René Descartes: Racionalisme, Mètode i Meditacions Metafísiques
Clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en catalán con un tamaño de 4,25 KB
René Descartes (1596-1659): Vida, Obra i Pensament
Formació i Influències
- Galileu: Mètode matemàtic.
- Bacon: Rebuig de la religió i la tradició.
- Jesuïtes: Vocabulari escolàstic.
Context Històric i Cultural
- Crisi: Església i universitat.
- Urbanisme: Ordre racional i igualtat.
- Política: Monarquia absoluta.
- Natura: Matèria, moviment, lleis necessàries (mecanicisme).
- Cultura: Antropocentrisme (Modernisme del segle XVII).
El Racionalisme Cartesià
Descartes proposa un mètode universal (basat en el mètode matemàtic) que rebutja els sentits i es fonamenta en la raó. Les idees són l'objecte de coneixement, i la veritat resideix en el subjecte.
Tipus d'Idees
- Adventícies: Provenen de l'experiència i la realitat (ex: cavall).
- Factícies: Creades per la ment humana mitjançant combinació (ex: unicorn).
- Innates: Inherents al pensament (ex: l'infinit).
Exposició del Mètode
La Mathesis és un mètode vàlid i eficaç per a la filosofia, concebuda com la ciència del mètode amb un model matemàtic intuïtiu-deductiu. A partir de veritats aparents, es dedueixen altres amb la raó.
Les Regles del Mètode
- Regla d'Evidència (Intuïció Intel·lectual): Captació intel·lectual de veritats clares i indubtables (claritat i distinció).
- Regla d'Anàlisi (Deducció Racional): Divisió de les dificultats en proposicions simples (qualitats primàries).
- Regla de Síntesi: Conèixer els pensaments simples fins a arribar als compostos.
- Regla d'Enumeració (o Revisió): Recomptar i comprovar la no eliminació de conceptes (continuïtat), evitant prejudicis amb l'ajut de la raó.
Les Meditacions Metafísiques
Meditació I: El Dubte Metòdic
Cerca la primera veritat a través de tres nivells de dubte:
- Els sentits.
- L'existència del món (somni/vigília).
- La memòria i les veritats independents (el geni maligne).
Déu és concebut com a bondat.
Meditació II: El Cogito
Destrucció dels coneixements i reconstrucció fiable a partir de les funcions de l'ànima, mitjançant un dubte general. La primera certesa és: Cogito, ergo sum (Penso, per tant existeixo).
A partir d'aquesta veritat (cordo essendi), es dedueixen:
- Déu: Res Infinita.
- Res Cogitans: El Jo (substància pensant).
- Res Extensa: El Món (substància extensa).
La vida a la Terra es relaciona a partir del cervell i la glàndula pineal.
Meditació III: L'Existència de Déu
Els humans són una substància pensant que desitja la perfecció. No som perfectes perquè no diferenciem l'autèntic de l'aproximació.
Via tomista sobre el contingent i el necessari:
- Qualitats primàries: Clares, basades en la raó.
- Qualitats secundàries: Enganyoses, basades en els sentits.
La creació implica: cos (biologia) + ànima? = Déu = existència.
Meditació IV: La Veritat i l'Error
Segona demostració de Déu perfecte, centrada en el judici (enteniment: entorn / voluntat: error).
Argument noològic: La idea de Déu infinit implica un Déu infinit.
Meditació V: L'Essència de les Coses i Déu
Tercera demostració de Déu perfecte, basada en l'essència de les coses.
Argument ontològic: Déu, sent perfecte, existeix necessàriament.
Meditació VI: La Unió de l'Ànima i el Cos
Unió de tot l'adquirit. El dualisme cartesià estableix que l'home és una unió de res extensa (cos, sentiment i percepció) i res cogitans (ànima, pensar i reflexió). Aquesta unió permet la vida al món i la llibertat.