Renaixement: Humanisme, Art i Mecenatge al Renaixement

El Renaixement i l'Humanisme

L’humanisme fa la seva aparició amb Erasme de Rotterdam, a l’Europa del S. XV. Aquest moviment s'imposa entre els intel·lectuals i abarca la majoria de matèries i ciències del pensament de l’època. També trobem el retorn de la idea de racionalitat (l’home com a únic ésser d’entendre el món), apareix l'antropocentrisme (l’home com a centre de l'Univers) i es desenvolupa molt més la ciència, així com l’arribada de l’impremta com a eina de divulgació del coneixement.

El Renaixement i l'Art

El Renaixement és un període de tornada als valors espirituals i formals de l’Antiguitat que apareix a Itàlia per primera vegada. Es menysprea totalment l’època anterior, l’Edat Mitjana, la qual és presa per l’etapa obscura de l’art. Es pot dividir en dos períodes: el Quattrocento (segle XV) quan pròpiament sorgeix el moviment a Itàlia amb la seva capital artística a Florència i el Cinquecento (segle XVI), amb la capital artística a Roma, quan ja ha adquirit certa maduresa a Itàlia i es comença a expandir per la resta del món i més tard, amb la decaiguda del manierisme donarà pas a l’arribada del Barroc.

El Mecenatge i l'Art al Renaixement

Al segle XV, (Quattrocento) a Itàlia hi havia ciutats estat, regnes i altres territoris independents que es trobaven governats per grans famílies. Degut que l’art era la principal font de demostració de la riquesa i distinció que tenien les classes altes, les obres d’art van començar a guanyar popularitat entre els més destacats. Apareix també el fenomen del mecenatge, és a dir, que els artistes poden viure de l’art ja que els paguen i els sustenten aquells que tenen més poder econòmic. A Florència, aquesta família van ser els Mèdici, rics banquers i polítics, principals mecenes de la època.

Característiques del Renaixement

L’època del Renaixement es caracteritza pel retorn de les tradicions de l’Antiguitat. L’art de l’etapa reflecteix la idea de bellesa com a proporció, la saviesa com a separació d’allò espiritual d’allò racional i la valoració del talent i el prestigi social dels intel·lectuals i els artistes. És en aquest període quan es descobreix la crítica de l’art i el seu estudi. Tornen a aparèixer les figures representades com a nues i s’ha de tenir cert coneixement d’anatomia per a poder-les representar.

Filippo di Ser Brunelleschi

L’autor d’aquesta obra de l’Església de San Lorenzo va ser Filippo di Ser Brunelleschi, que va ser un dels arquitectes més cèlebres del segle XV. Tot i així la seva formació es va iniciar com a orfebre i en el camp de l’escultura. La derrota en el concurs per decorar les portes del baptisteri de la ciutat de Florència, projecte que va ser adjudicat a Ghiberti, va impulsar a que abandonés l’escultura per dedicar-se a l’arquitectura, on va aconseguir els seus millors èxits i va aportar grans innovacions tècniques.