Renaixement: Anàlisi de la Pintura, Escultura i Arquitectura

Art del Renaixement: Pintura, Escultura i Arquitectura

Pintura: Masaccio és l’impulsor de la perspectiva matemàtica. Els pintors buscaven el realisme amb trets diferenciats de cada figura. S’interessen pels paisatges, els volums de les robes i la perspectiva. La pintura al fresc i al tremp, i al final a l’oli, són les més utilitzades. Va donar lloc a l’escola florentina (Masaccio, Botticelli, Angelico...) i a l’escola del nord (Messina, Bellini...).

Cinquecento: Consolidació de la Pintura a l'Oli i el Clarobscur

Es va consolidar la pintura a l’oli i el clarobscur. Da Vinci va introduir l’esfumato i la perspectiva aèria. Aquí trobem l’escola veneciana (Ticià: valoració del paisatge, ruptura de la simetria).

Escultura al Renaixement

S’inicia a Florència amb les obres de Ghiberti i Donatello i en el Cinquecento amb les de Miquel Àngel. En el Quattrocento, l’escultura renaixentista es caracteritza per la proporcionalitat, reprenent el cànon utilitzat durant el final del període clàssic grec, el contrapposto i les cames obertes. Les tècniques són inspirades en l’hagiografia i en temes bíblics. També són importants les escultures funeràries. L’escultura del Cinquecento va continuar amb la línia clàssica del Quattrocento, interessada pel naturalisme i per l’home i amb tendència al monumentalisme.

S’aprecien les línies corbes i la utilització de la forma serpentinata, que en reforça el dinamisme. En el manierisme, s’utilitza la multifacialitat, l’ús de múltiples punts de vista.

Arquitectura al Renaixement

Quattrocento: El Renaixement trenca amb l'estil gòtic, pren com a model l'art de l'antiga Roma. S'utilitzen com a elements sostenidors els tres ordres grecs i com a elements de cobriment l'arc de mig punt, la volta de canó i la cúpula de mitja taronja.

Cinquecento: Decoració i Normativa Clàssica

Durant el Cinquecento, per decorar les edificacions els artistes creen combinacions de monstres i motius vegetals que reben el nom de: grotescos. Els arquitectes del s. XVI tenen interès per la normativa clàssica.

Manierisme: Ruptura i Experimentació

El període manierista es caracteritza per la ruptura amb la normativa clàssica, per l'alteració de la morfologia dels ordres arquitectònics establerts i per fer una arquitectura experimental. El manierisme és un art aristocràtic lligat a les corts europees, que es va convertir en l'espai ideal per a la nova litúrgia.