Renaixement i Barroc: Característiques, Artistes i Obres Clau
Clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en
catalán con un tamaño de 13,37 KB
Context Històric: Renaixement (Segles XV i XVI)
- Neix a Itàlia, sobretot a Florència, i s’estén per Europa.
- Humanisme: L’home esdevé el centre del coneixement, inspirat en la cultura clàssica grega i romana.
- Redescobriment de l’Antiguitat: Recuperació de l’art, la filosofia i la ciència clàssiques.
- Crisi de l’Edat Mitjana: Final de la Pesta Negra, auge del comerç i les ciutats.
- Canvis religiosos: Reforma protestant i Contrareforma catòlica.
- Innovacions científiques: Invenció de la impremta (Gutenberg), descobriments geogràfics i avanços en astronomia (Copèrnic).
Art del Renaixement
Arquitectura Renaixentista
Característiques de l'Arquitectura Renaixentista
- Proporció i harmonia: Basada en les matemàtiques i la simetria, inspirada en l’arquitectura clàssica romana.
- Ordres clàssics: Recuperació de les columnes dòriques, jòniques i corínties.
- Cúpules i voltes: Elements destacats, com la cúpula de Brunelleschi a Florència.
- Plantes centrades: Predomini de l’estructura de planta de creu grega o circular.
- Façanes equilibrades: Simetria i decoració moderada amb frontons i pilastres.
- Materialitat: Ús de pedra, marbre i colors sobris.
Tipus d’Arquitectura Renaixentista
- Arquitectura religiosa: Esglésies amb cúpules centrals. Façanes ordenades i simètriques. Interiors amb arcs de mig punt i decoració equilibrada. Exemple: Basílica de Sant Pere del Vaticà.
- Arquitectura civil: Palaus amb patis interiors i arcs de mig punt. Organització en pisos amb finestres alineades. Façanes planes amb decoració escultòrica subtil. Exemple: Palau Mèdici-Riccardi (Florència).
- Arquitectura urbanística: Creació de places i carrers amb una ordenació racional. Integració de palaus, esglésies i edificis en un mateix estil. Exemple: Plaça del Campidoglio (Roma) de Miquel Àngel.
Escultura Renaixentista
- Realisme i expressió: Representació detallada del cos humà, amb musculatura i emocions realistes. Exemple: David de Donatello (primer nu masculí exempt del Renaixement).
- Contrapposto: Postura natural amb el pes del cos sobre una cama, inspirat en l’escultura grega. Exemple: David de Miquel Àngel (dinamisme i perfecció anatòmica).
- Proporció i harmonia: Bellesa basada en les matemàtiques i en l’ideal clàssic. Exemple: Baptisteri de Florència de Ghiberti (portes de bronze amb figures perfectament proporcionades).
- Autonomia de l’escultura: Figures independents de l’arquitectura. Exemple: El Moisès de Miquel Àngel (escultura monumental sense dependre d’un edifici).
- Materials nobles: Preferència pel marbre i el bronze per aconseguir més detall i durabilitat. Exemple: Gattamelata de Donatello (estàtua eqüestre de bronze).
- Perspectiva i profunditat en el relleu: Tècnica del “relleu esculpit” per crear profunditat. Exemple: Portes del Paradís de Ghiberti (ús magistral del relleu per simular profunditat).
Pintura Renaixentista
- Realisme i detall: Representació del cos humà i els rostres amb més precisió. Exemple: La Gioconda de Leonardo da Vinci (detall en la mirada i expressió).
- Perspectiva: Es desenvolupa la perspectiva matemàtica (lineal) i després l’aèria per donar profunditat. Exemple: L’Escola d’Atenes de Rafael (ús perfecte de la perspectiva).
- Composició equilibrada: Escenes organitzades geomètricament, sovint en forma triangular. Exemple: L’Últim Sopar de Leonardo da Vinci (composició triangular amb Jesús al centre).
- Interès per la natura i el paisatge: Fons amb escenes naturals per donar realisme. Exemple: Mare de Déu de les Roques de Leonardo da Vinci (paisatge detallat i profund).
- Tècniques innovadores: Es passa del fresc i el tremp a l’oli per aconseguir més llum i detalls. Exemple: La Creació d’Adam de Miquel Àngel (fresc a la Capella Sixtina).
- Temàtica religiosa i mitològica: Tot i el predomini de la religió, es recuperen escenes paganes. Exemple: El Naixement de Venus de Botticelli (tema mitològic, bellesa clàssica).
Context Històric i Característiques del Barroc
Context Històric: Barroc (Segles XVII i XVIII)
- Europa viu crisis econòmiques i guerres religioses.
- Contrareforma: L’Església Catòlica utilitza l’art per impactar i reafirmar la fe.
- Monarquies absolutes: Volen demostrar poder amb palaus i obres d’art monumentals.
- L’art es converteix en un instrument de propaganda religiosa i política.
Característiques Generals de l'Art Barroc
- Art expressiu, teatral i dinàmic.
- Ús del clarobscur (forts contrasts de llum i ombra).
- Decoració abundant i detalls exagerats.
- Vol impactar i emocionar l’espectador.
Art del Barroc
Arquitectura Barroca
- Façanes ondulades i formes dinàmiques.
- Cúpules grans i columnes salomòniques (en espiral).
- Integració de pintura, escultura i arquitectura en els edificis.
Exemples d'Arquitectura Barroca
- Sant Carlo alle Quattro Fontane (Borromini): formes corbes, molt moviment.
- Sant Pere del Vaticà (façana de Maderno i plaça de Bernini): monumentalitat i acolliment.
- Palau de Versalles i jardins: luxe i grandiositat.
- Altres palaus: Peterhof (Sant Petersburg), Aranjuez, Belvedere (Viena).
Escultura Barroca
- Figures amb moviment i expressió intensa.
- Materials: marbre, bronze, fusta policromada.
- Temàtica religiosa i teatralitat.
Exemples d'Escultura Barroca
- Èxtasi de Santa Teresa (Bernini): emoció i dinamisme.
- Baldaquí de Sant Pere (Bernini): estructura monumental de bronze.
- Fontana di Trevi i Font del Tritó (Roma): moviment i dramatització de l’aigua.
- Imatgeria espanyola: figures religioses de fusta policromada. Autors destacats: Pedro de Mena, Gregorio Fernández.
Pintura Barroca
- Gran ús del clarobscur per donar profunditat.
- Figures en moviment, escenes dramàtiques.
- Temes: religió, mitologia, retrats.
Exemples de Pintura Barroca
- Judit i Holofernes (Artemisia Gentileschi): violència i emoció.
- Immaculada (Murillo): dolçor i lluminositat.
- In ictu oculi (Valdés Leal): simbolisme de la mort.
- Velázquez:
- Felip IV: retrat reial.
- Les llances o Rendició de Breda: escena històrica amb profunditat.
- La Venus del mirall: ús magistral del clarobscur.
Anàlisi d'Obres Clau del Renaixement i el Barroc
Obres del Renaixement
Escultura Renaixentista
- DONATELLO – David: Primera escultura exempta en bronze des de l'antiguitat. Contrapposto marcat, expressió serena i cos naturalista que simbolitza la victòria de la intel·ligència sobre la força.
- DONATELLO – Il Gattamelata: Escultura eqüestre d’inspiració romana. El cavaller transmet autoritat i equilibri, amb una gran atenció als detalls anatòmics.
- MIQUEL ÀNGEL – David: Figura monumental en marbre que representa l’heroi abans del combat. Idealització del cos humà, expressió de tensió interior i estudi anatòmic perfecte.
- MIQUEL ÀNGEL – Pietat: Escultura emotiva amb un tractament delicat del marbre. Equilibri entre la bellesa idealitzada i l’expressivitat del dolor matern.
- MIQUEL ÀNGEL – Moisès: Figura robusta i carregada de força emocional. Dinamisme contingut i gran detall en la musculatura i l'expressió facial.
- MIQUEL ÀNGEL – Tombes dels Mèdici (Florència): Combinació d’escultura i arquitectura. Figures al·legòriques (Dia, Nit, Alba i Crepuscle) que simbolitzen el pas del temps i la condició humana.
- Ghiberti – Porta del Paradís: Relleu en bronze amb escenes bíbliques detallades. S'utilitza la perspectiva per donar profunditat i realisme, pròpia del primer Renaixement italià.
Arquitectura i Pintura Renaixentista
- MIQUEL ÀNGEL – Cúpula de Sant Pere del Vaticà: Disseny monumental que corona l’edifici amb una gran cúpula amb doble estructura. Combina harmonia renaixentista amb força escultòrica.
- ANDREA PALLADIO – Villa Capra o La Rotonda: Arquitectura simètrica amb quatre façanes idèntiques i una cúpula central. Inspiració en els temples clàssics romans i aplicació de proporcions matemàtiques.
- Palau Rucellai (Leon Battista Alberti): Exemple clar de l’arquitectura renaixentista italiana. Aplica principis de simetria i proporció inspirats en l’arquitectura clàssica.
- Rafael – Lo Sposalizio della Vergine: Composició equilibrada i simètrica amb perspectiva lineal. L'arquitectura clàssica del temple i l'harmonia entre figures mostren la recerca de perfecció.
- Les Tres Gràcies (Renaixement): Pintura que representa la bellesa idealitzada, amb formes suaus i harmonia compositiva. L’ús del color i la llum és delicat.
Obres del Barroc
- Rubens – Les Tres Gràcies: Obra que destaca pel dinamisme i la sensualitat dels cossos. L'ús del color càlid i les formes corbes reflecteixen l'estil barroc, que busca emocionar i transmetre vitalitat.
- Palau d'Hivern (Sant Petersburg): Arquitectura monumental amb façana decorada i ornamentació rica. L'ús de colors vius i formes dinàmiques ressalta el caràcter fastuós i teatral del Barroc.
- Gregorio Fernández – Crist Jacent: Escultura dramàtica que busca emocionar l'espectador. El realisme en els detalls i l'expressivitat del rostre reflecteixen l'intens sentiment religiós.
- Giambologna – El Rapte de les Sabines: Escultura de marbre que mostra moviment i tensió. La composició helicoidal permet observar-la des de diferents angles. L’expressivitat dels cossos reforça el dramatisme.
Dones Pioneres en l'Art: Sofonisba Anguissola i Artemisia Gentileschi
Sofonisba Anguissola: Retratista del Renaixement
Sofonisba Anguissola va ser una de les primeres pintores reconegudes del Renaixement. Va obrir camí per a altres dones artistes en una època en què la pintura era un camp dominat pels homes. Va ser famosa pels seus retrats i per la seva etapa com a pintora a la cort espanyola.
Punts Clau de la seva Trajectòria
- Orígens i formació: Nascuda a Cremona en una família noble que li va permetre estudiar art, cosa molt poc habitual per a les dones del seu temps.
- Retrats i estil: Es va especialitzar en retrats, destacant per la seva capacitat d’expressar emocions i captar la personalitat dels models.
- Cort de Felip II: Va ser convidada a Madrid com a pintora de la cort i va fer retrats de la família reial, incloent la reina Isabel de Valois.
- Relació amb Miquel Àngel: Va conèixer i rebre consells de Michelangelo, que va admirar el seu talent.
- Llegat: Avui, és reconeguda com una de les primeres dones a triomfar en el món de la pintura.
Artemisia Gentileschi: Icona del Barroc i el Feminisme
Artemisia Gentileschi, pintora barroca italiana, ha passat de ser una artista oblidada a un símbol feminista. Va ser pionera en el seu temps, sent la primera dona acceptada a l’Accademia del Disegno.
Punts Clau de la seva Vida i Obra
- Trajectòria artística: Va començar a pintar de molt jove, destacant amb Susanna i els vells (1610). Va dominar la llum, el color i l’anatomia amb gran destresa.
- Influència de Caravaggio: El seu estil es va veure influït pel clarobscur característic del mestre.
- El cas de violació: Va ser violada pel seu mestre de dibuix, Agostino Tassi, i va haver de passar per un judici molt dur.
- Judith decapitant Holofernes: Aquesta obra es veu com una expressió de la seva ràbia i venjança. Destaca per la violència de l’escena i el realisme.
- Representació de la dona: A diferència d’altres pintors de l’època, les seves dones són figures fortes i autònomes.
- Llegat: Actualment, se la reivindica com una icona del feminisme i una gran mestra de la pintura barroca.