Renaixença Catalana: Influència del Romanticisme i Recuperació

El Romanticisme

Fou un moviment sorgit a Alemanya al final del segle XVIII que s’estengué ràpidament per Europa gràcies a Novalis, els germans Schlegel o Madame de Staël. La revista El Europeo, publicada a Barcelona el 1823 i el 1824, fou l'encarregada d’introduir el moviment per primera vegada a tot l’Estat.

Característiques del Romanticisme

• L’originalitat i la imaginació en l’acte de creació per sobre de la raó.
• El paper de l’artista com un ésser superior.
• L’ús del mite, el símbol i la ironia.
• La visió dinàmica de la natura.
• El passat: els orígens i el folklore despertaven l’interès dels romàntics, els quals se sentien profundament atrets per la foscor, el caos, l’agitació i tot allò oposat a la raó.
• Insatisfacció davant la realitat més propera i recerca d’una via d’evasió, que dugué a fixar la mirada en el passat remot (l’edat mitjana, per la qual sentien una profunda atracció) i en altres indrets llunyans, com ara els països exòtics.
• La tristesa fou un tema important en la literatura romàntica, i la mort era considerada la via d’evasió per excel·lència.
• Valoració de la consciència de ser poble i dels sentiments nacionals.

Alguns autors romàntics destacats foren: Goethe, Schiller, Lord Byron, Walter Scott, Leopardi, Keats, Victor Hugo, Hölderlin o Manzoni.

La introducció dels ideals romàntics (exaltació per les cultures minoritàries, els sentiments forts...) permeté desenvolupar l’ideari de la Renaixença, centrat bàsicament en la recuperació del català com a llengua de cultura. Aquests ideals fomentaven l’interès per les nacions oprimides i sentien una especial atracció per l’edat mitjana, època de màxima esplendor de la literatura culta en llengua catalana.

La Renaixença

A Catalunya, quan arribà la moda romàntica, s’estava vivint un bon moment econòmic; recordem que havia començat la Revolució Industrial. Això va fer possible que la burgesia busqués les arrels de Catalunya i, inevitablement, es va haver de girar fins a l’Edat Mitjana. Buscar el passat del nostre país era descobrir una nació gran, rica, amb molts valors polítics i culturals, amb una llengua i una literatura de gran volada. El nacionalisme revifà i es recuperaren la llengua i la cultura catalanes després de tres segles de decadència.

Renaixença és el nom que s’ha donat a Catalunya per emmarcar el període que va des del 1833 fins al 1877. El punt d’arrencada de la Renaixença fou la publicació, l’any 1833, a El Vapor de l’oda «La Pàtria», de Bonaventura Carles Aribau. El 1877 fou l’any en què es premià L’Atlàntida de Verdaguer en els Jocs Florals, i Guimerà fou proclamat Mestre en Gai Saber.

Un dels fets que va ajudar a desenvolupar els projectes de la Renaixença fou la gran quantitat de publicacions que divulgaven la seva ideologia: Revista de Catalunya, La Renaixença, etc.

Objectius de la Renaixença

• Recuperar i depurar la llengua catalana.
• Conscienciar la població de la identificació entre llengua i nació.
• Fomentar l’aparició de nous escriptors que permetessin recuperar els diferents gèneres literaris.
• Impulsar el paper de les institucions i la creació de noves entitats.
• La restauració dels Jocs Florals, que comportà la recuperació d'una tradició literària catalana de l’època medieval de gran prestigi fins al segle XV.