Relleu, clima, vegetació i hidrografia de la península Ibèrica

El relleu: Unitats geomorfològiques

La Meseta Central, descoberta més tard que Amèrica, va ser descrita per Humboldt com un altiplà, un antic relleu hercinià erosionat. Es divideix en Submeseta Nord i Submeseta Sud, separades pel Sistema Central i els Montes de Toledo al sud. Està inclinada cap a l'oest, arribant al mar i formant un penya-segat.

Evolució geològica

Eres:

• Arcaica: materials amb una antiguitat de formació de més de 2.500 milions d'anys (ex: El Cardó).
• Primària (Paleozoica): més de 320 milions d'anys.
• Secundària (Mesozoica): més de 58 milions d'anys.
• Terciària (Cenozoica): més de 25 milions d'anys.
• Quaternària (Antropozoica): menys d'1 milió d'anys, època d'acumulació de sediments.

Com més antics són els sediments, més calor i pressió han suportat, transformant-se en pedra durant milions d'anys.

Cicles orgànics

• Sedimentació (Arcaica)
• Hercinià (Primària, Secundària)
• Alpí (Terciària)

Estructura lítica

L'estudi lític analitza els materials:

• Granit i marbre: els més antics, rígids i durs, han sofert molta pressió i altes temperatures.
• Calcari: relleu dur, sòlid però mal·leable.
• Argiles i llims: Illa de Saurí.

Estructura tectònica

Fa referència a la disposició dels materials sobre l'estructura terrestre. Les conseqüències d'aquestes estructures formen les unitats geomorfològiques. La península Ibèrica té un dels relleus més alts d'Europa.

Relleus perifèrics de la Meseta

• Nord-oest: Sistema Galaic, antic relleu hercinià no erosionat.
• Nord: Serralada Cantàbrica, alpines, limita amb el Cantàbric.
• Est: Sistema Ibèric, conjunt de muntanyes, limita la Meseta amb la part oriental.
• Sud: Sierra Morena.

Relleus exteriors

• Montes Bascos: relleu terciari, uneixen la Serralada Cantàbrica amb els Pirineus.
• Pirineus: alpines, de les més joves. Pirineu Central (Aneto, el més alt), Prepirineu (dins de Catalunya).
• Serralada Ibèrica: les més joves, alpines, sense simetria.
• Serralades Costaneres Catalanes: formades per la Serralada Prelitoral, Litoral i Depressió Prelitoral.

Depressions

• Depressió de l'Ebre: envoltada de muntanyes.
• Depressió del Guadalquivir: oberta al mar.

Les Illes Canàries són recents, formades per erupcions volcàniques.

El clima

És l'estat de l'atmosfera en un punt de la superfície terrestre, la successió habitual de tipus de temps. No és el mateix que el temps atmosfèric, que és el conjunt de fenòmens meteorològics que afecten un punt en un instant previ.

Factors que condicionen el clima

• Morfologia/relleu
• Continentalitat/influència del mar
• Circulació atmosfèrica

La vegetació

És la manera com es troba la flora sobre la superfície terrestre.

Factors

• Relleu
• Acció humana

Clímax: vegetació que correspon a un lloc segons les seves característiques.
Actual: vegetació resultant de l'acció humana (degradació del clímax).

Hidrografia

Estudi de les aigües (oceans, etc.). La quantitat d'aigua condiciona un lloc. És l'element més abundant del planeta.

Rius

Corrents fluvials on va a parar l'aigua de les muntanyes. Hi ha rius superficials i subterranis.

Factors

• Relleu
• Clima
• Vegetació
• Acció humana

Elements

Cabal: quantitat mitjana d'aigua que passa per un punt donat. La regularitat és molt irregular en la majoria dels rius mediterranis, a causa de l'arrossegament.

La natura ens aporta recursos, però l'explotació massiva genera problemes mediambientals (disminució de la capa d'ozó, efecte hivernacle, pluja àcida, desforestació). L'augment de la població i la sobreexplotació dels recursos generen més problemes. Les polítiques mediambientals (ecologisme) intenten lluitar contra aquests problemes. El paisatge canvia, i l'acció antròpica (deformació de l'espai natural per l'home) és evident.