El Relleu de la Península Ibèrica: Característiques i Evolució

Característiques del Relleu Peninsular

La forma massissa ve donada per l’amplada d’oest a est i per les costes rectilínies sense gairebé accidents que la delimiten. Això redueix la influència del mar cap a l’interior.

Una altitud mitjana elevada (660m), amb serralades elevades i un altiplà elevat.

La disposició perifèrica del relleu muntanyós frena la influència de la mar i causa forts contrastos entre el litoral i l’interior peninsular.

Tipus d'Unitats Morfoestructurals

Sòcols

Són planes o altiplans formats a l’era primària com a resultat de l’arrasament per erosió de serralades sorgides a partir de l’orogènesi. Els materials paleozoics són roques silícies molt rígides: granit, pissarra, quarsita. Si no es veuen afectats per noves pressions, són relleus predominantment horitzontals (peneplans), però si sofreixen noves pressions els materials rígids es fracturen.

Massissos Antics

Són muntanyes formades durant l’era terciària pel nou alçament d’un bloc a causa de les pressions de l’orogènesi alpina. Els materials són paleozoics i aquests massissos presenten formes arrodonides i cims aplanats.

Serralades de Plegament

Grans elevacions muntanyoses sorgides a l'orogènesi alpina de l’era terciària a partir de sediments disposats per la mar en l’era secundària. Materials calcaris. Són plàstics i això fa que es pleguin davant de les pressions. Presenten fortes pendents i formes escarpades. Hi ha dos tipus:

• Serralades intermèdies: A partir de materials que la mar diposita a les vores del sòcol. El sòcol inferior rígid es fractura i la coberta plàstica es plega. Exemple: Sistema Ibèric.
• Serralades alpines: A partir de materials disposats en foses marines llargues i profundes. Formen una estructura plegada on s'alternen crestes i valls. Exemples: Pirineus i Serralades Bètiques.

Conques Sedimentàries

Zones enfonsades formades a l’era terciària que es van omplir amb sediments argilosos i calcaris. Constitueixen estructures horitzontals o en cuesta. Hi ha dos tipus:

• Conques de sòcol: Es van formar per l’enfonsament d’un bloc de sòcol per l’orogènesi alpina. Exemples: Duero, Tajo i Guadiana.
• Conques o depressions prealpines: Es troben als dos costats de les serralades alpines. Exemples: Ebre i Guadalquivir.

Evolució Geològica de la Península

Era Arcaica

Va emergir del mar una banda muntanyosa arquejada de NO-SE, formada per pissarres i gneis. Entre la part de Galícia i el Sistema Central. L’erosió va arrasar aquest massís.

Era Primària

Es va produir l’orogènesi herciniana, les serralades hercinianes formades per materials silicis com el granit, pissarra o quarsita.

Era Secundària

Va ser un període de calma, va predominar l’erosió i la sedimentació. L’erosió va continuar desgastant els relleus hercinians i la sedimentació va dipositar materials calcaris.

Era Terciària

Durant aquesta era va tenir lloc l’orogènesi alpina i va provocar grans canvis en el relleu. Es van alçar les serralades alpines, així es van originar els Pirineus. Es van formar les depressions prealpines paral·lelament a les noves serralades: Ebre paral·lela als Pirineus, Guadalquivir paral·lela a les Serralades Bètiques. L’orogènesi alpina va afectar la Meseta. Es va inclinar cap a l’oest, es van formar vores muntanyoses orientals i meridionals i el sòcol de la Meseta va experimentar fractures i falles.