La Segona República a Catalunya: Autonomia, Generalitat i Fets Clau

La Segona República a Catalunya

Eleccions municipals en clau plebiscit: Monarquia o República?

El 17 de març de 1931, es creà Esquerra Republicana de Catalunya (unió del Partit Republicà Català, el grup de L'Opinió i Estat Català).

ERC proposà una coalició a Acció Catalana. Aquests no van acceptar la proposta i finalment es van presentar separadament.

La República a Catalunya: Recuperació de la Generalitat

• A Barcelona, Lluís Companys i Joan Lluhí i Vallescà es presenten a l'Ajuntament per fer-se'n càrrec.
• Companys proclama la República des del balcó de l'Ajuntament.
• A les set de la tarda, l'avi, Francesc Macià, va sortir al balcó de la Diputació de Barcelona, el vell palau de la Diputació del General, per proclamar la República Catalana integrada en la Federació de Repúbliques Ibèriques.
• Macià considerava que els acords del Pacte de Sant Sebastià l'autoritzaven a formar un Estat Català federat amb la resta de pobles d'Espanya.
• D'aquesta manera, recollia els sentiments i els anhels dels catalans.
• Rebuig del Govern provisional de Madrid (no volien federalisme) tot i haver-ho acceptat en el Pacte de Sant Sebastià.
• Reunió de tres ministres (d'Olwer, Domingo i de los Ríos) amb Francesc Macià per negociar.
• Macià renuncià a la República Catalana el 17 d'abril.
• Es concedí l'autonomia a Catalunya i un poder polític autònom (Generalitat) que rebé el permís per redactar un estatut.

La Generalitat Provisional i l'Estatut

• Es necessitava elaborar un cos legal que regulés el progressiu autogovern de Catalunya.
• S'escollí una ponència de 6 membres per a redactar l'Estatut, presidida per Jaume Carner i amb representants dels principals partits polítics (ERC, USC i PCR).
• L'Estatut fou enllestit el juny de 1931.
• Per a ratificar-lo i legitimar-lo (a causa de la inexistència d'una Constitució espanyola) calgué un doble procés:
  • Aprovació de les úniques institucions democràtiques existents (els ajuntaments): 8.349 vots a favor, 4 en contra i 402 abstencions.
  • Referèndum a tot Catalunya el 2 d'agost: 80% de participació i 99% de vot favorable a l'Estatut.
  • També va tenir lloc una recollida de signatures de dones que la legislació no permetia votar.

• Francesc Macià presentà el projecte a les Corts espanyoles amb 2 grans inconvenients:
  • Retard en l'aprovació de la Constitució republicana (que tingué lloc el 9 de desembre).
  • Campanya anticatalanista i antiestatut engegada pels sectors de la dreta conservadora mitjançant la premsa i alguns intel·lectuals.

• Maig de 1932: es començà a discutir l'Estatut, que s'aprovà el 9 de setembre (amb moltes retallades, sobretot en hisenda i educació).
  • Catalunya esdevingué una regió autònoma i no un Estat federat.
  • La llengua catalana no es considerà oficial, sinó cooficial amb el castellà.
  • Es negà la concessió d'una ciutadania catalana.
  • La Generalitat rebé traspassos en justícia, serveis d'ordre públic i obres públiques.
  • El Dret civil català correspongué exclusivament a la Generalitat.
  • Seguí existint el desnivell entre el que l'Estat cobrava als catalans amb el que invertia a Catalunya.
  • La Generalitat es quedà pràcticament sense cap possibilitat d'autofinançament.
  • La lentitud de les transferències fou un altre problema afegit a la manca de competències.

L'Organització del Poder Autònom

• L'Estatut de 1932 establia la clàssica divisió de poders:
  • Poder Legislatiu: Parlament.
  • Poder Executiu: dirigit pel President i el Consell Executiu.
  • Poder Judicial: Tribunal de Cassació.

• El President de la Generalitat, elegit pel Parlament, nomenava el Consell Executiu.
• Francesc Macià fou el President fins a la seva mort (1932-1933), i Lluís Companys des d'aquesta data fins que morí afusellat el 1940.
• El Tribunal de Cassació (1934) s'ocupava de resoldre les qüestions legals referents a les matèries transferides pel Govern de l'Estat. Jurisdicció en matèries civils i administratives.

De la Presidència de Macià als Fets d'Octubre (1932-1934)

En les eleccions al Parlament català del 20 de novembre de 1932, es consolidà la primacia política d'ERC, que assolí una majoria absoluta.

Durant les presidències de Macià i de Companys, s'intentaren resoldre problemes socials i econòmics de la població catalana, tot i els pocs mitjans de què disposava la Generalitat.

Tensions Socials i Moviment Obrer

La crisi econòmica internacional afectà molt la societat catalana industrialitzada: atur, fallida de la borsa... Aquesta situació feu augmentar els conflictes laborals a partir de 1930.

• Actuacions de protesta:
  • UGT (socialista): mantingué actitud dialogant.
  • CNT (anarquista): divisions internes entre moderats (trentistes: partidaris de la via política) i radicals (faistes: partidaris de la insurrecció).

Els Problemes al Camp

Conflicte Rabassaire

• Camp català: sense latifundis i de major part en parceria.
• Poca incidència del conflicte agrari de la resta de l'Estat i de la Llei de Reforma Agrària.
• Rabassaires: conreadors de vinya especialitzats lligats a contractes perjudicials i antiquats.
• S'establiren decrets de revisió de contractes agraris.
• Els propietaris pactaren una reducció de la part de fruit a rebre.
• Les demandes foren desestimades i s'inicià certa agitació agrària.

La Llei de Contractes de Conreu donà més estabilitat als contractes i possibilitat de compra de la terra.

• La Lliga alentí l'aprovació de la Llei i després la denuncià al Tribunal Constitucional de Madrid, que la declarà inconstitucional.
• El Govern de la Generalitat ratificà la Llei i s'enfrontà al Govern Central.

Els Fets d'Octubre de 1934 i el Bienni Negre a Catalunya

• La CEDA entrà en l'executiu del Govern central.
• Els grups d'esquerres, com a resposta, convocaren la vaga general del 5 d'octubre.
• Companys s'enfrontà al Govern central i a la CEDA proclamant l'Estat Català en el marc de la República Federal Espanyola el 6 d'octubre. Ho feu com a acte de solidaritat amb les protestes d'arreu de l'Estat.
• El general Domènec Batet proclamà l'estat de guerra i desplegà l'exèrcit als carrers de Barcelona per controlar la rebel·lió militarment.
• Es produïren combats durant la nit entre l'exèrcit i les milícies. Finalment, Companys ordenà la rendició.
• Fracàs a causa del poc suport rebut de la CNT i la poca capacitat militar de la Generalitat.
• Els membres del Govern foren empresonats al vaixell Uruguay.
• Suspensió de l'Estatut i establiment de l'estat d'excepció: quedaren sense efecte les reformes del Govern de la Generalitat.
• Abril de 1935: s'aixecà l'estat de guerra i la Generalitat fou ocupada per Presidents designats pel Govern central: Manuel Portela Valladares (centrista), Joan Pich i Pon (radical), Ignasi Villalonga i Fèlix Escalas (lligaires).
• Des de 1934 fins al febrer de 1936, les restriccions de les llibertats democràtiques marcaren la situació política del país.

La Restauració de la Generalitat: Govern del Front d'Esquerres

A les eleccions del Febrer, la ciutadania estava dividida en esquerres i dretes.

• Dretes: Front Català d'Ordre
  • Denúncia dels perills que el triomf de les esquerres comportaria per a la propietat privada, la religió, la família i l'ordre.

• Esquerres: Front d'Esquerres de Catalunya
  • Defensa de l'Estatut i de l'autonomia.
  • Amnistia pels presos polítics.
  • Reimplantació de les lleis que havien permès les reformes socials abans dels Fets d'Octubre de 1934.

La Victòria de la Coalició d'Esquerres

• Recuperació de l'Estatut i de la Generalitat, els quals estaven suspesos des de 1934.
• Amnistia pels 30.000 empresonats durant el Bienni Negre i els Fets d'Octubre del 34.
• Període de tranquil·litat a Catalunya conegut com a oasi català en comparació als conflictes socials entre dretes i esquerres a Espanya.
• Bona acceptació dels resultats electorals pels membres de la Lliga Catalana.
• Reestructuració del moviment obrer i aparició de nous grups polítics, la majoria antifeixistes.
• L'ambient de normalitat política i institucional es trencà amb l'aixecament militar del juliol de 1936.

L'Obra de la Generalitat Republicana

Un cop obtinguda l'autonomia política, la Generalitat dugué a terme una important tasca de modernització del país. Les mesures legislatives en els aspectes cultural, sanitari, social i institucional intentaren convertir Catalunya en un país capdavanter.

L'Educació i la Cultura

• El Consell de Cultura de la Generalitat creà institucions d'ensenyament, establí plans d'estudi i potencià tots els organismes relacionats amb la cultura: biblioteques, arxius, museus...
• Implantació d'una educació pública i laica:
  • Adopció de plantejaments pedagògics renovadors: aules mixtes i coeducació.
  • Creació d'una escola per a formar mestres: Escola Normal, amb els principals pedagogs del moment.
  • Creació de l'Institut-Escola per a secundària.
  • Autonomia per definir els estudis universitaris de Barcelona (UAB).
  • Creació d'escoles especialitzades: Escoles del Treball, Escoles d'Infermeres...

• Aplicació de la llei d'ensenyament del català en català.
  • Edició de llibres en català.

• Aprovació d'una llei de protecció del patrimoni artístic i cultural.

La Política Social i Sanitària

• Obrers: creació de l'Institut contra l'Atur Forçós, protecció dels treballadors en cas de malaltia...
• Dones: preocupació per millorar la seva condició social.
  • Aprovació de la Llei Catalana sobre la Capacitat Jurídica de la Dona i els Cònjuges (eliminava el principi d'autoritat marital).
  • Llei del Divorci.
  • Decret d'Interrupció Artificial de l'Embaràs, que permetia avortar en determinats casos.
  • S'intentà capacitar professionalment les dones mitjançant l'educació.
• Sanitat: l'assistència sanitària rebé un impuls extraordinari.
  • Construcció d'hospitals comarcals.
  • Campanyes de vacunació i control de malalties infeccioses.

La Divisió Comarcal

Estudi geogràfic sobre la realitat catalana per a una nova divisió territorial de Catalunya.

• Divisió provincial anacrònica i artificial.
• Volgué millorar l'administració catalana.
• S'intentaren utilitzar com a base les comarques naturals.
• A tenir en compte:
  • El sentiment de pertinença a un territori.
  • Les relacions econòmiques (mercat).
• Qüestionari als ajuntaments per decidir on posar les divisions segons el sentiment de pertinença a un territori o un altre de la població.
• Creació de les 38 comarques dividides en 9 regions. S'aprovà l'agost de 1936, en plena guerra, i per tant no s'aplicà sobre el territori.