El Renaixement: Context, Cultura i Transformacions Clau

El Renaixement: Context Polític i Social

El Renaixement és un període de trànsit de l'Edat Mitjana a l'Edat Moderna. S'inicia a Itàlia al segle XIV i s'estén a tota Europa durant els segles XV i XVI. Els precursors del Renaixement italià són Dante (s. XIII-XIV), Petrarca (s. XIV) i Boccaccio (s. XIV).

Transformacions Clau del Renaixement

• Coincideix amb els absolutismes, que posen fi al règim feudal. Es produeix una separació entre el poder del Papa i el de l'Emperador. El papat lluita per refermar els seus interessos temporals (materials o terrenals) per sobre dels religiosos i és el primer a organitzar-se com a Estat modern (el Vaticà).
• Els grans descobriments geogràfics, com el d'Amèrica, donen pas a una transformació de l'economia. Els negocis amb noves matèries primeres (Amèrica, Xina, Índia) obliguen a crear un sistema bancari que garanteixi i agilitzi les transaccions comercials; això representa la primera fase del capitalisme.
• L'home adquireix una nova consciència que pot transformar i millorar la seva situació econòmica i social amb l'esforç del seu treball. Apareix el nou tipus social del burgès. La burgesia serà admesa per la noblesa, que així s'enforteix econòmicament i pot continuar mantenint el poder. El poder és el motor principal del canvi.
• La dona comença a prendre part en la societat, amb la figura de la cortesana com a prototip de dona renaixentista que valora l'estètica i promou el luxe i l'ostentació.

Orientació General de la Cultura Renaixentista

Malgrat la multitud de tendències, domina una tendència laica en general. Desapareix la identitat d'home culte i clergue; el nou savi és l'humanista, sorgit de la burgesia i acollit al mecenatge de la noblesa.

Principis Culturals i Filosòfics

• L'home esdevé el protagonista (antropocentrisme enfront del teocentrisme dominant en el període medieval), valora positivament tot allò terrenal i comença a gaudir d'aquesta vida. La repercussió moral d'això és que la virtut consisteix ara a ser valerós i superar qualsevol obstacle; l'home se sent creador i protagonista de la història.
• Déu és concebut com un gran empresari que recompensa amb èxit l'esforç productiu de l'home. Es prescindeix de la vivència religiosa; la religió es converteix en un conjunt de ritus buits que es compleixen externament. Malgrat tot això, no es pot dir que el Renaixement fos una època antireligiosa. La Reforma Protestant serà un moviment que denunciarà la situació de l'Església, predicant el retorn a la primitiva religiositat expressada en els Evangelis.
• Respecte a la naturalesa, hi ha, per una banda, una actitud de contemplació estètica i, per altra banda, una actitud de dominar-la i sotmetre-la als interessos i necessitats humanes. Es considera que pot explicar-se mecànicament i entendre's matemàticament.
• Sorgeix la ciència moderna, representada per figures com Francis Bacon, Nicolau Copèrnic, Johannes Kepler i Galileu Galilei, juntament amb tècniques modernes i invents com el telescopi o la brúixola.
• Domina l'afany de renovació en tots els àmbits (art, filosofia, religió, ètica, política), que es produirà mitjançant un retorn als principis i les fonts:
  • El Renaixement: un retorn general als principis i les fonts.
  • L'Humanisme: un retorn als ideals de l'antiguitat clàssica.
  • La Reforma: un retorn a les fonts dels Evangelis.
  L'organització política es basarà en els principis de la raó, és a dir, en el dret natural (Iusnaturalisme), que serà el nou pensament polític emergent.
• El Renaixement adquireix un esplendor màxim en el camp artístic; en filosofia és un període encara imprecís. En aquest aspecte, es pot donar per acabat al segle XVII amb l'aparició del Discurs del mètode de Descartes.