La Renaixença: Un Moviment Cultural i Literari Català

A partir de la segona meitat del segle XIX, es produí el procés d’industrialització i es va anar perfilant un nou moviment d’abast cultural i polític: la Renaixença.

Amb el nom de Renaixença, es designa un moviment, essencialment cultural i literari, però també de conscienciació política, que sorgeix cap a 1830 i que té com a component bàsic el redescobriment de la cultura i la societat catalana com un fet diferencial important que cal potenciar de diverses maneres. Aquest moviment es va produir i va evolucionar a Catalunya al mateix temps que el Romanticisme. Va ser l’iniciador d’un procés de normalització que serví de base a moviments i tendències posteriors. Els dos grans designis de la Renaixença són la dignificació de l’idioma i l’edificació d’una literatura nacional. A mitjan segle XIX, la Renaixença s’identifica ja amb el redreçament cultural català i forma un moviment inqüestionable amb una important presència pública que promou els instruments culturals més urgents, crea els seus propis mites polítics i literaris i estén la seva projecció més enllà de la literatura en un intent de catalanitzar d’altres camps com la filosofia, la ciència, l’art o el dret. Coetàniament, el català s’introdueix a la premsa diària i periòdica de tot el territori, tant d’abast nacional com local i comarcal.

Respecte als Jocs Florals, la projecció popular de la Renaixença s’aconseguí, en part, amb la restauració dels Jocs Florals de Barcelona, els quals comptaren amb el prestigi d’un reconeixement públic notable, foren reproduïts en molts altres indrets del país i prengueren el caràcter d’òrgan suprem de la Renaixença. Antoni de Bofarull i Víctor Balaguer foren els capdavanters dels Jocs Florals, dels quals sorgí, d’altra banda, un nombre molt considerable d’autors dedicats gairebé exclusivament a la poesia com Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà o Narcís Oller.

Respecte a la Renaixença a Mallorca, l’entrada dels nous corrents començà cap a 1833 i quallà en la revista “La Palma” de Josep M. Quadrado, la qual introduí el romanticisme, afavorí la recuperació de textos antics i establí contactes amb el Principat, tanmateix sense primar l’ús de la llengua pròpia. La generació posterior, que cursà estudis a Barcelona, es va comprometre amb la Renaixença a través dels Jocs Florals. Marià Aguiló, Josep Lluís Pons i Gallarza, Jeroni Rosselló... Cap a finals dels vuitanta, Miquel del Sants Oliver i el grup de “La Almudaina”, acosten Mallorca al moviment reivindicatiu amb plantejaments més progressistes.