El relleu terrestre i l'organització política

1.1 El relleu terrestre

1.1.1 Processos exògens

El relleu és el conjunt de formes o irregularitats que presenta l'escorça terrestre. Els processos exògens són els responsables de modelar aquest relleu i es divideixen en tres fases:

1. Erosió: desgast o fragmentació de les roques.
2. Transport: dels materials erosionats.
3. Sedimentació: dipòsit d'aquests materials a un altre lloc.

Els rius són capaços d'excavar profundes valls i les glaceres també tenen un paper important en el modelat del relleu. La força del mar erosiona la costa i pot recular els penya-segats, mentre que els corrents marins transporten els materials arrancats. Els canvis de temperatura també poden trencar les roques, formant tarteres, que són acumulacions de fragments de roques als vessants. En roques calcàries, l'aigua pot formar carstificacions com els lapiazos, dolines o bòfies.

1.1.2 Tipus de relleu continental

• Muntanyes: elevacions del terreny, aïllades o agrupades en serres o serralades.
• Valls: terrenys baixos i plans solcats pels rius.
• Altiplans: elevats i de cims plans, limitats per vessants costeruts.
• Planes: de poca altitud, a les costes i conques dels grans rius.
• Depressions: corresponen als relleus més baixos i es poden situar per davall del nivell del mar.

1.1.3 Tipus de costes

• Costes altes i rocoses: amb penya-segats.
• Costes baixes: amb platges.

1.1.3.1 Accidents costaners

• Badies i fiords: penetració del mar a la terra.
• Caps i penínsules: entrants de la terra al mar.

1.1.4 Relleu submarí

• Plataforma continental: superfície davall del mar de pendent suau.
• Talús continental: relleu de fort pendent que porta a la plana abissal.
• Dorsals oceàniques: grans serralades submarines que poden arribar als 3000 m; els més elevats formen illes.
• Fosses marines: depressions llargues i estretes, molt profundes, a la plana abissal.

1.1.5 Aigües continentals

• Rius: corrents continus d'aigua que procedeixen de la pluja o del desglaç de les muntanyes. Desemboquen al mar o a altres rius (afluents).
• Llacs: masses d'aigua tancades que s'han acumulat en zones enfonsades de la terra. Els més petits s'anomenen llacunes. Quan l'aigua és salada, es denominen mars interiors.
• Aigües subterrànies: constitueixen el 20% de les aigües continentals i són la principal reserva d'aigua potable.

1.1.5.1 Corrents marins

• Calents: del Golf, Equatorial, del Carib.
• Freds: de Califòrnia, de Benguela, del Labrador.

1.1.6 Relleu d'Espanya

• Meseta: nucli de la península Ibèrica, dividida en dos pel Sistema Central:
  • Septentrional: conca sedimentària del Duero i peneplans castellans.
  • Meridional: travessada per les Muntanyes de Toledo, constituïda per les conques del Tajo i del Guadiana, la plana manxega i els peneplans extremenys.
• Serralades que voregen la Meseta: Massís Galaico-Lleones, Serralada Cantàbrica, Ibèrica i Sierra Morena.
• Sistemes exteriors: Pirineus, Serralades Bètiques i Sistema Mediterrani Català; depressions de l'Ebre i Guadalquivir.

1.1.6.1 Rius d'Espanya

• Vessant cantàbric: rius curts que neixen a muntanyes properes a la desembocadura; cabal abundant i regular (Bidasoa, Nalón, Narcea, Navia, Eo).
• Vessant atlàntic: rius gallecs i que travessen la Meseta i la depressió del Guadalquivir; menys els gallecs, són llargs, recorren planes vastes, cabal abundant per aportació dels afluents, règim irregular (Miño, Sil, Duero, Tajo, Guadiana, Guadalquivir).
• Vessant mediterrani: menys cabalosos que els de l'Atlàntic; les serralades Ibèriques i Bètiques marquen el límit entre els dos vessants. L'Ebre és el més llarg d'Espanya, amb un cabal important a la capçalera, on plou molt; a la desembocadura forma un delta. La resta són curts, amb un cabal escàs i irregular (Túria, Xúquer, Segura).

2. L'Estat

L'Estat és una unitat política i administrativa superior que regeix un territori i té autoritat sobre els seus habitants.

2.1 Funcions de l'Estat

• Establir relacions internacionals.
• Garantir la seguretat nacional.
• Regular l'economia i les relacions laborals.
• Proporcionar serveis bàsics.

2.1.1 Estat del benestar

L'Estat del benestar ofereix serveis públics, subvencions i subsidis, i un sistema de pensions.

2.2 Tipus d'Estat

• Centralitzat: l'administració general governa tot el territori.
• Descentralitzat: les regions tenen institucions pròpies i no depenen de les estatals per a les seves competències.

2.3 Regulació de les relacions internacionals

• Contactes diplomàtics.
• Moviment de població entre estats.
• Establiment de relacions culturals.

3. L'Organització de les Nacions Unides (ONU)

L'ONU es va crear l'any 1945 després de la Segona Guerra Mundial.

3.1 Objectius de l'ONU

• Defensar els drets humans (drets dels infants, drets de les dones, etc.).
• Mantenir la pau: emet solucions de compliment obligat per als països involucrats en un conflicte.
• Treball i cooperació internacional: formula recomanacions sobre matèries concretes.

3.2 Òrgans principals de l'ONU

• Secretari General: portaveu de l'ONU.
• Assemblea General: òrgan deliberatiu.
• Consell de Seguretat: responsable de mantenir la pau i la seguretat internacionals.

3.3 Organismes especialitzats de l'ONU

• UNICEF: protecció i supervivència dels infants.
• UNESCO: educació, ciència i cultura per a la pau.
• FAO: lluita contra la fam i millora de la nutrició.
• OMS: salut pública i nivell màxim de salut per a tothom.
• ACNUR: protecció dels refugiats.
• OIT: millora de les condicions de treball.