familias, oficiant aquest culte, feia a l'altar de casa seva.

• Culte Públic

  Incloïa diverses pràctiques:

  • Sacrificis

    Immolació d'un animal sense defecte (brau, ovella o porc). En ocasions excepcionals, es sacrificaven els tres.

  • Libacions

    Vessar una part de vi o un altre líquid a l'altar o a terra. El que quedava se'l bevien els participants.

  • Pregàries

    Oracions o fórmules sagrades que es llegien durant una cerimònia.

Els Sacerdots Romans

Els sacerdots estaven agrupats en col·legis, corporacions o confraries.

Col·legis Sacerdotals

• Pontífexs

  Presidits pel Pontifex Maximus, un càrrec vitalici. S'ocupaven de la vigilància de les pràctiques religioses, l'organització del culte públic i la confecció del calendari.

• Flamens

  Al servei d'una divinitat concreta. Els flamens de Mart, Quirí i Júpiter eren considerats maiores; la resta, minores.

• Vestals

  Sacerdotesses, joves de famílies patrícies escollides pel Pontifex Maximus. S'encarregaven del culte a Vesta i de mantenir el foc sagrat. Tenien 30 anys de sacerdoci i vivien en un monestir. Si fallaven al vot de castedat, eren castigades severament.

• Augurs

  S'encarregaven de la predicció del futur. Abans d'una decisió important, consultaven la voluntat dels déus, interpretant-la a partir del vol dels ocells i altres símbols. El seu símbol era un bastó curt o corbat.

• Harúspexs

  També predeien el futur, però eren menys importants. Per fer les seves prediccions, examinaven les vísceres de l'animal sacrificat; depenent del color, la voluntat dels déus era bona o no.

• Intèrprets dels Llibres Sibil·lins

  Encarregats de consultar i interpretar els llibres de la Sibil·la de Cumes en situacions de perill per a l'estat romà.