Renaixement a Itàlia: Art, Política i Cultura

El Renaixement a Itàlia: Política, Religió i Art

Context Polític i Religiós

La Itàlia renaixentista era un mosaic polític format per petites ciutats estat independents com Florència i Milà. Entre el 1447 i el 1455, el Papa Nicolau V va reformar la ciutat de Roma i va manar la construcció de la Basílica de Sant Pere.

Al segle XVI, les lluites entre Francesc I de França i Carles V van convertir Europa en un camp de batalla. Carles d'Habsburg havia aconseguit el títol d'emperador del Sacre Imperi Romanogermànic en contra de Francesc. Això va tenir grans repercussions a Itàlia, perquè el suport del Papa al monarca francès va provocar l'assalt de la ciutat de Roma per les tropes imperials (el Sacco di Roma).

A la Itàlia del Quattrocento, les dinasties de prínceps o tirans van ser capaces de mantenir-se en el poder d'algunes ciutats durant molts anys. A partir del segle XVI a Europa, els reis governen amb el suport de la burgesia, que va anar guanyant influència en relació amb la noblesa.

La reforma de Martí Luter va canviar el mapa religiós d'Europa. El Papa Pau III va convocar el Concili de Trento i va intentar la Contrareforma, la qual va nodrir de contingut l'art realitzat durant l'època barroca als països catòlics.

Context Cultural

Pel que fa al context cultural, el Renaixement va néixer a Itàlia per una sèrie de fets historicoculturals que configuren el seu context:

• La consolidació de la burgesia com a grup de poder va començar a tenir una influència creixent a nivell cultural: l'art deixa de ser un monopoli dels privilegiats i la burgesia comença a ser la principal clientela dels artistes.
• Va créixer el col·leccionisme privat i el mecenatge.
• La nova concepció antropocèntrica de l'home va influir en una exaltació de l'individu a tots els nivells, que provoca una major creació artística.
• També va aparèixer la idea del geni, que s'associava a l'artista individual, a un artista amb un estil propi.
• Va aparèixer l'humanisme racional com a corrent de pensament.
• Les universitats van començar a estudiar els clàssics grecs i llatins.
• La raó pretenia explicar l'home i la natura amb una actitud crítica de recerca i experimentació.
• La cultura pretenia ser universalista i l'home del Renaixement era polifacètic, feia de tot.