La Reminiscència de Sòcrates i la Pólis Ideal de Plató

Sentit de la doctrina de la reminiscència. És filosòficament vàlid dir que “conèixer és recordar”?

Tots estan tristos per la mort que arriba a Sòcrates, però per a ell no era un mal moment. Ell està content perquè diu que per fi arribarà la seva hora, ja que segons ell els filòsofs es preparen per morir i podrà anar només a la dimensió de les idees. Tots els seus amics moren, menys ell, perquè creia en el que deia. Cada vegada que hi ha contacte amb alguna cosa és recordar (reminiscència).

Estructura i sentit de la pólis ideal en la República de Plató. Equivalència entre la pólis i l’ànima humana.

La pólis ideal es planteja de manera imprevista en el diàleg La República la qüestió de la justícia. Plató tenia interès en connectar filosofia amb la pólis, intervenir en la qüestió de la pólis des de la filosofia. No considerava la demokratia com el sistema ideal perquè és el terreny de joc dels sofistes. Sòcrates proposa examinar en què hauria de consistir la justícia en la pólis, o quines condicions hauria de complir una pólis per ser considerada justa, per veure si això pot ajudar després a descobrir què és la justícia en cada persona. El resultat és que l’estructura de la pólis ideal es correspon amb l’estructura de l’ànima humana; a cada una de les parts en què ha de ser dividida la pólis li correspon una part de l’ànima, i que l’equilibri o harmonia entre aquestes parts és el que, tant en la pólis com en l’ànima, s’anomena justícia.

Una ciutat es funda a partir d’unes necessitats, i cadascú fa una funció que domina per satisfer-les. L’integren persones que es distingeixen pel saber fer coses diferents. Es defineix una estructura dividida en 3 parts: els que cobreixen les necessitats materials de la pólis, com els artesans o comerciants; els que protegeixen la pólis d’allò que pot perjudicar-la, que es caracteritzen per saber reconèixer allò que és bo i dolent (tenen alguna cosa de filòsofs, saben mirar les coses i distingir si estan bé o malament d’acord amb les lleis), com els guardians; i els que fan les lleis a partir de les idees, que fan les lleis justes, els governants. Les 3 es complementen i a cada grup dominen unes característiques diferents: a la primera, la sensibilitat amb les coses i la temprança en l’afany de la riquesa dels artesans; el temperament, caràcter, virtut de la valentia o coratge dels guardians per saber mantenir-se inflexibles; i la raó, virtut de la saviesa o sensatesa dels governants.

Hi ha justícia quan entre aquestes parts regna l’harmonia, és a dir, quan cadascú fa allò que li correspon. La pólis ideal és aquella que es basa en la filosofia i no en l'opinió. En l'home s'hi troba un equivalent: 3 parts de l’ànima: la sensible, que està lligada a les necessitats materials; la part irascible, que seria el caràcter o força de voluntat; i la part racional, que correspon a la intel·ligència i pot contemplar les idees o la veritat.