La Segona República a Espanya: Bienni Reformista, Rectificador i Front Popular

La Segona República (1931-1936)

La Segona República va ser l'etapa política que va haver-hi a Espanya entre 1931 i 1936. Es divideix en tres etapes:

• El Bienni Reformista (1931-1933).
• El Bienni Rectificador (1934-1935), on van governar les forces conservadores.
• El semestre del Front Popular (1936), on les forces progressistes van prendre el poder.

L'estratègia per liquidar la monarquia va portar a un aixecament militar per part de Galán i García-Hernández el desembre del 1930, així com a una vaga general. Davant d'això, la "dictablanda" de Berenguer els va condemnar, i ell mateix va dimitir. Alfons XIII va nomenar un nou dictador, Aznar, que va decidir convocar eleccions municipals per a l'abril del 1931. Les candidatures republicanes van guanyar a 41 de les 50 capitals, en unes eleccions de dues voltes. Encara que el nombre de regidors monàrquics era superior, Alfons XIII, davant la possibilitat d'un conflicte, va abdicar i es va proclamar la Segona República amb un govern provisional encapçalat per Alcalá-Zamora.

Respecte a Catalunya, Esquerra Republicana es va convertir en la força guanyadora. Francesc Macià va proclamar la República Catalana dins de la Federació de Repúbliques Ibèriques. Com a conseqüència, es va atorgar a Catalunya la Generalitat i un Estatut d'Autonomia.

Govern Provisional (abril-juny 1931)

Des de l'abril fins al juny del 1931, el govern provisional de republicans i socialistes, liderat per Alcalá-Zamora, va començar a treballar en els principals problemes polítics i socials del país.

Línies d'actuació

• En primer lloc, van acordar amb Francesc Macià la creació de la Generalitat i la proposta d'un Estatut d'Autonomia, fet que suposava descentralitzar l'Estat. Els problemes serien els que haurien de fer front a la reforma orgànica.
• En segon lloc, es va proposar una reforma agrària que plantejava el repartiment de les terres de l'aristocràcia i l'Església.
• En tercer lloc, es va proposar la regulació de la relació entre Església i Estat, per a un país laic. Pel que fa a l'àmbit educatiu, la República va invertir en educació des del primer moment.
• Finalment, es va treballar per a una reforma militar per reduir l'exèrcit, oferint la jubilació amb la paga total.

En paral·lel, la República va haver de fer front a la vaga de Telefònica organitzada per la CNT.