Reptes Urbans: Problemes, Plans i Xarxes de Ciutats a Espanya

Problemes de les Ciutats

Les ciutats modernes s'enfronten a diversos reptes que afecten la qualitat de vida dels seus habitants i la sostenibilitat del seu desenvolupament. Aquests problemes requereixen polítiques urbanístiques i de planificació integrals.

• Problemes d'habitatge

  L'adquisició o el lloguer d'un habitatge a les ciutats resulten cars a causa dels alts preus del sòl i l'especulació. La solució ha de venir de les polítiques d'urbanisme i planificació. Els agents socials urbans clau són els propietaris del sòl i els promotors immobiliaris.

• Problemes de proveïment i d'equipament

  El consum d'aigua i energia de les ciutats s'ha incrementat en els últims anys i exigeix inversió i instal·lacions costoses de proveïment.

• Problemes de trànsit

  Causats per la necessitat de proveïment i pels desplaçaments residència-treball, que ocasionen embussaments i dificultats d'aparcament. Per a afrontar-los, s'hi creen vies de circumval·lació i grans extensions d'aparcaments.

• Problemes ambientals

  Les grans urbs tenen un microclima urbà caracteritzat per temperatures i precipitacions més altes que les del camp. La contaminació atmosfèrica, causada pel trànsit i per les calefaccions, origina una campana de pols que afecta la salut, les plantes i els edificis. Els alts nivells de soroll ocasionen trastorns, com insomni, cefalees i sordesa.

Plans Urbanístics

Els plans urbanístics són documents tècnics amb una dimensió política i legal. Tots els ajuntaments estan obligats a elaborar aquests plans, que plantegen els llocs i els ritmes d'expansió de les ciutats.

Tenen un caràcter:

• Condicional: Es parteix d'una situació preexistent que no es pot ignorar.
• Correctiu: La finalitat és pal·liar els dèficits i els problemes existents.
• Prospectiu: Quan es planifica, es fa una previsió i actuacions que dibuixen un futur possible i desitjable per a la ciutat.
• Normatiu: Llei obligada per a tots.

Dins dels plans urbanístics, tenen molta importància els transports públics i el trànsit privat. Cal preveure el proveïment de serveis i equipaments. En funció de les necessitats o de la ideologia política dels seus governants, es duu a terme la qualificació del sòl i les normatives d'edificabilitat.

Xarxes Urbanes

Actualment, els països desenvolupats són territoris organitzats per ciutats. El 50% de la població viu en àrees metropolitanes i grans ciutats.

A Espanya, la xarxa urbana està basada en 7 àrees metropolitanes on es concentra la major part de la població. La xarxa urbana espanyola està formada pels següents eixos:

• Eix Septentrional

  Discontinu i presenta dificultats d'articulació per l'absència o caràcter incipient de les seves àrees metropolitanes.

• Eix Mediterrani

  Comprèn des de Girona a Cartagena, és el més dinàmic. S'agrupen per l'economia, la compatibilitat, l'agricultura, etc.

• Xarxa Urbana Andalusa

  Es disposa al llarg d'un eix doble: la vall del Guadalquivir i l'eix litoral.

• Eix de la Vall de l'Ebre

  Corredor de comunicacions entre Cantàbria i el Mediterrani, amb Saragossa com a ciutat principal.