La repressió franquista: una anàlisi exhaustiva

La planificació de la repressió

Segons Francesc Bonamusa, el franquisme no es pot dividir en etapes, sinó en una sola, ja que va començar matant i va morir matant. La repressió franquista durant la guerra i la dictadura va ser planificada des del primer moment. Encara que el cop d'estat inicial va fracassar, donant lloc a una guerra civil, els càstigs i l'extermini van ser duts a terme seguint les directrius del general Mola.

Violència extrema i eliminació dels vençuts

L'estat franquista durant la guerra civil va estar acompanyat d'una violència extrema que formava part de les directrius, les quals comportaven l'eliminació física dels vençuts. La repressió va esdevenir una necessitat política per a mantenir i consolidar el seu projecte dictatorial. Per exemple, en l'ocupació de Badajoz, 12.000 persones van ser afusellades sense judici previ en els primers dies de l'ocupació del territori extremeny. Els polítics republicans que van caure presoners dels insurrectes van ser executats, així com els militars contraris al cop d'estat.

Repressió sistemàtica i planificada

La creació d'un nou ordre totalitari exigia posar fi a tots els moviments i les ideologies que havien defensat la causa republicana durant la guerra civil. La repressió va tenir sempre un caràcter sistemàtic, planificat i va ser portada a terme per l'exèrcit, pels militants de Falange i per les autoritats polítiques franquistes contra qualsevol persona sospitosa de simpatitzar amb les esquerres.

Càstig exemplar i difusió del terror

El conjunt de mesures repressives adoptades per les autoritats franquistes es distingien pel seu caràcter d'exemplaritat, de càstig, de totalitat i de massivitat. Els vencedors planificaven una política repressiva molt severa que no només pretenia castigar els vençuts, sinó també que el càstig fos exemplar per tal de prevenir i evitar tota actuació opositora. Milers de persones van ser empresonades, perseguides, torturades o executades. Es tractava de difondre terror entre la població i d'apaivagar qualsevol intent de dissidència. Va ser un temps de por i de silenci, en què les persones no parlaven de política.

Maniqueisme i suport al règim

El franquisme buscarà un maniqueisme de bons i dolents, intentarà crear un sistema polític nou sense precedents en una societat que estava plena de diferents projectes polítics. Això suposava donar suport al règim en construcció.

Institucionalització de la repressió

Va procedir-se a la institucionalització de la repressió, van elaborar-se lleis i organismes responsables d'executar-la. Es van elaborar un seguit de lleis coercitives i es va supeditar la justícia als dictats del govern, fet que va comportar pràcticament la desaparició d'un poder judicial independent. Aquestes lleis van ser:

• La llei de responsabilitats polítiques de 1939: pretenia la depuració total de les persones que havien col·laborat d'una manera o d'una altra amb la República i, per això, la llei es va aplicar de manera retroactiva des de l'any 1934.
• La llei de repressió del comunisme i la maçoneria de 1940: s'incoava expedient als acusats de "defensar idees contràries a la religió, a la pàtria i a les seves institucions".

La Causa General i la depuració

Tothom haurà de passar pel filtre depurador del franquisme. El 1940 es va obrir la Causa General, una causa oberta contra tota la ciutadania que funcionava com a complement de la repressió. Hi havia tres informes signats per l'alcalde i el secretari de la població:

1. Al primer informe hi constava la relació de persones assassinades i desaparegudes.
2. La segona referència a turments, tortures, saquejos, destrucció d'esglésies, etc.
3. S'hi relacionava l'estat d'ordre públic a partir de les eleccions de 1936, noms de persones que formaven l'ajuntament, la col·lectivitat, els partits i els sindicats, entre moltes altres qüestions.

L'aparell franquista va disposar de moltíssimes dades sobre persones i fets.

Tribunals militars i Tribunal d'Ordre Públic

L'exèrcit va ser el principal braç executor de la política repressiva fins al 1963, quan va crear-se el Tribunal d'Ordre Públic, que va inaugurar una jurisdicció civil especial per jutjar els delictes polítics de caràcter violent. Els tribunals militars jutjaven a les capitals de província i la indefensió dels processats era gairebé absoluta, ja que molts d'ells desconeixien els càrrecs dels quals eren acusats.