La Renaixença: Història, Literatura i Teatre Català del Segle XIX

La Renaixença: El Moviment de Recuperació de la Llengua

Els ideals romàntics generaren un ampli moviment de recuperació de la llengua catalana. L'any 1833, data de publicació de l'oda La pàtria de Carles Aribau, és considerat l'inici de la Renaixença. L'aparició de revistes també en va afavorir la difusió. El gènere predominant fou la poesia.

Els escriptors reivindicaren els usos formals de la llengua i la literatura culta, volien recuperar el sentiment patriòtic i els senyals d'identitat nacional. Aquest moviment es desenvolupà en quatre etapes:

1. La primera etapa: S'esdevingué a Catalunya, on a partir de 1830 es conreava la poesia romàntica en castellà i en català, com és el cas de Tomàs Villarroya, que publicà La Cançó.
2. La segona etapa: Coincideix amb la restauració dels Jocs Florals a Barcelona, un certamen que afavorí la creació literària i reuní els poetes. El lema dels Jocs era: Pàtria, Fe i Amor, corresponents als tres premis: l'englantina, la viola i la flor natural. Autors destacats: Víctor Balaguer.
3. La tercera etapa: Es revifà la Renaixença a València amb l'inici dels Jocs Florals i la creació de Lo Rat Penat. Els poetes feien una poesia nostàlgica i paisatgística, com Teodor Llorente.
4. La quarta etapa: S'introduí a les illes Balears cap a la fi del segle XIX i formaren l'Escola Mallorquina, amb autors com Joan Alcover.

Autors Clau de la Poesia de la Renaixença

Teodor Llorente i Olivares

En la seva producció poètica hi ha poemes jocfloralescos de tema històric, patriòtic, religiós i amorós, recollits en Llibret de versos, reeditat com a Nou llibret de versos. També escrigué poemes de tema rural, amb personatges, oficis i ambients populars i estampes costumistes, com els poemes Vora el barranc dels Algadins, La cançó del teuladí o La barraca, amb una imatge idíl·lica del món rural valencià i la idealització sentimental del paisatge i dels personatges humils.

Jacint Verdaguer

La seva obra Canigó presenta com a referents bàsics la catalanitat, la religiositat i la natura. Narra la història de tres guerrers, Guifré, Tallaferro i el seu fill, Gentil, que han de lluitar contra els musulmans; hi ha un gran protagonisme de la natura i s'hi insereixen narracions de la tradició popular. Dins la poesia lírica, destaquen el tema patriòtic en Pàtria, Montserrat i Aires del Montseny, i la poesia religiosa en Idil·lis i cants místics. L'obra en prosa és fruit de les seves vivències: Excursions i viatges o Rondalles, una recopilació de llegendes i rondalles populars.

El Teatre de la Renaixença

A mitjan segle XIX va créixer l'interès pel teatre entre el públic burgès i la menestralia urbana. S'observen dues tendències principals:

• El teatre culte: Representat per Víctor Balaguer i Àngel Guimerà, caracteritzat pel conreu del teatre romàntic, de tema històric i amb una llengua farcida d'arcaismes.
• El teatre popular: Partidaris del valencià que es parla actualment, que tractaren temes de la vida quotidiana, i conrearen el gènere del sainet, de caràcter còmic i satíric. Entre les obres de teatre religiós destaquen els miracles de sant Vicent Ferrer.

Dramaturgs Destacats

Víctor Balaguer

Fou un polític liberal, historiador, poeta i dramaturg. S'inicià en la literatura molt jove, amb drames de tema històric en castellà, però a partir de Don Joan de Serrallonga, escrigué teatre en català: Tragèdies, Noves Tragèdies o Los Pirineus. També fou col·laborador de premsa i fundà diaris i revistes, com El Catalán o La Corona de Aragón. Com a historiador, fou un divulgador de la història catalana, on barrejava els fets reals amb llegendes amb intenció patriòtica.

Frederic Soler

En la seva obra s'observa el pas del teatre costumista al drama romàntic, ja que en les primeres obres predomina una actitud crítica i satírica envers el conservadorisme de la cultura burgesa de la Renaixença, com L'esquetlla de la torratxa o Don Jaume el Conqueridor, amb llenguatge col·loquial. A partir de 1866, conreà l'estètica romàntica, amb obres com Les joies de la Roser o Lo rector de Vallfogona.

Àngel Guimerà

Fou un dels fundadors del setmanari La Renaixença. L'estrena de la seva primera obra teatral, Gal·la Placídia, amb l'estètica romàntica de tema històric, va suposar la restauració del teatre català, que consolidà amb Mar i cel. Posteriorment, Guimerà abandonà l'estètica romàntica i evolucionà vers el realisme, amb temes més pròxims als problemes de l'època. Obres destacades d'aquesta etapa són: Maria Rosa, Terra baixa i La filla del mar.

Eduard Escalante

Conegué els costums, preocupacions i conflictes de les classes mitjanes, d'on extragué el material per als seus sainets, que reflecteixen els canvis socials de la València preindustrial. Obres: Bufar en caldo gelat, L'escaleta del dimoni o Les xiques de l'entresuelo. El seu estil es caracteritza per l'humor i una actitud burlesca, amb escassa intenció crítica.