Relleu i Climes d'Espanya i Catalunya

1. El Territori Espanyol: El Relleu

Situació de la península Ibèrica: Península situada a l'hemisferi nord, a la zona temperada i al sud-oest d'Europa, entre l'oceà Atlàntic i la mar Mediterrània. El territori espanyol està format per l'Espanya peninsular i la insular: Illes Balears al Mediterrani i les Illes Canàries, a la zona subtropical atlàntica. Al nord d'Àfrica hi ha les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla. Els Pirineus uneixen la Península amb Europa i l'estret de Gibraltar la separa d'Àfrica.

Característiques del Relleu Peninsular Espanyol

• Forma massissa: Determinada per l'amplada i l'extensió de les costes. Quasi tot el perímetre costaner té un traçat rectilini, menys els petits trams amb costes retallades.
• Elevada altitud mitjana: Té dos factors: l'existència d'un extens altiplà central i les diverses serralades que travessen el territori. L'altitud mitjana de la península és de 600 m.
• Disposició perifèrica del relleu peninsular: Forma una espècie de cinturó muntanyós que influeix sobre el clima peninsular. Aquestes muntanyes perifèriques no permeten l'entrada de masses d'aire marítim humit cap a l'interior.
• Unitats naturals: Determinen la disposició i formació del relleu i la gran varietat de climes.

2. La Meseta: Serralades Interiors i Vores Muntanyoses

La Meseta: És la unitat principal del relleu espanyol, ocupa l'espai central de la península. Durant el moviment alpí va quedar fracturada en dos grans blocs:

• La Submeseta Nord: D'una altitud mitjana, envoltada de muntanyes i travessada d'est a oest per la xarxa fluvial del riu Duero.
• La Submeseta Sud: D'una altitud mitjana de 500-700 m. Està formada per dos altiplans.

Unitats relacionades amb la Meseta:

• Antic sòcol paleozoic: A la part occidental forma un peneplà suau fins al mar amb materials durs com granits i pissarres.
• Les serralades interiors de la Meseta: Formades durant el moviment alpí, on unes zones es van fracturar i altres es van enfonsar.
• Les vores muntanyoses de la Meseta: Formades durant el moviment alpí, on els sediments menys resistents a les vores del sòcol es van doblegar i plegar.

3. Les Serralades Exteriors a la Meseta

Els Pirineus: Alineació que s'estén des del Golf de Biscaia fins al cap de Creus i fa límit entre la península i Europa. És el modelatge glacial més important de la Península:

• Els Pirineus Axials: Materials hercinians amb restes de glaceres. S'hi troben les majors altituds.
• Els Prepirineus: Materials secundaris i calcaris. De menor altitud i formes més suaus.

Les Serralades Bètiques: Formades durant el moviment alpí en xocar la microplaca Ibèrica amb la placa Africana. Es van formar dues unitats separades per depressions.

Els Climes d'Espanya

• El temps atmosfèric: És l'estat de l'atmosfera sobre un lloc en un moment determinat, amb una temperatura, humitat, precipitacions, temps i nuvolositat determinats. Meteorologia.
• El clima: És la successió habitual d'un tipus de temps en un lloc. Climatologia.
• Jet Stream: És un fort corrent de vent, d'estructura tabular, que circula d'oest a est. Es desplaça cap a l'est amb molta velocitat, originant remolins d'aire que provoquen, a la dreta, altes pressions subtropicals i, a l'esquerra, baixes pressions.

A l'estiu, el Jet Stream entra per Escòcia, on porta molta humitat, i continua cap a Noruega. Per tant, hi haurà un estiu fred. A l'hivern, entra per l'oceà Atlàntic, portant un clima fred a Espanya.

• Anticiclons (A): Àrees d'alta pressió que giren en el sentit de les agulles del rellotge. Són masses que expandeixen l'aire cap a fora i cap avall. La terra sol escalfar-se, absorbeix la humitat i produeix temps estable.
• Depressions (D): Àrees de baixa pressió que giren en sentit contrari a les agulles del rellotge. L'aire puja, es va refredant, es condensa la humitat, es formen núvols i originen pluja: temps inestable.
• Altitud: Distància vertical que hi ha des de qualsevol punt de la terra fins al nivell del mar.

Climes d'Espanya

• Clima oceànic: A la zona costanera de Galícia i la Cornisa Cantàbrica. Precipitacions abundants, amb influències de masses d'aire de l'Atlàntic. La temperatura sol ser suau a l'hivern i moderada a l'estiu.
  • Varietat oceànica: El clima té una transició entre els climes oceànics i d'interior de la Meseta, amb poques precipitacions i estius secs.
  • Varietat de muntanya oceànica: L'altitud fa baixar les temperatures i augmenta les precipitacions i nevades.
• Climes mediterranis: És el més extens a Espanya, amb precipitacions escasses a l'estiu i abundants a l'hivern. Temperatures altes a l'estiu i suaus a l'hivern.
• Clima canari: A les Illes Canàries. Temperatures altes tot l'any i precipitacions escasses.

1. De costa: Lanzarote, desèrtic, amb temperatures mitjanes per la poca influència dels vents alisis.
2. Varietat de muntanya: Rep influència del mar, temperatures suaus. Tenerife.
3. Varietat de cims: Es caracteritza per la forta insolació, temperatures altes.

Climes de Catalunya

• Mediterrani litoral: A la franja costanera. Precipitacions escasses a l'estiu i abundants a l'hivern. Temperatures altes a l'estiu i suaus a l'hivern.
• Mediterrani continental: Al centre de Catalunya, amb gran influència del cerç, sense influència del mar. El cerç és un vent fred que s'origina a l'Atlàntic.
• Temperat atlàntic: A la Vall d'Aran, clima sota la influència de l'Atlàntic, precipitacions abundants, incloent-hi neu a l'hivern. Estius suaus.
• Fred subalpí: Al sud de la Cerdanya, transició entre l'alpí i el submediterrani. Estius més calorosos que l'alpí, però més frescos que el mediterrani.
• Fred d'alta muntanya: Al Pallars Sobirà, estius frescos i hiverns freds, llargs i amb neu.

Vocabulari

Depressió: Zona enfonsada en relació amb el territori que l'envolta.

Erm: Superfícies estructurals tabulars, planes, elevades, seques i fredes. Paisatges àrids i amb poca vegetació.

Horst: Sector o pilar elevat d'una falla.

Mall: Roca alta i escarpada.

Meseta: Extensió de terreny elevat i pla, erosionat.

Modelat glacial: Modelat consistent en l'excavació de valls en forma d'U per l'acció del gel.

Modelat litoral: Modelat consistent en formacions costaneres específiques provocades per l'acció de la mar.

Peneplà: Superfície amb pendent molt suau i amb valls de fons molt ample per les quals les aigües dels rius circulen.

Relleu: Conjunt de formes que presenta la superfície terrestre.

Relleu tabular: Tipus de relleu de superfície aplanada.

Sòcols: Relleus de plana formats durant l'era Primària o Paleozoic, són els més antics de la península i estan formats per roques molt rígides.

Boira: Fenomen atmosfèric que es produeix quan la humitat de l'aire es condensa en la capa inferior de l'atmosfera.

Borrasca: És l'àrea que està sota l'efecte d'una pressió atmosfèrica inferior a la normal, la qual provoca inestabilitat meteorològica.

Clima: Conjunt de tipus de temps atmosfèrics que es donen en un lloc determinat i que es repeteixen de forma cíclica al llarg de molts anys.

Climogrames: Gràfics de doble entrada on es presenten els valors de precipitació i temperatura al llarg de l'any en una estació meteorològica determinada.

Front: Superfície de contacte entre dues masses d'aire.

Humitat: Element meteorològic que fa referència a la quantitat de vapor d'aigua contingut a l'atmosfera.

Isòbares: Línies que uneixen els punts amb un mateix valor de la pressió atmosfèrica.

Isotermes: Línies que uneixen els punts amb un mateix valor de temperatures en un mapa climàtic.

Pluges torrencials: Són pluges molt abundants que poden produir inundacions quan cauen amb molta intensitat.

Vent: És el moviment de l'aire des de les altes a les baixes pressions.

Escala gràfica i escala numèrica.