Relleu d'Espanya: Meseta, illes i costes destacades

Clasificado en Geografía

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,77 KB

La Meseta i el relleu de la Península

La Meseta: altiplà situat al centre de la Península. Té una altitud mitjana d'uns 900 m i està inclinada cap a l'oest. Les serralades interiors són el Sistema Central i els Monts de Toledo. Les serralades perifèriques que envolten la Meseta són:

  • al nord-oest, les muntanyes de León;
  • al nord, la serralada Cantàbrica;
  • a l'est, el Sistema Ibèric;
  • al sud, la Sierra Morena.

Les serralades exteriors són les muntanyes que voregen la Península:

  • al nord-oest, el massís gallec;
  • al nord, les muntanyes del País Basc i els Pirineus;
  • a l'est, el sistema Mediterrani;
  • al sud, el sistema Bètic, on se situa el cim peninsular més elevat, el Mulhacén amb 3.479 m.

Les depressions de l'Ebre i del Guadalquivir són dues fosses de forma triangular orientades: la de l'Ebre cap a la Mar Mediterrània i la del Guadalquivir cap a l'oceà Atlàntic.

Illes Balears

Les Illes Balears són un arxipèlag que presenta escassa altitud en general. A l'illa de Mallorca destaquen la serra de la Tramuntana i la depressió central, que rep el nom d'Es Pla. Menorca és una illa amb relleus suaus; el cim més destacat és el Toro (358 m). A Eivissa destaca la Sa Talaiassa (475 m). Formentera és una illa plana.

Illes Canàries

Les Illes Canàries són un arxipèlag d'origen volcànic; hi predominen els materials volcànics, com les làvies, els malpaïsos, les calderes i les roques volcàniques. A l'illa de Tenerife se situa el cim més alt d'Espanya, el Teide (3.715 m).

Costes i característiques

  • Costa Cantàbrica: rocosa i escarpada; la serralada cantàbrica arriba fins al mar formant penya-segats. Predominen les platges petites.
  • Costa Mediterrània: alterna platges de sorra, penya-segats i petites cales, especialment a la Costa Brava.
  • Costa Balear: alterna extenses platges de sorra amb penya-segats i cales.
  • Costa Llevantina: presenta platges sorrenques i hi formen albuferes.
  • Costa andalusa: és rocosa, amb penya-segats, platges i cales.
  • Costa canària: alta i escarpada; hi sobresurten penya-segats, però també hi ha platges amples i sorrenques.
  • Costa gallega: molt retallada; les rías i els penya-segats alternen amb les platges sorrenques.

Termes i definicions

  • Albufera: llacuna litoral tancada per una barrera sorrenca.
  • Barranc: tall profund en el terreny, fet generalment per un corrent d'aigua.
  • Embassament: dipòsit d'aigua emmagatzemada artificialment mitjançant la construcció d'una presa.
  • Aiguamoll: terreny pla vora del mar que s'inunda amb les aigües del mar o dels rius.
  • Torrent: curs d'aigua impetuós i violent, vinculat a zones torrencials.

El vessant cantàbric

El vessant cantàbric: els rius del vessant cantàbric són curts i ràpids perquè neixen a la serralada Cantàbrica, propera a la costa i d'altituds elevades, motiu pel qual.

Entradas relacionadas: