Relleu Terrestre, Processos Geològics i Tipus de Roques

Relleus Terrestres i Processos Geològics Externs

Definicions Bàsiques del Relleu

Relleu: és l'aspecte de la superfície terrestre sense tenir en compte els elements biòtics.

• Escorça oceànica: Composta de basalt, coberta d'aigua i amb 6-12 km de gruix.
• Escorça continental: Composta de granit i té fins a 200 km de gruix.

Processos Geològics Externs

Meteorització

És el procés de disgregació de les roques. Hi ha 2 tipus:

• Meteorització mecànica: És aquella que disgrega les roques sense canviar la seva composició. Exemples: Gelivació, Termoclàstia i Descompressió.
• Meteorització química: Disgrega les roques a causa de l'alteració química dels seus components. Exemples: Oxidació, dissolució, carbonatació, hidratació o hidròlisi.

Erosió

És l'evacuació dels materials disgregats per part dels agents geològics. La seva funció és evacuar detritus i redistribuir les masses dels continents.

Transport

És el trasllat dels materials des dels seus llocs d'origen fins a les conques sedimentàries. Cada agent geològic té una forma característica de transportar els sediments. Aquesta depèn de:

• L'energia: és la capacitat de l'agent geològic per a mobilitzar el seu sediment.
• Maduració dels sediments: és la manera en què els agents geològics produeixen canvis en la composició, forma o mida dels sediments.

Sedimentació

És el depòsit o acumulació dels fragments per la pèrdua de l'energia de l'agent transportador. La forma en què trobem els sediments ens informa del moment en què van ser dipositats. Exemples: estratificació, laminació, sedimentació graduada i l'estratificació encreuada.

Tipus de Modelatge del Relleu

Modelatge Torrencial

Les rambles i els torrents són cursos d'aigua efímers que només en porten després de les pluges.

• Aigües salvatges: Són aigües no canalitzades que discorren pel terreny després d'una pluja forta.
• Xaragalls: Són solcs profunds a terra.
• Barrancs: Són profundes valls en forma de V que es formen en zones de pendents forts.
• Rambles: Són llits amplis que poden romandre secs durant molts anys.

Modelatge Glacial

L'agent geològic glacial està format per grans masses de gel, les glaceres, que flueixen lentament sota el seu propi pes.

• Valls en forma de U: Són valls àmplies i fondes de perfil arrodonit.
• Zones de sobreexcavació: Són concavitats produïdes pel flux de gel. Quan es retira el gel, es formen llacs o estanys.

Modelatge Càrstic

L'agent geològic càrstic està constituït per les aigües superficials i subterrànies amb capacitat per a dissoldre les roques (principalment calcàries) i originar formes erosives tant a la superfície com al subsòl.

• Formes erosives superficials: Dissolució (lapiaz) i Col·lapse (dolina, uvala).
• Formes erosives subterrànies:
  • Galeries: Túnels més o menys horitzontals.
  • Avencs: Conductes verticals que de vegades arriben a la superfície.
  • Cavernes: Grans cavitats de forma irregular.

Modelatge Fluvial

• Valls en forma de "V": El riu té una gran capacitat erosiva i s'encaixona profundament en el terreny.
• Valls de fons pla: A mesura que un riu talla el terreny, perd capacitat per a encaixonar-se, perquè disminueix el desnivell entre el llit i el nivell del mar. Quan no pot aprofundir més, perd velocitat i comença a traçar revolts, anomenats meandres, que creen una vall progressivament més àmplia i de fons pla.
• Peneplans: El peneplà és el resultat final del procés d'erosió fluvial. Es produeix quan els rius han ampliat les seves valls, fins a unir-se els uns amb els altres; així es formen extenses planes que poden arribar a abastar gran part d'un continent.
• Tossals testimoni: Són relleus residuals aïllats, amb un cim pla que és un fragment de l'antiga plana que se situava a aquesta alçada.
• Les terrasses: Són relleus esgraonats que representen successius encaixonaments i ampliacions de la vall en una zona que s'alça alhora que les xarxes fluvials l'erosionen.

Tipus de Roques i la Seva Formació

Roques Sedimentàries

Les roques sedimentàries són el resultat del dipòsit de materials a les conques sedimentàries i de la litogènesi. La litogènesi és el conjunt de processos que compacten, reagrupen o cimenten els sediments entre si.

Tipus de Roques Sedimentàries

• Detrítiques: Resulten de l'acumulació i sedimentació de clasts (fragments) de diferents mides (ex: conglomerats, gresos, argiles).
• Calcàries: Roques formades principalment per l'acumulació de CaCO₃ (carbonat de calci).
• Arenisques i Argiles: Formades per la unió de fragments de roca petits (sorra i argila, respectivament). Són un subtipus de detrítiques.
• Evaporítiques: Formades a partir de la dessecació d'ambients aquàtics amb sals dissoltes (ex: halita, guix).
• (Nota: També existeixen les roques organògenes, com el carbó o el petroli, formades per acumulació de matèria orgànica).

Roques Metamòrfiques

Les roques metamòrfiques són el resultat de processos de compressió i augment de temperatura que pateixen roques preexistents (sedimentàries, ígnies o altres metamòrfiques) quan canvien les condicions físiques (pressió, temperatura) a les quals estan sotmeses.

• Metamorfisme de contacte: Es produeix per l'augment de temperatura degut a la proximitat o contacte amb una intrusió de magma.
• Metamorfisme regional: És una combinació de l'augment de pressió i temperatura que afecta grans extensions de l'escorça terrestre, generalment associat a la formació de muntanyes (orogènesi).

Roques Magmàtiques (o Ígnies)

Les roques magmàtiques són aquelles que es formen pel refredament i solidificació del magma (roca fosa) que prové de l'interior terrestre. La formació dels seus minerals i l'estructura que presenten depèn del temps que triguen a refredar-se i de la composició del magma del qual provenen.

• Volcàniques (o extrusives): Són el resultat de la sortida sobtada del magma a la superfície terrestre (lava) i s'han refredat ràpidament. Tenen cristalls petits o textura vítria (ex: basalt, riolita).
• Plutòniques (o intrusives): El refredament del magma s'ha produït lentament a l'interior de l'escorça, permetent que es formin cristalls grans i visibles (ex: granit, gabre).
• Filonianes (o hipoabissals): Són magmes que s'han introduït per escletxes o fissures d'origen tectònic i que s'han refredat a una profunditat intermèdia, amb una velocitat de refredament entre les volcàniques i les plutòniques (ex: pòrfir, pegmatita).

Processos Químics i Formació del Carst

Reaccions Químiques Clau (Dissolució Calcària)

H₂O + CO₂ → H₂CO₃ (Formació d'Àcid Carbònic a l'aigua de pluja)

H₂CO₃ + CaCO₃ → Ca(HCO₃)₂ (L'àcid carbònic dissol la calcita formant Bicarbonat Càlcic, soluble)

Procés de Formació d'un Carst

1. Infiltració d'aigua acidulada (amb H₂CO₃) per les clivelles de la roca calcària. Formació de lapiaz a l'exterior.
2. Dissolució de la roca calcària per l'acció química de l'aigua amb CO₂. Formació de galeries, avencs i cavernes al subsòl.
3. Major dissolució de la calcària. Es formen bòfies (col·lapse de sostres de coves) i també grans coves amb formacions com estalactites (del sostre) i estalagmites (del terra) per precipitació del bicarbonat càlcic.