Rembrandt i Vermeer: Mestres del Barroc Holandès

Barroc Holandès: Rembrandt i Vermeer

Lliçó d'anatomia del professor Tulp

Rembrandt, 1632, oli sobre tela, Amsterdam, a la seu social dels cirurgians.

Context: Holanda, des dels principis del segle XVI, formava part dels Països Baixos que pertanyien a la monarquia dels Àustries espanyols. Al segle XVIII, Holanda es va oposar al domini espanyol i es va afrontar a la monarquia en la guerra dels Trenta Anys fins que, al 1648, la pau de Westfàlia va aconseguir la independència. Holanda era un país ric amb una burgesia potent gràcies al comerç que es va desenvolupar des de la baixa edat mitjana.

Rembrandt va ser pintor, dibuixant i gravador. El gènere religiós i el retrat van ser el seu talent més brillant que el van portar a ser un mestre del barroc. La seva especialitat eren els retrats en grup (allunyament del convencionalisme). De les seves obres es destaca aquesta i Ronda de nit.

Característiques:

• Temàtica: social, que commemora una lliçó pública impartida pel primer anatomista del gremi de cirurgians davant d'un cadàver.
• Composició: respecta l'ordre jeràrquic (retrat en grup) que destaca els membres més importants. Trenca amb el convencionalisme i subordina la individualitat dels personatges i representa l'acció que es fa: la dissecció i els comentaris del professor, i això ho fa situant els personatges amb una posició piramidal i concentrant la llum en el mort i en els rostres expectants dels alumnes. Aquesta disposició permet diferents plans de proximitat.
• Llum: clarobscur (centrant la il·luminació sobre el cadàver, el professor i els assistents) deixant una il·luminació tènue al seu voltant. És una escena d'interior i la llum no prové de cap finestra (Caravaggio) sinó dels mateixos personatges.
• Línia i color: domini del color sobre la línia, negres, marrons i blancs.
• Retrats: naturalisme (barroc), escassa importància al cos i vestuaris, concentració en l'estudi de les expressions del rostre.
• Moviment: inclinació dels alumnes cap al cadàver i el braç del professor indicant quin és el centre d'interès (cadàver). Com és propi del barroc, es representen interiors intimistes i es dona la sensació que estan en una sala petita: personatges junts, i dona aquesta sensació perquè el fons és més clar i dona sensació de profunditat. També s'observa que és un quadre obert perquè un dels personatges mira cap "a fora del quadre" (= Arnolfini).

Iconografia: el foli de l'alumne representa el llistat dels 7 alumnes que van pagar per estar a la classe i que hi apareixen. El llibre que està als peus del cadàver és el manual d'anatomia d'Andreas Vesalius (creador de l'anatomia moderna).

Rembrandt: trenca amb el convencionalisme i subordina la individualitat dels personatges. La llum surt del propi cos i va cap a dalt. Vida d'alts i baixos, ric i pobre. Especialitat en retrats en grup.

Vista de Delft

Vermeer, 1658-1660. Barroc holandès. Pintura sobre tela. La Haia, Mauritshuis.

Context històric: L'art barroc tendirà a apropar-se a la realitat mitjançant el naturalisme, però no és de caire fotogràfic sinó simbòlic, excepte en Vermeer. Vermeer significa, juntament amb Frans Hals i Rembrandt, el cim de l'art barroc holandès. Vermeer va dedicar-se a la pintura de gènere, especialment als quadres d'interior que reflectien la vida tranquil·la i confortable de la burgesia del temps i als paisatges. Aquesta va ser la seva última pintura.

Característiques:

• Temàtica: paisatgística i ens apropa a les inquietuds de Vermeer, a la seva visió de l'art i a la seva ciutat. Ens mostra la ciutat de Delft, un conjunt d'estructures de totxo, morter i argila. La ciutat es mostra amb molts núvols en un dia típic del mar del Nord.
• Composició: pot ser dividida en dues franges compositives sobreposades. La primera comprèn la riba per on passegen els ciutadans, el canal i el perfil arquitectònic de la ciutat, mentre que la segona està el cel.
• Perspectiva: es distingeix d'altres paisatges de l'època per l'enquadrament (apropa la ciutat a l'espectador aconseguint que sigui més gran) ja que interromp la visió de la ciutat, ja que talla l'edifici com una foto. El quadre segueix una gradació de plans determinada per tres zones: la riba del canal, el canal i la ciutat. Sensació de llunyania igual que la disminució de la mida dels núvols.
• Llum: coneixia l'ús de la càmera fosca i això l'ajudava a aconseguir que la llum resultés tant natural i real. La força de la composició en franges horitzontals de llum i ombra, els núvols més foscos del primer pla i els reflexos de l'arquitectura sobre l'aigua del riu: monument de la ciutat.
• Línia, color, volum: predomini del color sobre la línia, preferència per grocs i blaus matinals. El groc domina les zones càlides, el blau al canal i al cel i també algunes teulades. La intensitat dels colors dels edificis fan que la ciutat sembli monumental i més propera.

Iconografia: Delft és una ciutat que va destacar durant la revolta contra els espanyols i Vermeer ho remarca donant més llum a la torre de l'església que es va fer famosa per acollir la tomba de Guillem d'Orange.

Vermeer: llum blanca, més científic i fred en les seves pintures, quadres d'interior i paisatge, grocs i blaus matisats.