Reproducció Cel·lular: Bipartició, Pluripartició, Gemmació i Meiosi

Les formes de reproducció cel·lular

Tenint en compte el nombre de cèl·lules filles i la manera de dividir-se el citoplasma:

Bipartició

Divisió del citoplasma de la cèl·lula mare, ja binucleada, en dos citoplasmes fills iguals. Es pot dur a terme per tres mecanismes diferents:

• Estrangulació: Formació d'un solc ample a la meitat de la cèl·lula mare binucleada.
• Fissuració: Formació d'un solc molt estret en la cèl·lula mare binucleada.
• Septe: Formació d'un septe a partir de la unió de vesícules de Golgi carregades de pectina, que divideix la cèl·lula mare en dues cèl·lules filles.

Pluripartició

És la divisió del citoplasma de la cèl·lula mare, que prèviament s'ha convertit en plurinucleada, i que dona lloc a tants citoplasmes fills com nuclis té. Exemple: esporulació, pròpia dels protozous.

Gemmació

Divisió del citoplasma de la cèl·lula mare, quan encara és uninucleada, en dues parts desiguals, de manera que la més petita, sense nucli, anomenada gemma, queda comunicada amb la gran.

Meiosi

En la majoria dels organismes pluricel·lulars, la reproducció és sexual, mitjançant gàmetes femenins i gàmetes masculins que, fusionant-se en un zigot, donaran origen a un nou organisme. La meiosi és el mecanisme que evita que es dupliqui el nombre de cromosomes a causa de la unió dels gàmetes masculí i femení. Això succeeix ja que en la meiosi es produeixen dues divisions consecutives donant lloc a la reducció a la meitat del nombre de cromosomes, originant quatre cèl·lules haploides. Com a conseqüència de la reproducció sexual, els fills són genèticament diferents dels seus progenitors. Comprèn dues divisions successives:

Primera divisió meiòtica

Comprèn quatre fases:

Profase I

Es constitueixen els cromosomes en enrotllar-se i condensar-se les molècules de DNA. A diferència de la mitosi, els dos cromosomes homòlegs s'ajunten.

Metafase I

L'embolcall nuclear i els nuclèols han desaparegut, i els bivalents es col·loquen al pla equatorial de la cèl·lula. A diferència de la mitosi, les dues cromàtides germanes es dirigeixen al mateix pol, i donen lloc a un sol cromosoma de dues cromàtides.

Anafase I

Els dos cromosomes homòlegs que formen els bivalents se separen i migren, cadascun constituït per dues cromàtides, cap als pols oposats.

Telofase I

En algunes espècies els cromosomes es desespiralitzen una mica i es forma un embolcall nuclear; en altres no succeeix cap de les dues coses i els cromosomes inicien la meiosi II.

Segona divisió meiòtica

Precedida per una breu fase, intercinesi, en la qual no hi ha mai duplicació del DNA. Semblant a una divisió mitòtica, tret que en aquesta només hi ha un cromosoma homòleg de cada tipus en lloc de dos.

Profase II

Es trenca l'embolcall nuclear i es dupliquen els cromosomes.

Metafase II

Els cromosomes es disposen a la regió equatorial.

Anafase II

Les dues cromàtides de cada cromosoma se separen i els nous cromosomes fills migren cap als pols oposats.

Telofase II

Els cromosomes es desespiralitzen i s'envolten d'un embolcall nuclear, i s'originen dos nuclis; després es produeix la citocinesi.

Comparació entre Mitosi i Meiosi

La mitosi és una cariocinesi, la meiosi inclou dues cariocinesis i dues citocinesis. La mitosi dona lloc a dues cèl·lules amb el mateix nombre de cromosomes que la cèl·lula mare; la meiosi dona lloc a quatre cèl·lules amb la meitat de cromosomes que la cèl·lula mare. La mitosi es dona generalment en cèl·lules mare de cèl·lules somàtiques.