Les Religions a l'Imperi Romà: Context del Sorgiment del Cristianisme

Les Religions a l'Imperi Romà i el Sorgiment del Cristianisme

A l'Imperi Romà coexistien diferents religions en el moment en què Jesús i els seus deixebles van viure. La més estesa era la religió oficial de Roma. Després hi havia el judaisme, que era més minoritari, i d'altres religions orientals, també minoritàries, que eren noves i provenien de zones recentment conquerides o fins i tot de fora de l'imperi.

La Religió Oficial Romana: Politeisme i Ritus

La religió oficial romana era politeista i es va desenvolupar segons el model de la grega, de la qual va manllevar molts déus i deesses. La vida d’aquests déus estava narrada en la mitologia. Eren déus capriciosos amb els mateixos defectes i qualitats que els humans, que sovint dificultaven la vida dels mortals.

Per tant, calia tranquil·litzar-los, i per això practicaven ritus que incloïen els sacrificis d’animals. Cada un dels déus i deesses tenia temples, sacerdots o sacerdotesses, i cultes propis. La funció d’aquests sacerdots es limitava a la celebració de ritus i a tenir cura del seu temple; sovint feien de mags o endevins.

Característiques del Culte Romà

La religió romana no exigia de les persones un convenciment, ja que no tenien un credo definit. Tampoc se'ls exigia un comportament moral estricte, ni oferia respostes a les inquietuds espirituals, ni una salvació eterna. Només calia acontentar els déus amb algun ritu i prou.

La Divinització de l'Emperador i el Conflicte

Els emperadors, a poc a poc, van anar exigint la seva divinització i se'ls havia de tractar com a déus. La no acceptació d'aquesta norma s'entenia com un rebuig a la figura de l'emperador i com una traïció a l'Imperi.

(Això suposaria més endavant un greu problema per als cristians de l'Imperi Romà quan es neguessin a considerar l'emperador com a Déu.)

El Judaisme: Monoteisme i Diàspora

Tot i que el seu país originari era Israel, hi havia jueus per tot l'Imperi Romà. En moltes ciutats hi havia comunitats que es reunien en sinagogues. Aquesta expansió del judaisme rep el nom de Diàspora.

El judaisme és monoteista. La seva llei, recollida a la Torà (els cinc primers llibres de la Bíblia), regula totes les normes de la vida quotidiana, incloent:

• Costums i menjars (Kashrut).
• Dies festius.
• Matrimoni i educació dels fills.

A més, no admetien ni l'avortament ni l'infanticidi, i els jueus no es podien casar amb gent d'altres religions.

Les Religions Orientals o de Misteri

Les religions arribades d’Orient es van anar introduint a l’Imperi Romà a mesura que aquest s'estenia per l'est. Els fidels d’aquests cultes formaven grups reduïts que es reunien en locals privats.

Tot era molt secret, tan sols accessible als iniciats que havien fet una sèrie de promeses i ritus, seguint una formació i purificació. Els seguidors d’aquestes religions pretenien aconseguir una salvació eterna.

Feien ritus molt variats. Una de les religions que més es va estendre dins d’aquest grup va ser el Mitraisme, procedent de Pèrsia.