Renaixement Italià: Pintura, Arquitectura i Escultura (Quattrocento i Cinquecento)

Pintura del Renaixement

La pintura pren com a punt de partida l'afany de veritat. Giotto és l'antecedent més clar.

Característiques de la Pintura Renaixentista

1. Perspectiva lineal científica.
2. Donar volum a les figures (així es denomina l'escorç).
3. Composicions coherents.
4. Pintura religiosa i pagana; nous temes: retrat, al·legories, paisatge.
5. Pintura a l'oli; el llenç pren més importància.
6. Gradacions tonals que permeten captar els efectes de la llum.

Artistes Clau del Quattrocento

A. Masaccio

Admirador de Giotto, dona organització a l'espai. Obres destacades: frescos de la Capella Brancacci i el fresc de La Trinitat.

B. Mantegna

Domina la perspectiva lineal, arriba al virtuosisme en el famosíssim Crist Mort.

C. Fra Angelico

Pintura intimista, carregada de simbolisme. Temes religiosos, especialment relacionats amb la Mare de Déu. Exemple: L'Anunciació.

D. Botticelli

Pintor florentí, representa l'ambient neoplatònic de la cort dels Mèdici, caracteritzat pel ritme subtil de cossos i vestits. Botticelli és inductor del tema mitològic. Obres: La Primavera i El Naixement de Venus.

El Retrat

Gènere autònom que es desenvolupa a Itàlia i Flandes. La representació de la persona retratada es converteix en el tema únic del quadre.

Cinquecento

Arquitectura del Cinquecento

Es caracteritza per la tendència a eliminar elements superflus i decoratius i per la recerca d'una monumentalitat basada en la simplicitat i l'harmonia.

Bramante

Tot i que la majoria dels seus edificis no els va arribar a concloure, la seva influència és extraordinària. Les seves dues obres més importants són: San Pietro in Montorio (petit temple de planta circular) i Sant Pere del Vaticà.

Juli II encarregà el projecte de Sant Pere del Vaticà: Bramante projectà una planta central, de creu grega inscrita en un quadrat, amb absis semicirculars als quatre braços i una gran cúpula central. L'obra la va seguir Rafael, però Miquel Àngel la va acabar.

Miquel Àngel (Arquitectura i Manierisme)

Artista més famós del Renaixement i iniciador del Manierisme. Es tracta d'escapar del cànon clàssic i crear un equilibri harmònic. Les seves tres realitzacions arquitectòniques principals són: la Capella Funerària dels Mèdici, la Biblioteca Laurenziana i la cúpula de Sant Pere.

Tractadistes: Palladio

Arquitecte a Venècia, autor de Els Quatre Llibres d'Arquitectura, que recull diverses obres civils com el palazzo i diverses vil·les que són la font més interessant. Aquestes responen a la necessitat de l'alta burgesia veneciana que dirigeix la mirada a l'activitat agrícola i que estan destinades a l'esbarjo. Exemple: Vil·la Capra.

Escultura del Renaixement

Miquel Àngel (Escultura)

La fama de Miquel Àngel no va tenir parangó. La seva formació artística es va bastir a Florència al taller de Ghirlandaio, manifestant la seva admiració per Giotto i Donatello.

Característiques de l'Escultura de Miquel Àngel

• Grandiositat.
• Gestualitat terrible (la terribilità).
• Rostres apassionats.
• Cossos nus.
• Dinamisme contingut.

Obres destacades: David, La Pietat del Vaticà, Moisès.