René Descartes: Meditacions Metafísiques i Filosofia
Clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 7,99 KB
René Descartes: El Pare de la Filosofia Moderna
René Descartes (1596-1650) va ser un filòsof, matemàtic i científic francès del segle XVII, considerat el primer filòsof modern.
Obra Clau: Meditacions Metafísiques
- Publicada l'any 1641.
- Consta de sis meditacions, on Descartes busca fonamentar el coneixement sobre bases indubtables.
Primera Meditació: "De les coses que hom pot posar en dubte"
L'objectiu és trobar una veritat indubtable. Descartes aplica el dubte metòdic, posant en qüestió tot allò que pot ser dubtós:
- Dubte dels sentits: "Si els sentits m'han enganyat alguna vegada, com sé que no ho fan ara?"
- Dubte Hiperbòlic (del somni): "I si estic somiant? Realment tinc un cos? Realment sóc aquí?"
- Dubte de les veritats matemàtiques: "Les matemàtiques semblen indubtables, però..."
- Hipòtesi del Geni Maligne: "I si hi ha un Déu enganyador? O un Geni Maligne totpoderós que em fa equivocar en tot, fins i tot en les veritats més evidents?" (Aquesta hipòtesi substitueix la idea d'un Déu enganyador, ja que Déu és bo).
Segona Meditació: "De la natura de l'esperit humà i per què és més fàcil de conèixer que el cos"
L'objectiu és arribar a la primera veritat indubtable que permeti fonamentar tot el coneixement. En dubtar de tot, hi ha alguna cosa que resisteixi al dubte?
El dubte metòdic demostra que jo, que dubto, existeixo. Aquesta és la primera veritat clara i distinta: "Cogito, ergo sum" (Penso, per tant existeixo).
A diferència dels sentits, que poden enganyar, la raó és la via per assolir el coneixement veritable i indubtable.
Tercera Meditació: "De Déu, que existeix"
Descartes distingeix dues substàncies principals en l'ésser humà:
- Home: ànima (res cogitans o substància pensant) i cos (res extensa o substància extensa).
Per demostrar l'existència de Déu, Descartes presenta arguments:
- Argument gnoseològic (o de la perfecció): "Tinc la idea de perfecció, però jo no sóc perfecte. Algú ha d'haver-me inculcat aquesta idea a la ment. Aquest ésser perfecte és Déu."
- Argument de la contingència: "No ens hem creat nosaltres mateixos; si ho haguéssim fet, ens hauríem creat perfectes."
Quarta Meditació: "Del veritable i del fals"
Descartes es pregunta: "Déu enganya?" La resposta és no, per les següents raons:
- Déu, sent perfecte i bo, no té per què enganyar.
- Si Déu no enganya, per què m'equivoco? L'error sorgeix d'un mal ús de la raó i de la voluntat. Si utilitzem la raó correctament, no ens equivoquem.
Descartes classifica les idees en tres tipus:
- Idees Innates: Aquelles amb les quals naixem (ex: idea de Déu, de perfecció, d'infinit).
- Idees Adventícies: Aquelles que provenen de l'experiència sensible (ex: idea d'un arbre, d'un so).
- Idees Fictícies: Aquelles que inventem nosaltres mateixos (ex: idea d'un unicorn, d'una sirena).
Cinquena Meditació: "De la demostració de les coses materials i de bell nou de Déu, que existeix"
En aquesta meditació, Descartes es centra en les qualitats de les coses materials:
- Qualitats Primàries: Són les essències de les coses, mesurables i objectives (ex: forma, llargada, extensió, moviment). Són allò que fa que una cosa sigui el que és.
- Qualitats Secundàries: Depenen dels sentits i són subjectives (ex: color, olor, tacte, sabor).
No podem estar segurs de l'existència material d'una cosa només per les seves qualitats secundàries, però la seva existència implica necessàriament qualitats primàries, ja que sense elles no podria ser concebuda racionalment.
Sisena Meditació: "De l'existència de les coses materials i de la distinció real entre l'ànima i el cos"
Descartes conclou que les coses materials existeixen. La imaginació ens proporciona imatges del que veiem, i com que Déu és bo i no enganya, podem confiar en la realitat d'aquestes percepcions clares i distintes.
Es reafirma la distinció real entre l'ànima (res cogitans) i el cos (res extensa). Són dues substàncies diferents, tot i que estan estretament unides en l'ésser humà.
El pensament i la ment són atributs de la res cogitans, mentre que l'extensió és l'atribut principal de la res extensa.
Comparativa Filosòfica: Plató vs. Aristòtil
TEMES | PLATÓ | ARISTÒTIL |
ONTOLOGIA | Dos mons:
| Crítica a la teoria de les Idees de Plató. Afirma que la realitat és una sola i es troba en les coses particulars. L'ésser està format per matèria i forma; si se separessin, no serien res. Teoria de les Quatre Causes (material, formal, eficient, final). |
ANTROPOLOGIA | L'ésser humà és la suma de cos i ànima. L'ànima és immortal i preexisteix al cos, sent la part superior. | L'ànima és la forma del cos; no poden existir separats. L'ànima és el principi vital i organitzador del cos. |
TEORIA DEL CONEIXEMENT | El coneixement veritable s'assoleix a través de les Idees, mitjançant la reminiscència (conèixer és recordar el que l'ànima ja sabia). | El coneixement s'inicia amb els sentits i s'assoleix mitjançant el procés d'abstracció: les formes (idees) s'extreuen de les coses particulars percebudes pels sentits. |
ÈTICA | Intel·lectualisme moral: Qui coneix el bé, actuarà bé. La virtut és coneixement (saber teòric). | La virtut s'assoleix mitjançant l'hàbit i la pràctica. Encara que es conegui el bé, es pot actuar malament per manca de voluntat o hàbit (saber pràctic). La felicitat (eudaimonia) és el fi últim, assolida a través de la virtut i la raó. |
ACRÀSIA | No existeix: Si es coneix el bé, no es pot actuar malament voluntàriament. | Sí existeix: És la feblesa de la voluntat, actuar en contra del que es coneix com a millor. A més de conèixer el bé, cal tenir l'hàbit de practicar-lo. |
POLÍTICA | Proposa una polis ideal amb una divisió de classes socials: Governants (filòsofs), Guardians (guerrers) i Productors. | L'home és un animal polític (zoon politikon). La polis és la forma natural de vida per assolir la felicitat i la virtut. Defensa formes de govern com la monarquia, aristocràcia i politia. |