El Repartiment d'Àfrica: Imperialisme i Colonialisme al Segle XIX

El Repartiment del Món: Del Colonialisme a l'Imperialisme

El procés d'expansió territorial, iniciat a Amèrica al segle XVI, va culminar al segle XIX amb l'ocupació d'Àfrica i Àsia, on l'home blanc va exercir un control polític i econòmic absolut.

El Desmembrament d'Àfrica

Abans del segle XIX, Àfrica era un continent escassament poblat. Els únics territoris independents eren Etiòpia (o Abissínia) i Libèria (des de 1847).

Fins al segle XIX, els europeus només havien ocupat factories costaneres i havien iniciat exploracions pels rius Níger, Nil i Congo, així com per terres del Sàhara i el Sudan (Àfrica central).

L'Expansió Europea a Àfrica (a partir de 1870)

A partir de 1870, Europa es va llançar a la conquesta d'Àfrica, amb les principals potències actuant de la següent manera:

• Britànics: Van avançar per l'est, de nord a sud (des d'Egipte fins a Sud-àfrica), amb l'objectiu de controlar l'oceà Índic. Aquests territoris eren rics en minerals i de gran valor estratègic. Van impulsar la construcció del Canal de Suez per comunicar la Mediterrània amb l'Índia.
• Francesos: Es van establir al Magrib (Algèria, Marroc, Tunísia) i en una franja d'est a oest (del Senegal al Sudan).
• Rei Leopold II de Bèlgica: Va impulsar l'exploració i ocupació del Congo.
• Alemanys: Es van instal·lar a l'Àfrica central.

La Conferència de Berlín (1885)

El 1885 es va celebrar la Conferència de Berlín per regular diversos aspectes de la colonització africana:

• La lliure navegació pels rius Níger i Congo.
• El domini efectiu dels territoris (l'anomenat Repartiment d'Àfrica).
• La prohibició de l'esclavitud.

Principals Imperis Colonials a Àfrica

• Imperi Britànic: Egipte (protectorat), Sudan Angloegipci, Uganda, Kenya, Rhodèsia, Sud-àfrica; Nigèria, Costa d'Or (actual Ghana).
• França:
  • Magrib: Protectorat del Marroc, Algèria, Tunísia.
  • Àfrica Occidental Francesa: Mauritània, Senegal, Mali, Guinea, Costa d'Ivori, Níger, Alt Volta (actualment Burkina Faso) i Dahomey (actualment Benín).
  • Àfrica Equatorial Francesa: Gabon, Congo Francès, Ubangui-Chari (actual República Centreafricana), Txad.
  • Madagascar.
• Alemanya: Togo, Camerun, Àfrica Sud-occidental Alemanya (actual Namíbia), Tanganyika.
• Congo Belga: (capital Leopoldville) Propietat privada del rei Leopold II; transferit a Bèlgica el 1908.
• Portugal: Angola, Moçambic, Guinea Bissau, Cap Verd.
• Itàlia: Somàlia, Líbia (des de 1912).
• Espanya: Protectorat Espanyol al Marroc; Sàhara Occidental, Guinea Equatorial.

Enfrontaments Colonials

El procés d'expansió va generar nombrosos conflictes i disputes entre les potències colonials i amb els pobles indígenes. Alguns exemples destacats inclouen:

• Les Guerres de l'Opi.
• Les Guerres dels Bòers.
• Disputes russo-britàniques a Àsia.
• La Guerra Sinojaponesa.
• L'Incident de Fashoda.
• La Crisi del 98.
• La Guerra Russojaponesa.

(Vegeu mapa a la pàgina 97)

Exemples d'Enfrontaments

• Les Guerres dels Bòers: Disputades entre l'Imperi Britànic i dues repúbliques independents bòers (l'Estat Lliure d'Orange i la República de Sud-àfrica o República del Transvaal) entre 1880-1881 i 1899-1902. Els bòers eren els holandesos o afrikaners que vivien a Sud-àfrica. Després de la derrota dels bòers, el 1910 es va crear la Unió Sud-africana.
• Incident de Fashoda (1898): Conflicte al sud del Sudan entre França i Gran Bretanya. Finalment, per l'Entente Cordiale de 1904, França va reconèixer el domini britànic a Egipte (la conca del Nil) i un condomini anglo-egipci sobre el Sudan, a canvi del dret a actuar lliurement al Marroc.