Relleus i paisatges: definicions i característiques

SÒCOL: Relleus de plana o d'altiplà. Estan formats per roques molt rígides que, quan hi ha moviments interns de la Terra, no es pleguen sinó que es fracturen en blocs.

OROGÈNESI: moviments de l'escorça terrestre que donen lloc a sistemes muntanyosos.

PENEPLÀ: superfície en pendent molt suau i amb valls de fons molt àmple per les quals les aigües dels rius circulen.

CINGLERA: tall profund que un riu pot arribar a formar en un terreny.

BADLAND: terreny sedimentari sense coberta vegetal i molt aixaragallat.

RELLEU TABULAR: tipus de relleu de superfície aplanada i vores costerudes.

ERM: superfície tabular, plana i elevada, seca i freda.

CAMPS: zones baixes i suaument ondulades, travessades pels rius, que es formen allà on els erms han estat erosionats.

RELLEUS EN COSTA: zones inclinades entre els erms i els camps.

CONCA D'EROSIÓ: depressió excavada per l'acció erosiva dels cursos fluvials.

SERRAT: cadena de muntanyes poc elevades.

PAISATGE ALPI: paisatge propi dels Alps o de característiques similars.

RIA: vall profunda excavada per un riu i envaïda pel mar.

XARXA HIDROGRÀFICA: xarxa natural formada per un determinat conjunt de conques fluvials.

CONCA HIDROGRÀFICA: territori que recull les aigües superficials en un mateix riu principal o en els seus afluents.

CABAL D'UN RIU: quantitat d'aigua que travessa una secció d'un riu en una unitat de temps.

ESTIATGE: període de cabal mínim.

CRESCUDA: moment de cabal màxim.

AQÜIFER: formació geològica porosa a través de la qual flueix l'aigua subterrània.

CON VOLCÀNIC: elevació en forma de con i oberta al cim.

TEMPS ATMOSFÈRIC: estat de l'atmosfera en un lloc i en un moment determinat.

CLIMA: successió dels tipus de temps que esdevenen en un lloc determinat al llarg de molts anys.

ISÒBARES: línies que uneixen els punts que registren una mateixa pressió atmosfèrica.

ISOHIETES: línies que uneixen els punts que tenen les mateixes precipitacions en un moment determinat.

ISOTERMES: línies que uneixen els punts que registren les mateixes temperatures en un moment determinat.

HECTOPASCAL: unitat amb la qual es mesura la pressió atmosfèrica.

ANTICICLÓ: massa d'aire fred i dens que exerceix pressions altes. Produeix temps estable.

BORRASCA: baixa pressió o depressió. Massa d'aire calent que exerceix pressions amb valors inferiors. Produeix temps inestable.

MASSA D'AIRE: porció d'aire amb unes característiques pròpies de pressió, temperatura i humitat. Espanya rep masses d'aire tropical i polar.

GOTA FREDA: situació atmosfèrica que es produeix quan les depressions mediterrànies de finals d'estiu o de tardor atrauen aire càlid dels anticiclons subtropicals i a molta altitud es desprèn una massa molt freda de corrent de jet. Provoca aiguats intensos.

OSCIL·LACIÓ O AMPLITUD TÈRMICA: diferència entre la temperatura més alta i més baixa registrada.

REGIÓ BIOGRÀFICA: territori on viuen espècies vegetals pròpies a causa d'uns condicionaments de clima i sòls comuns.

REGIÓ FISIOGRÀFICA: territori amb un aspecte homogeni a causa del relleu, clima i hidrografia.

PERENNIFOLI/A: arbre que conserva la fulla tot l'any.

CADUCIFOLI: perd les fulles en un període de l'any (normalment hivern).