René Descartes: El Mètode, el Dubte i la Metafísica

Les quatre regles del mètode

La filosofia presentava problemes complexos que, si es dividien, permetien arribar a una veritat:

• Regla I (Evidència): Enunciació del criteri de la veritat. Cal prendre precaucions per no caure en l’error.
• Regla II (Anàlisi): Hem de descompondre les qüestions més complexes i confuses en elements més simples que puguem entendre i resoldre amb claredat.
• Regla III (Síntesi): Partint dels conceptes simples, cal remuntar-se a les qüestions més complexes mitjançant la deducció: intuint les connexions entre aquests i relacionant-los.
• Regla IV (Enumeració): Revisar i corregir els errors que s’hagin pogut produir.

Tres raons per les quals es justifica el dubte

Es van aplicar diversos criteris de dubte i es van posar diversos coneixements en qüestió, com per exemple:

1. Els sentits: De vegades ens enganyen. Per tant, n'hi ha prou amb el mínim dubte per a convertir el coneixement en alguna cosa que no és absolutament fiable.
2. El somni i la vetlla: Hi ha una dificultat per distingir la vetlla del somni, ja que a vegades somiem coses que semblen reals i no tenim la certesa que el món de la vetlla sigui més real que el dels somnis. Això em fa qüestionar l’existència del món material i que aquest sigui la causa de les idees.
3. El geni maligne: Pot haver-hi algú que m’enganyi sempre, fins i tot quan estic completament segur, i que vulgui que m’equivoqui.

Quina és la primera veritat?

Tipus d'idees i la seva explicació

Descartes estableix una distinció en les idees, ja que no totes són iguals:

• Idees adventícies: Són aquelles que em mostren els sentits i que semblen procedir de fora de mi.
• Idees factícies: Són aquelles que han estat inventades per mi mateix, sovint combinant dues idees prèvies.
• Idees innates: Són aquelles que sembla que han nascut amb mi i constitueixen part de la meva pròpia naturalesa.

Què és la «res extensa»?

Descartes defineix la res extensa com el món material. Aquest existeix, ja que molts éssers humans pensen que les idees provenen de les coses materials i no de Déu; i com que Déu és bo, no voldria que ens enganyéssim.

El concepte d'home segons Descartes

Descartes va examinar el que creia ser: un ésser compost de cos i ànima, i ho va comprovar repassant els atributs del que havia suposat:

1. El cos es coneix a través dels sentits i, per tant, es posarà en dubte.
2. Respecte de l’ànima, podem dir que es pot dubtar d’algunes funcions (com ara nodrir-se o créixer), però hi havia una cosa de la qual no es podia dubtar: del fet de pensar. L'ànima és, doncs, el motor del pensament.

Descartes: empirista o racionalista?

Descartes era racionalista, ja que es basava fonamentalment en la raó com a font de coneixement.

«Penso, doncs existeixo»

Descartes estava dubtant de tot el que pensava, però hi havia una cosa indubtable: que estava pensant i que, per tant, existeix. Podia dubtar del contingut del pensament, però no del pensament mateix.

Què és la moral provisional?

Davant la impossibilitat de bastir immediatament una moral universal, establim una moral provisional. Aquesta ha de servir per restablir les veritats i elaborar una nova moral racional. D’aquesta manera, ens proporciona un conjunt de normes de caràcter pràctic per evitar la indecisió.

Què és la realitat per a Descartes?

Hi ha tres tipus de substàncies o realitats:

• Substància pensant (Res cogitans): El jo o la ment.
• Res infinita: Déu.
• Substància extensa (Res extensa): També anomenada el món físic.

Defensa de les idees innates

Descartes les defensa perquè hi ha coses que en el seu pensament s’imposen per si mateixes de manera immediata i evident.

El pas previ a la veritat

Hem de suspendre el judici sobre alguns pensaments i no concedir-los crèdit. D’aquesta manera, cal persistir en el dubte i recordar-lo contínuament. Tan sols així ens alliberarem de qualsevol prejudici i acostumarem el nostre esperit a allunyar-se dels sentits.