Relleu, Clima i Hidrografia d'Espanya

Relleu d'Espanya

Serres i Muntanyes

Sierra Morena: Separa la Meseta de la depressió del Guadalquivir. El seu nom prové del color dels seus materials. El relleu escarpat dificulta les comunicacions. L'únic pas que comunica la submeseta sud amb Andalusia és el port de Despeñaperros.

Serralades Bètiques: Dividides en tres parts: Subbètica, Bètica i Penibètica. La Penibètica és la que està més a prop de la costa mediterrània i podem trobar Sierra Nevada, on el pic més alt és el Mulhacén. La Subbètica té un relleu trencat i irregular, on s'alternen roques calcàries dures i margues més toves.

Pirineus: Dividits en dues parts: Prepirineu i Pirineu Central. El Prepirineu té menys altitud que el Pirineu Central, està format per les serres interior i exterior, i al mig hi ha la depressió mitjana pirinenca. El Pirineu Central té més altitud que el Prepirineu i presenta dificultats de comunicació. La part central està formada per massissos elevats i encara s'hi poden veure restes de glaceres.

Serralada Litoral Catalana: Dividida en dues parts, la litoral i la prelitoral. Situades paral·lelament a la costa, estan separades per una depressió. Estan formades per materials paleozoics.

Conques, Règims i Estrats

Conca hidrogràfica: Zona on l'altitud és menor que la del relleu que l'envolta i és una zona erosionada per l'acció erosiva d'un riu.

Règim fluvial: Quantitat d'aigua que porta un riu en un determinat període.

Estrat: Massa de sediments en forma de capa de gruix variable que constitueixen els terrenys sedimentaris.

Sòcol: Relleu de plana o altiplà format durant l'era paleozoica; són els més antics de la península. Està format per roques molt rígides.

Costes i Clima

Costes

Costes atlàntiques: Formades per la costa Cantàbrica, la Gallega i l'Atlàntica Andalusa. La seva aigua és la més freda. A la Cantàbrica predominen formes altes i rectilínies, penya-segats on el pendent de la muntanya arriba a la costa i, de vegades, es formen rases. A les costes gallegues, les ries estan dividides en altes i baixes. Les atlàntiques són costes baixes i sorrenques amb poc onatge, on el vent forma dunes.

Costes mediterrànies: Dividides entre el litoral català, el golf de València i la costa mediterrània d'Andalusia. Són molt sorrenques, molt planes, amb albuferes, tómbols i cales petites. Són costes rectilínies formades per amples arcs, separats per turons rocallosos. Les aigües del Mediterrani són més càlides que les de l'Atlàntic.

Ries gallegues: Valls de rius antics que han estat envaïts per les aigües del mar a causa d'un enfonsament de la costa o d'una pujada del nivell del mar. Es diferencien entre ries baixes i ries altes.

Vessant atlàntica: Relleu escarpat, formes altes i rectilínies amb molt onatge.

Clima

Règim de pluges: En el clima d'alta muntanya plou molt a l'hivern i a l'estiu es moderen les precipitacions; està present tot l'any. Al semidesèrtic, les precipitacions són molt més escasses.

Estius i hiverns: En el clima de muntanya, els estius són frescos i els hiverns són freds i amb moltes precipitacions. En canvi, en el semidesèrtic, els estius són calorosos i els hiverns són frescos i suaus.

Zones que ocupa i tipus de vegetació: El clima de muntanya s'estén des dels Pirineus fins al Massís Galaic, amb vegetació de grans boscos i prats verds. El clima semidesèrtic ocupa part d'Andalusia, amb vegetació escassa i terrenys àrids.

Meteorologia

Isòbares: Línies que uneixen els punts que registren una pressió atmosfèrica idèntica. Els vents tendeixen a igualar les pressions existents en els dos llocs.

Hectopascals: Unitat en què es mesura la pressió atmosfèrica.

Anticicló: Nucli d'altes pressions atmosfèriques, on la pressió és superior a la que l'envolta. Inclou cels clars i aire més fred i sec.

Depressió: Àrea de baixa pressió associada a un front meteorològic.

Masses d'aire: Porció d'aire amb unes característiques pròpies de temperatura, humitat i pressió.

Paisatge oceànic: Bosc temperat caducifoli. També hi ha extenses plantacions d'eucaliptus, forma la landa i afavoreix el prat natural.