La Renaixença a Catalunya: recuperació cultural i literària

La Renaixença és un fenomen de recuperació cultural produït a Catalunya entre 1833 i finals del segle XIX que suposa la recuperació del català com a llengua literària i de cultura.

El programa de la Renaixença pretén, sobretot, la plena identificació entre llengua i pàtria. Perquè la burgesia acabi prenent consciència, el moviment reivindica aquests punts: El descobriment i divulgació dels clàssics grecollatins i de tota la literatura de tradició oral.

4. Es considera el tret de sortida de la Renaixença. De fet, Bonaventura Carles Aribau (1798-1862) estava ben lluny de creure res de semblant, com ho demostra el motiu que el portà a escriure'l: felicitar el seu patró el dia de la seva onomàstica, tal com ens diu en els últims quatre versos, els menys interessants del poema. Per motius de feina, Aribau estava destinat a Madrid, des d'on envià el poema a la revista catalana. Hi expressà l'enyor per Catalunya —significativament anomenada «pàtria»—, tot evocant-ne i elogiant-ne, amb tocs emotius i una clara influència romàntica, el paisatge, la història i la llengua.

5.

POESIA:

Cançoner:

Els gèneres que van ser més ben acollits es podrien classificar en cinc grups:

• els goigs,
• les nadales,
• les cançons religioses,
• les cançons de bandolers i de lladres de camí ral i
• les corrandes i cançons de pandero

Aquests cinc grups oscil·len entre formes de poesia semipopular -per exemple els goigs- i altres plenament populars com són les corrandes. La major part d'aquestes composicions (fora dels goigs i de les corrandes) estan escrites en romanços de set, sis o cinc síl·labes, sempre segons el còmput català, rima assonant, amb moltes repeticions.

TEATRE

Teatre religiós

L'Església, com també havia fet a l'Edat Mitjana, utilitzarà el teatre amb voluntat pedagògica i propagandística també fins als s. XVIII.

PROSA

Algunes de les composicions en prosa es transmetran també oralment i tenen un caràcter fantàstic. Les rondalles i les llegendes, delatores de formes i orígens ben diversos, sovint foren matèria primera per a autors consagrats que les situaren a nivell de peces literàries de gran qualitat.

La prosa (bàsicament rondalles, contes o acudits, fórmules i adagis) pateix al llarg del temps múltiples transformacions i per aquesta raó es fa difícil acotar els textos que pertanyen específicament al període.