Renaixement, Barroc i Rococó: Art i Societat (S. XV-XVIII)

El Renaixement (S. XV-XVI)

Neix a Itàlia cap al 1400. El centre neuràlgic és Florència, i aquest art es va desenvolupar durant el S. XV (Cinquecento a Roma), i es va estendre cap al S. XVI.

En aquesta època, Itàlia estava dividida en repúbliques independents, i totes elles es van unificar el 1861.

Les ciutats estat del nord eren bastant riques degut a la comercialització del comerç. Feien d'intermediaris entre les rutes de comerç d'Orient.

A nivell polític, va ser una època de descobriments.

A nivell econòmic, la societat encara era agrícola, tot i que més endavant es va anar desenvolupant la indústria.

A nivell social, la societat encara estava dividida per estaments: privilegiats i no privilegiats. La burgesia volia assemblar-se a la noblesa, per això volien tenir un nivell intel·lectual més alt, com els filòsofs, els poetes...

A nivell cultural, sorgeix un moviment sobre la visió de l'home a la terra, anomenat Humanisme. La cultura clàssica serà el model ètic i estètic a seguir, tot i que canviaran algunes coses.

Tindran una visió antropocèntrica del món, alta valoració social de la reflexió personal i la investigació. Volen conèixer millor el món a través de la ciència.

Nova i millor consideració de l'artista: multidisciplinari, ja no és considerat un artesà sinó un artista i vol ser recompensat com a tal.

Barroc (S. XVII i XVIII)

Aquest estil neix a Roma, al voltant del 1600, impulsat pels papes Sixt V i Pau V. El seu objectiu era manifestar la grandesa de l’Església mitjançant l’art i amb monuments impressionants, i alhora testimoniar la veritat de la fe.

El papat va intentar crear un imperi espiritual centrat en Roma, capital religiosa. La ciutat es va transformar i es va reconstruir la basílica de Sant Pere del Vaticà.

El Barroc s’estendrà ràpidament per tota Europa com un art religiós, com a manifestació del poder del monarca i com un art protestant i burgès, depenent dels llocs. Tant els artistes com les seves obres anaven viatjant, i així l’intercanvi d’experiència i la difusió artística fou ràpida i freqüent.

Rococó (S. XVIII)

Al segle XVIII conviuen el Barroc tardà i el Rococó. Aquesta tendència va néixer en l’ambient refinat de França, a principis de segle, durant la minoria d’edat i regnat de Lluís XV. Es tracta d’un art íntim, molt elegant, refinat i lúdic, que s’expressa en frescos, mobles, teles, objectes, i apareix lligat a l’alta burgesia i l’aristocràcia. Aquestes classes són els grans consumidors d’aquest art, per tal de gaudir-lo en el seu temps de lleure.

Aquesta pintura és galant, a vegades picaresca i molt sensual.