Renaixement i Barroc: Característiques, Artistes i Obres Clau

Clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 13,37 KB

Context Històric: Renaixement (Segles XV i XVI)

  • Neix a Itàlia, sobretot a Florència, i s’estén per Europa.
  • Humanisme: L’home esdevé el centre del coneixement, inspirat en la cultura clàssica grega i romana.
  • Redescobriment de l’Antiguitat: Recuperació de l’art, la filosofia i la ciència clàssiques.
  • Crisi de l’Edat Mitjana: Final de la Pesta Negra, auge del comerç i les ciutats.
  • Canvis religiosos: Reforma protestant i Contrareforma catòlica.
  • Innovacions científiques: Invenció de la impremta (Gutenberg), descobriments geogràfics i avanços en astronomia (Copèrnic).

Art del Renaixement

Arquitectura Renaixentista

Característiques de l'Arquitectura Renaixentista

  • Proporció i harmonia: Basada en les matemàtiques i la simetria, inspirada en l’arquitectura clàssica romana.
  • Ordres clàssics: Recuperació de les columnes dòriques, jòniques i corínties.
  • Cúpules i voltes: Elements destacats, com la cúpula de Brunelleschi a Florència.
  • Plantes centrades: Predomini de l’estructura de planta de creu grega o circular.
  • Façanes equilibrades: Simetria i decoració moderada amb frontons i pilastres.
  • Materialitat: Ús de pedra, marbre i colors sobris.

Tipus d’Arquitectura Renaixentista

  • Arquitectura religiosa: Esglésies amb cúpules centrals. Façanes ordenades i simètriques. Interiors amb arcs de mig punt i decoració equilibrada. Exemple: Basílica de Sant Pere del Vaticà.
  • Arquitectura civil: Palaus amb patis interiors i arcs de mig punt. Organització en pisos amb finestres alineades. Façanes planes amb decoració escultòrica subtil. Exemple: Palau Mèdici-Riccardi (Florència).
  • Arquitectura urbanística: Creació de places i carrers amb una ordenació racional. Integració de palaus, esglésies i edificis en un mateix estil. Exemple: Plaça del Campidoglio (Roma) de Miquel Àngel.

Escultura Renaixentista

  • Realisme i expressió: Representació detallada del cos humà, amb musculatura i emocions realistes. Exemple: David de Donatello (primer nu masculí exempt del Renaixement).
  • Contrapposto: Postura natural amb el pes del cos sobre una cama, inspirat en l’escultura grega. Exemple: David de Miquel Àngel (dinamisme i perfecció anatòmica).
  • Proporció i harmonia: Bellesa basada en les matemàtiques i en l’ideal clàssic. Exemple: Baptisteri de Florència de Ghiberti (portes de bronze amb figures perfectament proporcionades).
  • Autonomia de l’escultura: Figures independents de l’arquitectura. Exemple: El Moisès de Miquel Àngel (escultura monumental sense dependre d’un edifici).
  • Materials nobles: Preferència pel marbre i el bronze per aconseguir més detall i durabilitat. Exemple: Gattamelata de Donatello (estàtua eqüestre de bronze).
  • Perspectiva i profunditat en el relleu: Tècnica del “relleu esculpit” per crear profunditat. Exemple: Portes del Paradís de Ghiberti (ús magistral del relleu per simular profunditat).

Pintura Renaixentista

  • Realisme i detall: Representació del cos humà i els rostres amb més precisió. Exemple: La Gioconda de Leonardo da Vinci (detall en la mirada i expressió).
  • Perspectiva: Es desenvolupa la perspectiva matemàtica (lineal) i després l’aèria per donar profunditat. Exemple: L’Escola d’Atenes de Rafael (ús perfecte de la perspectiva).
  • Composició equilibrada: Escenes organitzades geomètricament, sovint en forma triangular. Exemple: L’Últim Sopar de Leonardo da Vinci (composició triangular amb Jesús al centre).
  • Interès per la natura i el paisatge: Fons amb escenes naturals per donar realisme. Exemple: Mare de Déu de les Roques de Leonardo da Vinci (paisatge detallat i profund).
  • Tècniques innovadores: Es passa del fresc i el tremp a l’oli per aconseguir més llum i detalls. Exemple: La Creació d’Adam de Miquel Àngel (fresc a la Capella Sixtina).
  • Temàtica religiosa i mitològica: Tot i el predomini de la religió, es recuperen escenes paganes. Exemple: El Naixement de Venus de Botticelli (tema mitològic, bellesa clàssica).

Context Històric i Característiques del Barroc

Context Històric: Barroc (Segles XVII i XVIII)

  • Europa viu crisis econòmiques i guerres religioses.
  • Contrareforma: L’Església Catòlica utilitza l’art per impactar i reafirmar la fe.
  • Monarquies absolutes: Volen demostrar poder amb palaus i obres d’art monumentals.
  • L’art es converteix en un instrument de propaganda religiosa i política.

Característiques Generals de l'Art Barroc

  • Art expressiu, teatral i dinàmic.
  • Ús del clarobscur (forts contrasts de llum i ombra).
  • Decoració abundant i detalls exagerats.
  • Vol impactar i emocionar l’espectador.

Art del Barroc

Arquitectura Barroca

  • Façanes ondulades i formes dinàmiques.
  • Cúpules grans i columnes salomòniques (en espiral).
  • Integració de pintura, escultura i arquitectura en els edificis.

Exemples d'Arquitectura Barroca

  • Sant Carlo alle Quattro Fontane (Borromini): formes corbes, molt moviment.
  • Sant Pere del Vaticà (façana de Maderno i plaça de Bernini): monumentalitat i acolliment.
  • Palau de Versalles i jardins: luxe i grandiositat.
  • Altres palaus: Peterhof (Sant Petersburg), Aranjuez, Belvedere (Viena).

Escultura Barroca

  • Figures amb moviment i expressió intensa.
  • Materials: marbre, bronze, fusta policromada.
  • Temàtica religiosa i teatralitat.

Exemples d'Escultura Barroca

  • Èxtasi de Santa Teresa (Bernini): emoció i dinamisme.
  • Baldaquí de Sant Pere (Bernini): estructura monumental de bronze.
  • Fontana di Trevi i Font del Tritó (Roma): moviment i dramatització de l’aigua.
  • Imatgeria espanyola: figures religioses de fusta policromada. Autors destacats: Pedro de Mena, Gregorio Fernández.

Pintura Barroca

  • Gran ús del clarobscur per donar profunditat.
  • Figures en moviment, escenes dramàtiques.
  • Temes: religió, mitologia, retrats.

Exemples de Pintura Barroca

  • Judit i Holofernes (Artemisia Gentileschi): violència i emoció.
  • Immaculada (Murillo): dolçor i lluminositat.
  • In ictu oculi (Valdés Leal): simbolisme de la mort.
  • Velázquez:
    • Felip IV: retrat reial.
    • Les llances o Rendició de Breda: escena històrica amb profunditat.
    • La Venus del mirall: ús magistral del clarobscur.

Anàlisi d'Obres Clau del Renaixement i el Barroc

Obres del Renaixement

Escultura Renaixentista

  • DONATELLO – David: Primera escultura exempta en bronze des de l'antiguitat. Contrapposto marcat, expressió serena i cos naturalista que simbolitza la victòria de la intel·ligència sobre la força.
  • DONATELLO – Il Gattamelata: Escultura eqüestre d’inspiració romana. El cavaller transmet autoritat i equilibri, amb una gran atenció als detalls anatòmics.
  • MIQUEL ÀNGEL – David: Figura monumental en marbre que representa l’heroi abans del combat. Idealització del cos humà, expressió de tensió interior i estudi anatòmic perfecte.
  • MIQUEL ÀNGEL – Pietat: Escultura emotiva amb un tractament delicat del marbre. Equilibri entre la bellesa idealitzada i l’expressivitat del dolor matern.
  • MIQUEL ÀNGEL – Moisès: Figura robusta i carregada de força emocional. Dinamisme contingut i gran detall en la musculatura i l'expressió facial.
  • MIQUEL ÀNGEL – Tombes dels Mèdici (Florència): Combinació d’escultura i arquitectura. Figures al·legòriques (Dia, Nit, Alba i Crepuscle) que simbolitzen el pas del temps i la condició humana.
  • Ghiberti – Porta del Paradís: Relleu en bronze amb escenes bíbliques detallades. S'utilitza la perspectiva per donar profunditat i realisme, pròpia del primer Renaixement italià.

Arquitectura i Pintura Renaixentista

  • MIQUEL ÀNGEL – Cúpula de Sant Pere del Vaticà: Disseny monumental que corona l’edifici amb una gran cúpula amb doble estructura. Combina harmonia renaixentista amb força escultòrica.
  • ANDREA PALLADIO – Villa Capra o La Rotonda: Arquitectura simètrica amb quatre façanes idèntiques i una cúpula central. Inspiració en els temples clàssics romans i aplicació de proporcions matemàtiques.
  • Palau Rucellai (Leon Battista Alberti): Exemple clar de l’arquitectura renaixentista italiana. Aplica principis de simetria i proporció inspirats en l’arquitectura clàssica.
  • Rafael – Lo Sposalizio della Vergine: Composició equilibrada i simètrica amb perspectiva lineal. L'arquitectura clàssica del temple i l'harmonia entre figures mostren la recerca de perfecció.
  • Les Tres Gràcies (Renaixement): Pintura que representa la bellesa idealitzada, amb formes suaus i harmonia compositiva. L’ús del color i la llum és delicat.

Obres del Barroc

  • Rubens – Les Tres Gràcies: Obra que destaca pel dinamisme i la sensualitat dels cossos. L'ús del color càlid i les formes corbes reflecteixen l'estil barroc, que busca emocionar i transmetre vitalitat.
  • Palau d'Hivern (Sant Petersburg): Arquitectura monumental amb façana decorada i ornamentació rica. L'ús de colors vius i formes dinàmiques ressalta el caràcter fastuós i teatral del Barroc.
  • Gregorio Fernández – Crist Jacent: Escultura dramàtica que busca emocionar l'espectador. El realisme en els detalls i l'expressivitat del rostre reflecteixen l'intens sentiment religiós.
  • Giambologna – El Rapte de les Sabines: Escultura de marbre que mostra moviment i tensió. La composició helicoidal permet observar-la des de diferents angles. L’expressivitat dels cossos reforça el dramatisme.

Dones Pioneres en l'Art: Sofonisba Anguissola i Artemisia Gentileschi

Sofonisba Anguissola: Retratista del Renaixement

Sofonisba Anguissola va ser una de les primeres pintores reconegudes del Renaixement. Va obrir camí per a altres dones artistes en una època en què la pintura era un camp dominat pels homes. Va ser famosa pels seus retrats i per la seva etapa com a pintora a la cort espanyola.

Punts Clau de la seva Trajectòria

  • Orígens i formació: Nascuda a Cremona en una família noble que li va permetre estudiar art, cosa molt poc habitual per a les dones del seu temps.
  • Retrats i estil: Es va especialitzar en retrats, destacant per la seva capacitat d’expressar emocions i captar la personalitat dels models.
  • Cort de Felip II: Va ser convidada a Madrid com a pintora de la cort i va fer retrats de la família reial, incloent la reina Isabel de Valois.
  • Relació amb Miquel Àngel: Va conèixer i rebre consells de Michelangelo, que va admirar el seu talent.
  • Llegat: Avui, és reconeguda com una de les primeres dones a triomfar en el món de la pintura.

Artemisia Gentileschi: Icona del Barroc i el Feminisme

Artemisia Gentileschi, pintora barroca italiana, ha passat de ser una artista oblidada a un símbol feminista. Va ser pionera en el seu temps, sent la primera dona acceptada a l’Accademia del Disegno.

Punts Clau de la seva Vida i Obra

  • Trajectòria artística: Va començar a pintar de molt jove, destacant amb Susanna i els vells (1610). Va dominar la llum, el color i l’anatomia amb gran destresa.
  • Influència de Caravaggio: El seu estil es va veure influït pel clarobscur característic del mestre.
  • El cas de violació: Va ser violada pel seu mestre de dibuix, Agostino Tassi, i va haver de passar per un judici molt dur.
  • Judith decapitant Holofernes: Aquesta obra es veu com una expressió de la seva ràbia i venjança. Destaca per la violència de l’escena i el realisme.
  • Representació de la dona: A diferència d’altres pintors de l’època, les seves dones són figures fortes i autònomes.
  • Llegat: Actualment, se la reivindica com una icona del feminisme i una gran mestra de la pintura barroca.

Entradas relacionadas: