Renaixement i Barroc: termes i formes musicals clau

Qui? On? Com?

Ensalada: Peça vocal profana que reuneix fragments de caràcters i llengües diferents.

• Tabulatura: Procediment utilitzat al Renaixement per escriure música per a instruments de teclat i de corda puntejada.
• Ministrer: Denominació que rebien al s. XVI alguns músics instrumentistes.
• Coral: Càntic religiós de la reforma protestant.
• Imitació: Es produeix quan un mateix motiu melòdic apareix successivament a les diverses veus.
• Madrigal: Peça vocal polifònica de temàtica profana en què la música va molt lligada al text. (Anglaterra: fa-la-la; França: chanson; península Ibèrica: villancet i l'ensalada).
• Capella de músics: Conjunt de músics (cantants i instrumentistes) que estaven al servei d'una institució o d'una persona.
• Estil policoral: Manera de compondre per a diversos cors (vocals o instrumentals), amb efectes d'imitació i d'eco.
• Dissonància: Sensació d'inestabilitat harmònica que donen certs intervals i acords.
• Cromorn: Instrument aeròfon de canya doble que té el tub sonor corbat.

Qui? On? Com? Què?

• Lutier: Constructor d'instruments.
• Baix continu: Sistema d'acompanyament característic del Barroc.
• Oratori: Obra teatral cantada, semblant a l'òpera, però de temàtica religiosa.
• Menuet: Dansa de compàs ternari que Lully introdueix en la música culta.
• Ripieno: Nom que rep l'orquestra en un concerto grosso.
• Suite: Sèrie de danses de caràcter contrastant.
• Sonata a trio: Peça per a dos solistes i baix continu.
• Virtuosisme: Domini total de les possibilitats de la veu o d'un instrument.
• Recitatiu: Tipus de música vocal en què la melodia imita el ritme i l'entonació de la veu parlada.
• Johann Sebastian Bach: Tot i la seva extensa obra, no va escriure cap òpera.

Baix continu: definició i instruments

Baix continu: És un sistema d'acompanyament característic de la música barroca, que consisteix en una línia de baix sobre la qual s'interpreten acords que omplen l'harmonia.

Durant el Renaixement, la textura més utilitzada en la composició va ser la contrapuntística.

Els acords no sempre s'escrivien literalment, però sí que es podien indicar amb uns petits números (xifrats) sobre els quals l'intèrpret improvisava. Habitualment no es feia servir un instrument melòdic greu per a aquesta funció.

• Per interpretar els acords (instruments polifònics): clavicèmbal, orgue, llaüt, arpa, guitarra, tiorba (tipus de llaüt).
• Per interpretar la línia de baix (instruments melòdics): violoncel, viola de gamba, contrabaix, fagot.

Nota: He corregit errors ortogràfics i gramaticals, ajustant majúscules i minúscules i millorant la puntuació per a una lectura més clara. Es conserva tot el contingut original, amb petites ampliacions explicatives i formatacions (negreta, cursiva, llistes) per facilitar la comprensió i optimitzar el text per a SEO.