La Renaixença Catalana: Revifalla Cultural i Literària del Segle XIX
Clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,5 KB
La Renaixença: Revifalla Nacional i Cultural a Catalunya
Al llarg del segle XIX es va produir a Catalunya un moviment de revifalla nacional i cultural que va rebre el nom de Renaixença. Els objectius bàsics eren enfortir la consciència nacional catalana i recuperar la llengua i la literatura.
Objectius i Primeres Iniciatives
Per assolir aquests objectius, els escriptors van posar la mirada en el passat medieval i en la cultura popular. L'any 1858, Antoni de Bofarull va editar un recull de poemes, adscrits al corrent historicista, amb el títol de "Los Trobadors Nous".
L'any següent, Víctor Balaguer publicà una nova antologia, "Los Trobadors Moderns", on figuraven autors de signe més liberal.
Restauració dels Jocs Florals
L'any 1859 es va restaurar la celebració dels Jocs Florals, un concurs literari que havia estat fundat al final del segle XIV i que, desaparegut el segle següent, havia deixat de convocar-se durant tota la Decadència. Es van establir tres premis:
- L'Englantina d'Or per al millor poema patriòtic.
- La Viola d'Or i Argent per al millor poema de tema religiós.
- La Flor Natural per al millor poema amorós.
Evolució dels Gèneres Literaris
La Poesia: Transició al Modernisme
A partir de l'any 1870 es percep un canvi en la direcció de la poesia catalana. Els poetes comencen a distanciar-se del romanticisme conservador característic dels Jocs Florals, per apropar-se a la realitat present i obrir-se a les noves influències que arriben d'Europa. Aquesta transformació obre el camí cap al Modernisme, moviment artístic i literari que apareix a les acaballes del segle XIX.
El poeta que millor representa la transició del romanticisme al modernisme és Apel·les Mestre.
El Teatre: Maduresa i Popularitat
Des del segle XVIII, a Barcelona només el Teatre de la Santa Creu estava autoritzat per fer representacions. Després de la mort de Ferran VII, es va fundar el Gran Teatre del Liceu, que es va especialitzar en l'estrena d'òperes, drames i espectacles de caràcter popular.
Entre els anys 1850 i 1860, a Barcelona es van inaugurar altres teatres, com el Romea. Els actors van començar a utilitzar el català en les actuacions. També els autors van participar en aquesta revifalla teatral amb nombroses creacions que anaven des del drama romàntic fins al sainet popular.
Amb Àngel Guimerà el teatre català assoleix la plena maduresa.
La Narrativa: L'Arribada de la Novel·la
Els escriptors romàntics es van proposar redreçar la llengua, però la novel·la va ser l'últim gènere que va adoptar de nou el català. Fins a l'any 1862 no es va escriure la primera novel·la en català, "L'Orfeneta de Menàrguens", d'Antoni de Bofarull.
En el moment que el realisme s'imposa com a model literari a seguir, la coherència entre la realitat catalana que es vol mostrar i la llengua que parlen els homes i dones d'aquesta comunitat fa que el català esdevingui també la llengua de la novel·la.
En aquest sentit, Emili Vilanova, com a escriptor costumista, i Narcís Oller, en tant que autor realista, són els dos grans narradors del segle XIX en llengua catalana.