Repartiment del Món: Colonialisme, Imperialisme i Ocupació d'Àfrica i Àsia

Repartiment del Món

Del colonialisme a l’imperialisme

Ja des del segle XV, els europeus havien colonitzat el món, especialment Amèrica, i fundat colònies a Àfrica i Àsia, però a finals del segle XIX es va produir una ocupació i explotació massiva d’aquests continents, amb el seu domini imperialista. Lògicament, els estats amb major desenvolupament industrial i major superioritat militar, aspiraran a la major part d’aquest repartiment del Món.

Repartiment d’Àfrica

A principis del segle XIX, els europeus només disposaven a Àfrica d’algunes colònies i factories costaneres. Els primers en endinsar-se en el continent van ser exploradors interessats en el coneixement de la flora i la fauna com Livingstone, procedents de societats geogràfiques. Més tard van venir les societats missioneres, que volien estendre la religió cristiana. Gran Bretanya va ser la primera potència a voler ocupar bona part del continent, projectant construir un ferrocarril El Caire-El Cap, que li permetria el control de les matèries primeres i el seu transport. Aquest projecte va topar amb l’oposició de França, que volia exercir també aquest domini del continent. Altres països, com Alemanya i Bèlgica, van reclamar llavors els seus “drets”. Davant d'aquesta situació es va convocar la Conferència de Berlín (1885), convocada per Bismarck, on es van acordar les condicions del repartiment del continent africà. A la llarga, Gran Bretanya va aconseguir la major proporció, gairebé la part Est, la que major riquesa oferia, mentre França va ocupar la zona del Nord-oest; també Alemanya, Bèlgica i Portugal van obtenir territoris, i fins i tot Espanya i Itàlia.

Ocupació d’Àsia

Des del segle XVI, els europeus havien fundat a Àsia colònies i factories, però, com en el cas d’Àfrica, és al segle XIX quan s’intenta ocupar extensos països. La colonització britànica es va centrar a l’Àsia central i meridional, especialment a l’Índia, sobre la qual es va establir, el 1876, una administració directa, comandada per un virrei, i la reina Victòria de Gran Bretanya va ser proclamada emperadriu de l’Índia. França va estendre la seva influència a l’Àsia del sud-est (Indoxina). Un cas apart és el control de la Xina. Gran Bretanya comprava te i venia opi als xinesos, i quan aquests el van voler prohibir, els britànics van declarar la guerra, en nom del lliure comerç; és el que es va anomenar “guerres de l’opi” (1839). D’aquesta guerra, Gran Bretanya va obtenir Hong Kong i l’obertura de 12 ports xinesos al comerç occidental. Els anglesos van explotar també les mines i els ferrocarrils xinesos i van controlar el seu comerç. El 1911 va esclatar una revolta contra aquesta ocupació, l’anomenada “guerra dels bòxers”. També el Japó, nova potència industrial, va intentar ocupar el nord de Xina, la Manxúria. Per la seva part, Holanda va establir colònies a Indonèsia. Després de la Primera Guerra Mundial, el domini europeu, especialment el britànic, es va estendre també a l’Orient Mitjà.

Oceania

Els britànics van comptar amb dues importants colònies de poblament a Oceania: Austràlia i Nova Zelanda. També nombroses illes del Pacífic van ser ocupades per les potències europees.