El Renaixement Urbà a l'Edat Mitjana: Gremis i Burgesia
Clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,75 KB
El Renaixement de la Ciutat Medieval
El ressorgiment de la vida urbana
A finals del segle XI, es van donar una sèrie de condicions que van afavorir el creixement de les ciutats a l'Europa Occidental:
- Fi de les invasions i disminució de les guerres senyorials, la qual cosa va portar més estabilitat.
- Avenços tecnològics en l'agricultura, que van provocar un augment de la producció agrària.
Aquesta millora en l'alimentació va resultar en una major resistència a les malalties i, conseqüentment, en un augment de la població. La millora de l'agricultura també va generar un excedent de producció, fet que va impulsar els intercanvis comercials en mercats locals i comarcals. En aquests mercats, s'intercanviaven els excedents agrícoles per productes artesanals urbans, revitalitzant així la vida a les ciutats.
Les activitats urbanes
L'artesania i els gremis
Les ciutats medievals es van convertir en importants centres de producció d'objectes artesanals. El treball artesà s'organitzava per oficis en gremis, associacions que tenien com a objectius:
- Protegir els seus membres de la competència.
- Controlar la producció: establien les hores de treball, els preus, els salaris i la qualitat dels productes.
L'organització jeràrquica dins de cada gremi era:
- Mestre artesà: Propietari del taller.
- Oficial: Treballador expert que rebia un salari.
- Aprenent: Jove que aprenia l'ofici a canvi de manutenció.
El comerç
El comerç es va expandir gràcies a les fires, que eren mercats periòdics de gran magnitud on es reunien comerciants de diferents llocs. A més, es van desenvolupar grans rutes comercials marítimes, ja que el transport per mar era més ràpid i permetia transportar un volum més gran de mercaderies.
La societat urbana
El creixement de les ciutats va transformar profundament la societat feudal. Va aparèixer un nou grup social no privilegiat: la burgesia. Aquest grup no depenia de cap senyor feudal i basava la seva riquesa en els negocis i el comerç.
La burgesia: un nou grup social
La burgesia es diferenciava en:
- Alta burgesia: Formada per grans comerciants i banquers.
- Baixa burgesia: Composta per artesans i petits comerciants.
Altres grups socials
La noblesa i l'alt clergat, atrets per la riquesa i les activitats de la ciutat, van començar a establir les seves residències (palaus) als nuclis urbans. A més, a les ciutats convivien altres grups:
- Gent humil: Oficials i aprenents dels gremis, criats i captaires.
- Minories: Com la comunitat jueva, que vivia en barris propis (calls) i es dedicava a oficis artesans o professions liberals com metges o prestadors.
El govern de la ciutat
Els reis i els grans nobles van concedir llibertats i drets a les ciutats, permetent-los establir governs propis. Inicialment, aquests governs eren assemblees de veïns, però més tard es van escollir magistrats, amb un batlle al capdavant, que s'encarregaven de les finances, la justícia i l'ordre públic. El lloc de reunió era l'ajuntament, on es guardaven el segell, l'estendard i el tresor de la ciutat.
Aquesta nova organització va generar una necessitat de coneixement per als funcionaris, comerciants i altres burgesos. Van aparèixer les primeres escoles, que al principi depenien de l'Església, però que amb el temps van buscar ser autònomes.