Renaixença i catalanisme al segle XIX: Jocs Florals i Bases de Manresa

Renaixença i jocs florals

1) Renaixença: moviment cultural i literari que aspirava a recuperar l'ús de la llengua i dels senyals d'identitat catalans.

Jocs florals: Els Jocs Florals són un certamen literari que, des del segle XIX, s'associa amb la Renaixença, el naixement del catalanisme i la ciutat de Barcelona. Aquests jocs florals eren per promoure i difondre la llengua catalana i perquè els poetes escrivissin en la seva llengua.

Bases de Manresa: pensament catalanista conservador, tradicionalista i corporatiu, tot recollint els principis del catalanisme polític i expressant el paper que Catalunya hauria de tenir en la vida política espanyola.

Situació lingüística al segle XIX

2) Durant el segle XIX la llengua catalana es trobava en una situació de diglòssia (situació en què una llengua té un estatus social superior a l'altra). La política oficial dels estats propiciava l'eliminació de les llengües nacionals en benefici de la llengua estatal única. Hi va haver iniciatives culturals que pretenien redreçar aquesta situació i recuperar l'ús de la llengua catalana en tots els àmbits.

Primer Congrés Catalanista i evolució política

3)- 4) L'any 1880 es va organitzar el Primer Congrés Catalanista, un intent per aplegar els corrents progressista i conservador que s'anaven definint al si del catalanisme. Fou l'embrió del Centre Català de 1882, partit polític netament catalanista. Almirall va redactar el Memorial de Greuges, el primer manifest polític unitari del catalanisme, que es va lliurar al rei. La mort del monarca en va limitar l'eficàcia. Però el manifest va aproximar la burgesia catalana a un projecte polític al marge dels partits dinàstics. El pensament polític d'Almirall es recollí a Lo Catalanisme.

Malgrat els esforços d'Almirall, es va consolidar un catalanisme conservador, més tradicionalista. Aquest corrent tenia un component eclesial molt gran ('vigatanisme'), impregnat d'un carlisme residual.

La burgesia catalanista va abandonar el projecte polític del Centre Català i va crear la Lliga de Catalunya el 1887, a l'entorn del diari La Renaixença.

Uns anys més tard una assemblea de la Unió va donar llum i va elaborar les Bases de Manresa.

Després del fracàs del govern regeneracionista de Silvela (1899), es va crear la Unió Regionalista, que presentà una candidatura conjunta (la 'dels quatre presidents') amb una escissió de la Lliga de Catalunya, el Centre Nacional, i va guanyar les eleccions de 1901.

L'èxit va fer que es fusionessin a la Lliga Regionalista, partit que dominà la vida política catalana els següents trenta anys. El diari La Veu de Catalunya fou el seu principal òrgan de difusió.