La Renaixença Catalana: Història, Etapes i Autors

La Renaixença: Moviment Cultural Català

La Renaixença és un moviment de redreçament de la cultura i la llengua catalanes, iniciat amb l'Oda “La Pàtria” de B.C. Aribau el 1833.

Romanticisme i Renaixença comparteixen el mite de l'edat mitjana; es descobreix l'esplendor de la nació i de la literatura catalanes.

Diferències entre Renaixença i Romanticisme

• Els primers antecedents de la Renaixença són a la Il·lustració.
• Fa servir els recursos del Romanticisme, però més atenuats.
• La Renaixença supera l'estètica romàntica adoptant els corrents realistes i naturalistes.

Programa de la Renaixença

1. Reconstruir la història de l’edat mitjana.
2. Descobrir i divulgar els clàssics medievals.
3. Recollir les llengües i la poesia de tradició oral.
4. Crear uns models depurats de llengua.
5. Crear una literatura en tots els seus gèneres.
6. Crear una premsa i unes editorials.
7. Crear institucions que potenciïn la cultura catalana (Jocs Florals).

Etapes de la Renaixença

• INICIS (1830-1840): Romanticisme. Figures clau: Bonaventura Carles Aribau, Joaquim Rubió i Ors (lo Gayter del Llobregat).
• CONSOLIDACIÓ (1840-1860): Romanticisme-Realisme.
  • Restauració dels Jocs Florals (1859).
  • Donen cohesió al moviment.
  • Serveixen de punt de trobada d’escriptors.
  • Plataforma per donar a conèixer els escriptors.
  • Inici dels intents de normativització.
  • Diversificació de gèneres literaris.
• PLENITUD (1870-1880): Romanticisme-Realisme-Naturalisme.
  • Més edicions en català.
  • Importància de la premsa en la divulgació de la literatura.
  • Inicis literaris de Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà, Narcís Oller.

Jocs Florals: Promotors

Joaquim Rubió i Ors, Víctor Balaguer, J.C. Pons i Gallarza, Manuel Milà i Fontanals, Antoni de Bofarull.

Institut d’Estudis Catalans (IEC)

Fundat el 1907. L’any 1911 es va encarrilar la qüestió ortogràfica. Es van publicar amb èxit les Normes ortogràfiques el 1913, obra de Pompeu Fabra. El 1918 es va publicar la Gramàtica Catalana i el 1932 el Diccionari General de la Llengua Catalana.

Tipus de Conjuncions en Català

• COPULATIVES: i, ni – uneixen dues oracions o elements.
• DISJUNTIVES: o, bé, o bé – presenten una alternativa.
• DISTRIBUTIVES: ni... ni, no només... sinó que, així com, o... o – per expressar diverses possibilitats.
• ADVERSATIVES: però, sinó, tanmateix, nogensmenys – per expressar oposició a les idees.
• IL·LATIVES: doncs, per tant, així, de manera que – per indicar una deducció.
• CONTINUATIVES: i a més, i fins i tot – per ampliar el contingut de la idea.

El Franquisme i la Llengua Catalana

Durant el Franquisme (1936-1939: Guerra Civil), hi va haver repressió i persecució contra el català. Això va provocar l'exili interior i exterior, on es va intentar continuar l’activitat cultural en amagat o clandestinitat. Aquesta situació va generar una diglòssia i una posterior substitució del català.

Autors Destacats de la Renaixença

Jacint Verdaguer

Nascut a Folgueroles (1845), mort a Vallvidrera. Gran excursionista que va ressaltar en la poesia. Era mossèn i aquest fet el va influenciar.

• Narrativa: L’Atlàntida i Canigó.
• Lírica: religiosa i patriòtica.
• Prosa: Excursions i viatges, Diari d’un pelegrí a Terra Santa, En defensa pròpia, Rondalles.

Àngel Guimerà

Nascut a Tenerife (1845), mort a BCN (1924). Destaca en teatre.

• Obres principals: Mar i Cel, Terra Baixa, La filla del mar.

Es preocupava per la cultura teatral i volia donar-li més importància.

Narcís Oller

Antecedents: Tirant lo Blanc, Calaix de Sastre.

Influència: Josep Yxart, Joan Sardà.

Incloïa personatges reals a les seves obres. Escriu narrativa (novel·la).

• Novel·les: La febre d’Or, Vilaniu, La bogeria.