El Renaixement a Espanya i l'Estil Manierista del Greco
Clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en catalán con un tamaño de 4,51 KB
Context social (Renaixement a Espanya)
- L'estudi del segle XVI resulta molt complex.
- Perviven característiques del gòtic.
- El mecenatge és exclusivament reial i eclesiàstic, i per això no hi ha una burgesia culta i rica.
- La influència del Renaixement italià va ser molt fluixa i minoritària, ja que no s'oblida del tot el gòtic.
- Els monarques espanyols veuen els plantejaments artístics del Renaixement excessivament revolucionaris i contraris als seus postulats: senzillesa i claredat.
- L'Escorial, obra més renaixentista del panorama espanyol, està molt allunyada dels models italians.
- Els nous descobriments geogràfics donen un gran imperi a les terres d'Espanya, però una mínima ànsia artística i cultural.
- Els temes mitològics no són del grat del poble espanyol, també per la gran influència de l'Església.
- En aquests moments, el corrent protestant està pujant a Europa i l'Església a Espanya no vol contaminar-se dels plantejaments luterans.
- Poc renaixement a Espanya, només compraven obres les esglésies, no comerç ni burgesia, no cultura artística.
Característiques generals del Greco
- Va néixer a l'illa de Creta (Grècia), però part de la seva vida la passa a Toledo, on va morir.
- El Greco omple tota la pintura espanyola del S.XVI.
- El Greco no va agradar a tothom, Felip II no el va nomenar pintor reial ni li va fer encàrrecs perquè no li agradava una pintura tan revolucionària.
- 3 grans influències en la seva pintura:
- Bizantina: caràcter rígid, icònic de les figures.
- Veneciana: utilització de colors àcids, mòrbids i encesos.
- Hispànica: cert misticisme i un dramatisme molt espanyol.
- El Greco té característiques manieristes:
- Figures desproporcionades, actituds heterodoxes o ambigües, sensació d'inseguretat i desequilibri, distorsió de les figures (cànons allargats), colors encesos i irreals, jocs de llum amb efectes dinàmics, tractament anatòmic musculós.
Obres:
- Soterrament del Comte d'Orgaz: dos nivells, terrenal i la glòria, escorç de l'àngel que enllaça els dos nivells.
- La Trinitat: reminiscències de M.A, posicions forçades (ziga-zaga).
- Laocoont i els seus fills: influència de l'escultura hel·lenística.
- L'Expoli: vestit de Crist amb un encès roig venecià que destaca enormement dins del quadre.Obres: L'Expoli: figura central de Crist té protagonisme, el quadre significa concentració, forma allargada, destacar la figura del salvador que ompli tot el quadre. A l'esquerra de Crist apareix un servent que talla la fusta de la creu, a l'altre costat les 3 figures femenines (bellesa i pietat). El quadre composició centrípeta, les masses humanes estan de forma circular a Jesús, Jesús es pot veure complet. Crist il·luminat, llums disperses. Tot el quadre és una escena humana (horror vacui), té característiques bizantines com la posició de la cara o la posició simètrica de les figures (caràcter icònic), element dramàtic (inf. espanyol), ús dels colors (vene), tintes vermells i daurats, contrast entre el fons i el primer pla. Pintura molt original.
- Soterrament: va tardar 2 anys, tècnica oli sobre tela, està a l'església de Toledo. El Greco oblidat durant segles, a la fi del S.XIX es va convertir en un dels artistes més grans. Elements plàstics: importància als aspectes cromàtics. En el nivell terrenal: gamma càlida, vistosa i contrastada, en el superior és més freda. Divisió entre 2 zones, els grocs daurats de les vestidures donen dramatisme. Les figures inferiors són realistes, al contrari a les formes estilitzades de la meitat celestial. En la zona terrenal pinzellada delicada i minuciosa, la celestial espontània. Composició, 2 parts inferior; disposició horitzontal dels personatges, terrenal verticalitat. Té horror vacui, (tot ple) a baix els sants sostenen al comte, el Greco posa a personatges de l'època i a ell i al seu fill. L'àngel portant l'ànima del comte, té composició romboïdal (cris, verge, san) les claus de sant Pere. Cànon del cap és una desena part del cos, colorit i contrastos venecians, zona baixa meticulositat en detalls, caràcter classicista, arriba món ideal cànons manieristes colors intensos llum fantasmal. El quadre està enllaçat per l'escorç de l'àngel.