La Segona República i la Dictadura de Primo de Rivera a Espanya

La Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930)

El 1923, Miguel Primo de Rivera va liderar un cop d'estat a causa de la por a una democràcia real, la depreciació de la moneda, la indisciplina social i la política aranzelària. La dreta li va donar suport majoritàriament, mentre que l'esquerra s'hi va oposar.

Etapes de la dictadura

• Directori Militar: Es va declarar l'estat de guerra a tot el país, es va suspendre la Constitució de 1876, es van suprimir les institucions catalanistes i es va intentar resoldre el problema al Marroc.
• Directori Civil: Període de màxim esplendor del règim. Es va crear el partit únic, la Unió Patriòtica, i es va institucionalitzar el sometent.

La crisi mundial de 1929 va provocar un gran atur i descontentament social. Com a conseqüència, Primo de Rivera va dimitir el 1930 i el rei va nomenar el general Berenguer. Es va signar el Pacte de Sant Sebastià, un acord de les forces republicanes contra la monarquia, que va crear un comitè revolucionari.

La Segona República Espanyola (1931-1936)

El 1931 es va proclamar la Segona República i el rei Alfons XIII va abandonar Espanya cap a l'exili.

Documents i fets clau a Catalunya

Estatut de Núria (1931)

Va ser el primer projecte d'estatut d'autonomia redactat a Catalunya, impulsat per Francesc Macià. Definia el marc institucional de l’autonomia catalana.

Estatut d'Autonomia (1932)

Finalment, les Corts espanyoles van aprovar un Estatut d'Autonomia amb un contingut rebaixat respecte al de Núria.

Fets d'Octubre (1934)

Arran d'un problema amb els pagesos arrendataris de les vinyes (rabassaires), Catalunya va aprovar la Llei de Contractes de Conreu. L'entrada de la CEDA al govern espanyol va ser percebuda com una amenaça per a la República i l'autonomia. El 6 d'octubre, Lluís Companys va proclamar l'Estat Català dins de la República Federal Espanyola. El govern central va respondre declarant l'estat de guerra a Catalunya, suspenent l'Estatut, i empresonant i condemnant Lluís Companys. Paral·lelament, es van produir importants vagues i manifestacions a Astúries.

Etapes polítiques de la República

El Bienni Reformista (1931-1933)

Governs presidits per Manuel Azaña, amb Niceto Alcalá-Zamora com a President de la República.

El Bienni Conservador o Negre (1933-1936)

Governs de centredreta liderats per Alejandro Lerroux, amb el suport de la CEDA. Niceto Alcalá-Zamora continuava com a President.

El Front Popular (febrer-juliol 1936)

Coalició d'esquerres que va guanyar les eleccions. Governs d'Azaña i Casares Quiroga.

Constitució de 1931

La Constitució republicana tenia un caràcter democràtic i progressista. Establia:

• El principi de la sobirania popular amb una accentuada divisió de poders.
• Una àmplia declaració de drets i llibertats.
• El dret de vot a partir dels 23 anys i el sufragi femení.
• La laïcitat de l’Estat, amb la separació entre l'Església i l'Estat.
• El reconeixement del matrimoni civil i el divorci.

Principals forces polítiques

Esquerres

• Republicans: Acció Republicana (AR, Azaña), Izquierda Republicana (IR).
• Autonomistes: Esquerra Republicana de Catalunya (ERC, Francesc Macià), ORGA (Casares Quiroga).
• Obrers: PSOE (Indalecio Prieto), UGT (Largo Caballero), CNT i FAI (Frederica Montseny), PCE (José Díaz), PSUC, POUM (Joaquim Maurín).

Dretes

• Republicans de dreta: Partit Republicà Radical (PRR, Alejandro Lerroux), Partit Republicà Progressista (PRP, Zamora).
• Dreta catòlica: CEDA (José María Gil-Robles).
• Autonomistes: Lliga Catalana (Francesc Cambó).
• Contraris a la República: Renovación Española (Calvo Sotelo), Comunió Tradicionalista (Carlins), JONS, Falange Española (FE, José Antonio Primo de Rivera).

Definició de Feixisme

El feixisme és un model dretà d’estat totalitari de masses, basat en un partit únic que domina tot el sistema policíac i controla el poder en benefici d’una oligarquia. En la seva fase final, evoluciona cap a una dictadura unipersonal o col·legiada, recolzada per l’exèrcit.