El Relleu dels Fons Oceànics i les Plaques Litosfèriques

El Relleu dels Fons Oceànics

En el relleu del fons marí observem tres tipus de zones:

• La plataforma continental: És la franja de poc pendent que voreja els continents.
• El talús continental: És una franja estreta amb un pendent pronunciat, que va des de la plataforma continental fins als fons oceànics.
• Les planes abissals: Constitueixen els fons oceànics.

Dorsal i Fosses

• La dorsal oceànica: És un relleu estret i molt llarg que s’eleva de dos a tres mil metres per sobre de les planes abissals que l’envolten.
• Les fosses oceàniques: Són franges estretes però molt profundes, que constitueixen les zones més profundes dels oceans.

Les Plaques Litosfèriques

La litosfera no es troba d’una sola peça sinó que està dividida en grans fragments, cada un dels quals és una placa litosfèrica. Hi ha set grans plaques:

• L’Eurasiàtica
• L’Africana
• La Sudamericana
• La Nord-americana
• La Pacífica
• La Indoaustraliana
• L’Antàrtica

Entre aquestes es troben altres plaques menors com l’Aràbiga, la Filipina o la Nazca.

Els Processos Geològics Interns

La major part de les fractures que separen unes plaques litosfèriques de les altres es localitza en alguns dels relleus següents:

• A les dorsals oceàniques.
• A les fosses oceàniques.
• A les grans serralades.

El Moviment de les Plaques Litosfèriques

Els continents formen part de les plaques litosfèriques i es mouen alhora. Què mou les plaques litosfèriques? La litosfera descansa sobre l’astenosfera, que és una capa parcialment fosa. Atès el caràcter fluid dels materials, aquests es poden desplaçar. La possibilitat de desplaçament permet que es creïn corrents de convecció. Aquests moviments arrosseguen les plaques litosfèriques situades a sobre.

Continents a la Deriva

El científic alemany Alfred Wegener (1880-1930) va arribar a la conclusió que els continents es movien. Sostenia que en el passat tots els continents estaven units i formaven un supercontinent, que va anomenar Pangea. Amb el pas del temps, la Pangea es va dividir; els fragments resultants es van desplaçar i van formar els continents actuals. Aquesta teoria, anomenada de la deriva continental, va ser rebutjada per la comunitat científica perquè, entre altres coses, no explicava la causa dels moviments dels continents.

La Tectònica de Plaques

Per explicar per què es mouen els continents o per què els volcans i els terratrèmols es localitzen en zones determinades de la Terra, els científics van elaborar la teoria de la tectònica de plaques, les idees fonamentals de la qual són:

• La litosfera està dividida en plaques litosfèriques.
• Els materials de l’interior terrestre estan sotmesos a corrents de convecció.
• Els corrents de convecció mouen les plaques litosfèriques situades a sobre.

Els moviments de les plaques litosfèriques són la causa dels terratrèmols, dels volcans, de la separació i unió de continents i altres processos més complexos, com ara la deformació de les roques o la formació de serralades.

Una Perspectiva Global

D’acord amb l’origen de l’energia que activa els processos geològics, es diferencien entre:

• Processos geològics interns: que s’originen per l’energia interna de la Terra.
• Processos geològics externs: que s’originen per l’energia solar.

La Interacció dels Processos Geològics

Si només hi haguessin processos externs, les superfícies dels continents serien unes planúries immenses. Contràriament, els processos interns originen desigualtats en el relleu i afavoreixen la formació de serralades. És a dir, el relleu és el resultat de la interacció dels processos geològics externs i interns.