Relleus Insulars: Balears i Canàries

El territori espanyol està constituït pels arxipèlags de Balears i Canàries. L'origen de les Balears són terres emergides, i les Canàries, relleus d'origen volcànic.

L'Arxipèlag Balear

Mallorca, Eivissa i Formentera són fragments emergits de la Serralada Subbètica, raó per la qual hi domina el rocam calcari:

• Al nord de Mallorca s'eleva l'abrupta Serra de Tramuntana, amb altituds considerables com el Puig Major (1445 m) i penya-segats imponents com el de la costa de Formentor. Les serres de Llevant tenen altituds més modestes i s'enfonsen al mar per emergir de nou a l'illot de Cabrera. Entre la Serra de Tramuntana i la Serra de Llevant s'estén una extensa depressió central de relleu ondulat, formada per al·luvions sobre els sòls argilosos dels quals prospera l'agricultura. Als extrems de la depressió s'obren la badia de Palma i les badies d'Alcúdia i Pollença.
• Les illes d'Eivissa i Formentera van estar unides fins al període Quaternari. Ambdues presenten un relleu muntanyós i una plana que ocupa el sud d'Eivissa i part de Formentera.
• El relleu de Menorca ofereix un cas peculiar, perquè la banda de Tramuntana, a la part nord de l'illa, està relacionada amb la Serra Litoral Catalana i se suposa que va formar part de l'antic massís catalanobalear. Aquesta zona de l'illa, la Tramuntana, és de materials paleozoics i forma uns relleus erosionats, de formes suaus i altitud escassa. La meitat sud de l'illa, o Migjorn, és plana i de materials calcaris d'origen marí. Menorca té forma de taula.

L'Arxipèlag Canari

Es va formar durant el període Terciari, quan el moviment alpí va trencar les plaques tectòniques, situades al fons de l'oceà Atlàntic. Al llarg de les importants fractures formades, van pujar grans masses de materials volcànics que es van anar acumulant al fons de l'oceà i van donar lloc a la Gran Dorsal Atlàntica, de la qual van emergir illes volcàniques com Islàndia, les Açores o les Illes Canàries. El relleu volcànic és complex; els materials presenten gran diversitat de formes i disposicions com a resultat de diferents moments geològics. La formació d'aquestes illes és un procés continu: el Teide, el volcà més important de l'arxipèlag, encara en activitat, és també el pic més alt d'Espanya (3718 m). Gran Canària i La Gomera tenen forma circular perquè són dos enormes volcans que sobresurten per damunt de l'aigua del mar i assoleixen gran altitud. Les illes més properes a l'Àfrica (Lanzarote i Fuerteventura) són planes, mentre que les illes occidentals (Tenerife, La Palma, La Gomera i El Hierro) i Gran Canària són molt muntanyoses. Els relleus volcànics canaris ofereixen moltes formes: cons volcànics, calderes resultants de l'erosió o esfondrament de cons volcànics, dics durs de basalt que formen roques, profunds barrancs oberts en temps de pluges torrencials i irregulars, colades o mantells de lava, penya-segats on les muntanyes s'enfonsen a la mar i platges a les costes baixes on el vent acumula sorra i forma dunes.

Als espais on s'han disposat sediments de roques volcàniques descompostes hi creixen els conreus, com es pot contemplar a la fèrtil vall de La Orotava, a Tenerife.