Renaixement, Classicisme i Nacionalisme Musical

El Renaixement Musical

El Renaixement va ser un moviment cultural que va sorgir a Occident entre la segona meitat del segle XV i tot el segle XVI. Aquest moviment es basa, principalment, en les doctrines filosòfiques de l'humanisme, substituint el teocentrisme per l'antropocentrisme i prenent com a referència elements del món clàssic en contra de la mentalitat dogmàtica que va predominar a Europa durant l'Edat Mitjana.

Retorn a la música antiga?

En certa manera sí, encara que no ens podem referir a un retorn a la música antiga, ja que no es tenia un coneixement precís d'aquesta. No obstant això, aquest estil va experimentar una evolució en les seves estructures i formes. Es buscava una major naturalitat, precisió i harmonia entre el text i la melodia. A més, la música profana i la religiosa van quedar més unides.

Evolució de la polifonia

Aquest estil va experimentar una evolució en les seves estructures i formes. Es buscava una major naturalitat, precisió i harmonia entre el text i la melodia. A més, la música profana i la religiosa van quedar més unides. Encara que al segle XVI, ja dominada l'estructuració de la tècnica polifònica, els músics de l'època van donar més èmfasi a l'expressivitat, tant a la veu com als instruments.

Compositors destacats del Renaixement

• Orlando di Lasso
• Palestrina
• Tomás Luis de Victoria

El Classicisme Musical

La sonata clàssica

La sonata clàssica és una composició per a un o dos instruments, generalment violí o clavecí. Aquesta deriva de la sonata barroca i està formada, principalment, per tres o quatre moviments.

Evolució de l'orquestra

L'orquestra, durant aquesta època, es va desenvolupar notablement a la ciutat alemanya de Mannheim, creant noves possibilitats sonores i expressives. A més, en relació amb l'època del Barroc, el nombre de músics va augmentar, amb la incorporació de nous instruments. Destaca en gran part Beethoven, que va ampliar l'orquestra a seixanta membres, donant més importància a la secció de vent.

La simfonia

La simfonia es pot definir com una gran sonata per a orquestra. Destaquen les composicions de Haydn, que amb enginy i imaginació va compondre més de cent simfonies, on els instruments de corda i arc prenien el protagonisme i s'alternaven amb instruments de vent.

El concert

El concert és una obra escrita per a un instrument solista, originària de l'època del Barroc al segle XVIII, on el tema s'interpretava primer per l'orquestra. El piano va ser l'instrument solista més destacat, i el seu concert amb l'orquestra podia arribar a definir les qualitats dels autors.

El Nacionalisme Musical

A partir del segle XIX va sorgir un nou moviment social, ideològic i polític conegut com a nacionalisme, basat principalment en conceptes de l'individualisme i en els ideals derivats de la teoria romàntica d'"identitat cultural". Els territoris independents van adoptar una cultura i una tradició pròpies, amb formes de pensar diferents de les altres. En música es va prendre l'estil del folklore. Es van distingir dues tendències:

• Wagnerians: van continuar l'herència de Wagner.
• Antiwagnerians: els rupturistes van trencar amb el passat i van crear un gènere nou. Destaca Debussy.