René Descartes: Racionalisme, Mètode i Meditacions Metafísiques

René Descartes (1596-1659): Vida, Obra i Pensament

Formació i Influències

• Galileu: Mètode matemàtic.
• Bacon: Rebuig de la religió i la tradició.
• Jesuïtes: Vocabulari escolàstic.

Context Històric i Cultural

• Crisi: Església i universitat.
• Urbanisme: Ordre racional i igualtat.
• Política: Monarquia absoluta.
• Natura: Matèria, moviment, lleis necessàries (mecanicisme).
• Cultura: Antropocentrisme (Modernisme del segle XVII).

El Racionalisme Cartesià

Descartes proposa un mètode universal (basat en el mètode matemàtic) que rebutja els sentits i es fonamenta en la raó. Les idees són l'objecte de coneixement, i la veritat resideix en el subjecte.

Tipus d'Idees

• Adventícies: Provenen de l'experiència i la realitat (ex: cavall).
• Factícies: Creades per la ment humana mitjançant combinació (ex: unicorn).
• Innates: Inherents al pensament (ex: l'infinit).

Exposició del Mètode

La Mathesis és un mètode vàlid i eficaç per a la filosofia, concebuda com la ciència del mètode amb un model matemàtic intuïtiu-deductiu. A partir de veritats aparents, es dedueixen altres amb la raó.

Les Regles del Mètode

1. Regla d'Evidència (Intuïció Intel·lectual): Captació intel·lectual de veritats clares i indubtables (claritat i distinció).
2. Regla d'Anàlisi (Deducció Racional): Divisió de les dificultats en proposicions simples (qualitats primàries).
3. Regla de Síntesi: Conèixer els pensaments simples fins a arribar als compostos.
4. Regla d'Enumeració (o Revisió): Recomptar i comprovar la no eliminació de conceptes (continuïtat), evitant prejudicis amb l'ajut de la raó.

Les Meditacions Metafísiques

Meditació I: El Dubte Metòdic

Cerca la primera veritat a través de tres nivells de dubte:

• Els sentits.
• L'existència del món (somni/vigília).
• La memòria i les veritats independents (el geni maligne).

Déu és concebut com a bondat.

Meditació II: El Cogito

Destrucció dels coneixements i reconstrucció fiable a partir de les funcions de l'ànima, mitjançant un dubte general. La primera certesa és: Cogito, ergo sum (Penso, per tant existeixo).

A partir d'aquesta veritat (cordo essendi), es dedueixen:

• Déu: Res Infinita.
• Res Cogitans: El Jo (substància pensant).
• Res Extensa: El Món (substància extensa).

La vida a la Terra es relaciona a partir del cervell i la glàndula pineal.

Meditació III: L'Existència de Déu

Els humans són una substància pensant que desitja la perfecció. No som perfectes perquè no diferenciem l'autèntic de l'aproximació.

Via tomista sobre el contingent i el necessari:

• Qualitats primàries: Clares, basades en la raó.
• Qualitats secundàries: Enganyoses, basades en els sentits.

La creació implica: cos (biologia) + ànima? = Déu = existència.

Meditació IV: La Veritat i l'Error

Segona demostració de Déu perfecte, centrada en el judici (enteniment: entorn / voluntat: error).

Argument noològic: La idea de Déu infinit implica un Déu infinit.

Meditació V: L'Essència de les Coses i Déu

Tercera demostració de Déu perfecte, basada en l'essència de les coses.

Argument ontològic: Déu, sent perfecte, existeix necessàriament.

Meditació VI: La Unió de l'Ànima i el Cos

Unió de tot l'adquirit. El dualisme cartesià estableix que l'home és una unió de res extensa (cos, sentiment i percepció) i res cogitans (ànima, pensar i reflexió). Aquesta unió permet la vida al món i la llibertat.